Diu la Milena Busquets que tots som mapes. Jo diria, més aviat, que tots som màscares. La màscara és un artefacte complex que ens permet enfrontar-nos al món cada dia i sobreviure. Qui digui que no duu una màscara, menteix. La sinceritat està sobrevalorada i la mentida és un lubricant social meravellós que ens permet barrejar-nos, ajuntar-nos i tocar-nos sense trencar-nos (del tot).
Ens mentim per ajustar les nostres expectatives a la realitat. Quan els meus amics em pregunten per la feina, els dic que estic bé, i quan el meu cap m’encomana una tasca que no m’interessa en absolut, l’assumeixo com si m’hi jugués la vida. Ens mentim també quan no som capaços de ser sincers amb nosaltres mateixos per por de trencar tot allò que ens ha costat una vida construir. És llavors quan apareixen les banyes a la parella o la irritació i l’enuig permanent per no dur una vida que ens agrada.
Duem una màscara a la feina i una altra quan som davant la parella. Amb les amigues ensenyem la cara divertida i grollera, i quan estem amb els fills surt tota la tendresa. Amb els pares mostrem el jo responsable. Qui em coneix de dia no em reconeix de nit. I qui em veu a la feina no sap qui soc a partir de les deu de la nit.
La sinceritat està sobrevalorada i la mentida és un lubricant social meravellós
L’entorn digital ha portat noves màscares. La màscara que serveix per protegir la identitat de les persones que denuncien abusos per part del poder sense patir represàlies és la mateixa que serveix als actors de la desinformació per escampar les mentides de manera impune. Les Pussy Riot i els joves de Macedònia que van crear les falsedats que van portar Donald Trump al poder el 2016 estan sota el mateix paraigües: què fem amb l’anonimat a les xarxes?
A l’altre extrem, la sobreexposició dels líders polítics als entorns digitals atrau alguns feligresos al mateix temps que espanta els menys creients: el líder polític ha de mostrar-se suficientment proper al poble per generar confiança entre els súbdits alhora que ha de mantenir una distància prudent per seguir resultant creïble. El misteri és clau per creure en els déus actuals. Els artistes també duen màscares per conservar els aduladors.
A diferència de les mentides que ens expliquem per seguir endavant, les que plasmem a les xarxes socials són de caire diferent. Primer perquè no ens les quedem per a nosaltres mateixos, sinó que les compartim amb els altres. Segon, perquè esdevenen virals. Encara que el que pitjor de tot és que ens les hem de trobar cada dia al feed d’Instagram. Així les coses, no és estrany que els líders de les tecnològiques apostin cada cop més pel contingut efímer que desapareix en 24 hores.
