La manifestació d’aquest any per la Diada ha estat un gran èxit i ha superat el que molts volien o esperaven. I demostra clarament que la majoria dels catalans seguim volent la independència al més aviat possible. Aquesta gran mobilització a qui fa més por és al PSOE. Ells tenen un pla que estan executant a la perfecció, i que és més efectiu que el del PP i el 155.
El PSOE treballa perquè les reivindicacions independentistes desapareguin i deixem de reivindicar la independència durant les pròximes dècades. En aquest pla, que ens dividim és bàsic, perquè una de les grans forces de l’independentisme és la unitat.
Però el pla d’imposició de l’unionisme que està executant el PSOE encara va més enllà. Cada cop hi ha més lleis estatals que laminen les competències de la Generalitat de Catalunya (per desgràcia, moltes amb el suport d’ERC), conjuntament amb una laminació de la competitivitat de Catalunya: des de la falta d’inversions endèmica en infraestructures bàsiques a Catalunya, com el repartiment dels fons Next Generation i apostes clares per altres territoris en sectors econòmics bàsics per a Catalunya com és l’automoció, fins a la falta d’inversions en el nostre sistema aeroportuari o decisions per llei o per fets que perjudiquen les nostres pimes (cosa que de pas serveix per afavorir multinacionals espanyoles). Proves evidents també d’aquestes clares intencions són la inoperància de Rodalies Renfe o que l’AP-7 sigui una via constantment col·lapsada. A poc a poc, aconsegueixen que Catalunya sigui menys competitiva i, per tant, menys forta i més depenent de l’Estat.
Objectiu del PSOE: una Catalunya amb el cap cot nacionalment, amb menys competències, on l’Estat cada cop tingui més poder i més potes i, sobretot, més dèbil econòmicament. El que sorprèn és l’actual complicitat d’ERC en aquest procés d’increment de la força i dels objectius de l’unionisme a Catalunya.
Amb la manifestació d’aquest 11 de setembre, un cop més la gent ens ensenya i ens demanda el camí a seguir. Cal continuar persistint i seguir provant de fer possible la independència al més aviat possible, sense cap renúncia i per difícil que sigui. La independència la demanem perquè és un dret que tenim com a nació. És un element bàsic dels drets fonamentals. I quan l’Estat espanyol no el reconeix i el combat, el persegueix i el reprimeix és una mostra clara que no és un estat democràtic.
La base de la reivindicació del moviment independentista és la democràcia. Renunciar a exercir el nostre dret és renunciar a la democràcia per la qual tanta gent va lluitar tant en l’època de la República, de la dictadura, de la Transició i de la tardor del 2017.
Clarament, la manifestació d’aquesta Diada dona força a l’independentisme per avançar cap a la confrontació intel·ligent
Hi ha qui diu que no hi ha cap altra via possible que no sigui el diàleg amb l’Estat. Aquesta afirmació és falsa. Ara, l’ANC ha proposat fer una DUI el segon semestre de l’any vinent, i sorprèn que des de la presidència de la Generalitat es rebutgi. La proposta de l’ANC és una bona opció, i segur que serveix per avançar o fer possible la independència. I pot ser perfectament possible. La proposta és una declaració d’independència feta per una majoria parlamentària del 52%, que és legitimació sobrada perquè la independència sigui absolutament vàlida i democràtica.
Quin és l’únic fet que pot impedir que la DUI sigui efectiva? La repressió de l’Estat. El mateix que va passar amb la declaració del 27 d’octubre del 2017: la declaració d’independència només la pot aturar la repressió de l’Estat. Què pot passar? Un altre 155, una altra dissolució del Parlament (que l’ONU ja ha dit que és il·legal), inhabilitació de càrrecs públics, més judicis falsos i sentències injustes? Ja sabem què pot fer un Estat no democràtic, però això no ha de fer que nosaltres renunciem als nostres drets i voluntats.
La por a la possible repressió de l’Estat NO ha d’aturar-nos. I clarament la DUI pot tenir efectes positius per a l’independentisme: des que realment pugui fer-se efectiva (tot és possible, depèn de nosaltres) fins a incrementar la pressió i la confrontació amb l’Estat, per forçar-lo a ell o a la comunitat internacional a reconèixer el nostre dret a l’autodeterminació i la independència. La DUI pot ser un element important de la confrontació intel·ligent que hem de fer amb l’Estat, i que és una de les propostes del president Carles Puigdemont.
Clarament, hi ha un camí per fer possible la independència. Segur que no serà fàcil ni serà màgic: serà costós i complicat, però és possible.
En aquests moments hi ha dues possibilitats: que s’imposi l’estratègia unionista del PSOE d’afebliment constant de Catalunya (on la renúncia a la confrontació és un element clau) o que l’independentisme seguim reclamant i exercint els nostres drets amb una confrontació intel·ligent contra l’Estat, no democràtic, espanyol. Clarament, la manifestació d’aquesta Diada dona força a l’independentisme per avançar cap a la confrontació intel·ligent. Per tant, sí, una DUI el 2023: un clar camí cap a la independència.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona
