Un altre article sobre la gran (i potser l’última) oportunitat que representen els fons de recuperació Next Generation EU? No m’atreveixo a dir res de nou. Però segur que us heu fixat que un dels pilars fonamentals d’aquests fons és la transformació digital. Tots els plans que han de fer els països membres han de complir aquestes condicions si volen obtenir els diners previstos. N’hi ha 6, de pilars, i tenen noms prou entenedors, com ara la transició ecològica, la cohesió social i territorial, les polítiques per a nens i joves, el creixement econòmic sostenible i inclusiu, etc. Tots podem intuir quins són els principals reptes que hi ha darrere d’aquests eixos: el canvi climàtic, l’atur juvenil, l’habitatge, la pobresa, el sistema educatiu i molts més. Però, i la transformació digital? Què carai és això? 5G a tot arreu i fer-ho tot des del mòbil? I després què? El 6G i el 7G i així anem fent, no? La transformació digital mal entesa consisteix a fer el mateix que fèiem però des del mòbil, per internet. És a dir, aplicar tecnologia, molta tecnologia i com més nova millor, als diferents processos de l’empresa, per fer el mateix què fèiem abans. Doncs no. Això no és la transformació digital. O almenys no és la que jo vull.
Sovint, pel sol fet d’introduir tecnologia a les nostres vides i organitzacions obtenim eficiències, siguin econòmiques, de seguretat o de temps, com per exemple amb les tecnologies cloud o núvol, que ens permeten guardar dades de forma segura i assequible, o utilitzant software amb pagament per ús. Però tot sovint també passa just el contrari: ens hem gastat uns diners i no hem millorat res, o fins i tot ho hem empitjorat.
La transformació digital és una oportunitat per assegurar un avenç social, però no millora la vida de les persones per si mateixa
Mirem què està passant en l’àmbit de l’ensenyament. Fem les mateixes classes magistrals de sempre però online. Els mateixos continguts i materials d’aprenentatge de sempre, però ara els pengem a la plataforma LMS corresponent (moodle, per entendre’ns). I així, amb les pissarres digitals i altres tecnologies. Cal repensar els objectius del nostre sistema d’educació. Fer un replantejament de base sobre les metodologies i processos d’aprenentatge, sempre amb l’estudiant al centre d’aquest nou disseny, i finalment la tecnologia serà una palanca clau per fer aquesta, ara sí, transformació digital.
Trucar al servei d’atenció al ciutadà, estar interactuant amb una màquina “intel·ligent”, que certament és prou capaç d’entendre el que diem, i després de 10 minuts no resoldre res no és transformació digital. És un bunyol. Però també hi ha casos en què l’administració pública ha analitzat els diferents arquetips de ciutadans per entendre les seves necessitats i expectatives, ha desenvolupat estratègies de comunicació proactives i facilita el compliment d’obligacions i tràmits integrant tots els canals de comunicació per tal d’optimitzar la seva experiència. És a dir, un disseny de servei públic digital centrat a posar les coses fàcils al ciutadà, no al funcionari.
Fa falta un disseny de servei públic digital centrat a posar les coses fàcils al ciutadà, no al funcionari
Creieu-me, hi ha llocs al món on l’administració tributària tracta els contribuents com a clients en lloc de com a potencials defraudadors. Els avisa quan han de fer algun tràmit, els facilita tota la informació que té i els ajuda a complir amb les seves obligacions tributàries, amb diferents estratègies en funció de si són una empresa gran, una PIME, una persona gran o jove… És a dir, en funció de les seves necessitats.
Els canvis que la digitalització provoca a nivell social i econòmic no estan predeterminats, sinó que estan condicionats pels objectius i finalitats de tots els agents involucrats. La transformació digital és una oportunitat per assegurar un avenç social estable i sostenible, però no millora la vida de les persones per si mateixa. Necessita una agenda de desenvolupament feta pels responsables polítics i empresarials que mitigui alguns dels efectes negatius de l’adopció tecnològica, com el risc d’exclusió, tant a curt com a llarg termini.
Ja vivim en un món molt digital i no hi ha marxa enrere. I això vol dir que ens hem acostumat a poder accedir a molta informació i de forma molt ràpida, a interactuar de forma immediata i ubiqua amb qualsevol persona o entitat, a exigir serveis i experiències digitals… I tot envoltat d’aquesta acceleració que el món digitalitzat propicia. Però per abordar una transformació digital real i ben feta, cal repensar tot el que fas per millorar el servei i l’experiència per al client i el ciutadà. I per fer-ho, la tecnologia és l’aliada perfecta: pensa primer què vols fer i després ella et donarà una solució. Aquest és l’ordre de la transformació digital ben entesa.
Martí Casamajó, enginyer de telecomunicacions i membre de Restarting Badalona
