La persistència del virus de la covid, mutat periòdicament per sobreviure a una lluita ferotge amb la ciència i la medicina, és encomiable. Analitzat com un fet purament biològic, hom se sent espectador d’una pel·lícula de ciència-ficció, quelcom així com una versió terrestre d’Alien.
Però just en la mesura que aquesta lluita aferrissada té uns paràmetres predicibles, sorprèn l’escassa empatia de certes mesures públiques amb alguns sectors socioeconòmics concrets i la minsa comprensió de les seves realitats.
Tot apunta que la variant òmicron té una gran capacitat de contagi i que els seus efectes són generalment lleus en aquelles persones que han rebut la pauta completa de vacunació.
D’altra banda, sabem que el nostre sistema sanitari està molt estressat, que cal mantenir l’assistència al conjunt de malalties que ens afecten i que l’atenció als contagiats i el procés de vacunació genera unes tensions de difícil gestió.
També som coneixedors que els principals focus de contagi se situen a les escoles, i d’aquí passen a les famílies. Òbviament, aquest punt de sortida s’estén posteriorment a restaurants, trobades d’amics i altres reunions diverses.
Per contra, sembla clar que els espais culturals sense interacció, amb mascareta i infraestructures sovint preparades per renovar l’aire i ordenar adequadament l’entrada i la sortida de públics, són segurs.
I per acabar, també sabem que bona part dels contagis provenen de males pràctiques individuals o col·lectives derivades de l’incompliment de les normes establertes.
La Generalitat no afegeix al paquet d’accions per contenir els contagis cap mesura d’increment de la cobertura sanitària
Amb aquestes informacions, que són de comú acord i que provenen de l’observació científica sobre el modus operatiu de la covid –i alhora de la manera com s’afronta socialment la pandèmia–, hom es pegunta quina és l’aportació al decreixement dels contagis que suposa la restricció d’aforaments en teatres, cinemes o sales de música.
Obvio les consideracions sobre les restriccions percentuals en el comerç, perquè són tant relatives com en general impracticables. I deixo de banda una anàlisi assenyada sobre l’oci nocturn en la mesura que les restriccions que l’afecten van en paral·lel al desenvolupament d’altres formes d’oci sovint més problemàtiques.
La Generalitat no afegeix al paquet d’accions per contenir els contagis, i sobretot per actuar sobre la pandèmia amb visió a mitjà i llarg termini, cap mesura d’increment de la cobertura sanitària. I ja no diem de millores als CAP: no es diu res d’ampliació fixa o temporal de personal ni es preveu un sistema d’informació més eficient i ràpid per a les persones afectades.
Al contrari, es genera més alarma social. Hi ha joves que es plantegen si cal vacunar-se o no mentre es dona un missatge refractari a l’activitat comercial i molt especialment cultural.
Catalunya i Barcelona són territoris amb un fort impacte turístic. El que ara passa a Sud-àfrica, a Alemanya o a Rússia arribarà a casa nostra més aviat que tard. Preveure-ho és la nostra feina, i l’ampliació del sistema sanitari resulta imprescindible. I cal dir que, ateses les particularitats de l’òmicron, aquesta ampliació hauria estat més econòmica que no pas el que costarà atendre les demandes dels sectors afectats per les mesures presentades. I, amb seguretat, més útil.
A aquestes alçades de la crisi, totes les actuacions s’han de fer assegurant la màxima complicitat dels sectors econòmics i de la ciutadania. Tota mesura treballada, mimada i practicada de comú acord té beneficis afegits. Costa d’entendre la persistent tendència a decretar mesures que generen desacords i confusions.
No hi ha ningú del teatre, del cinema, de la música, de l’oci nocturn, del comerç o de la restauració que no tingui el màxim d’interès a superar la pandèmia. No hi ha ningú que no sigui intrínsecament solidari amb els afectats o que es negui a participar activament en la recerca de solucions i a generar pràctiques higièniques. No s’hi val que per una erràtica gestió de la malaltia es pugui provocar, ni que sigui per descuit, un efecte distorsionador sobre el món de la cultura que podria tenir pèssimes conseqüències de futur.
Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor del Districte de Nou Barris
