La mentida política ja s’ha convertit en un actor amb personalitat pròpia dins del joc de poder dels partits i dels governs, i n’anem ben servits per totes bandes. En tenim moltes proves i mostres, com ara la que va escenificar el president autonòmic Illa al debat de política general, reciclant una promesa d’habitatge que ja havia fet i incomplert Montilla fa dècades, o com ara l’escenificada pel president espanyol Pedro Sánchez, reciclant mastegadíssimes falses promeses de compensacions per a Catalunya durant la negociació de suports independentistes. Però qui ha resultat ser un campió i un autèntic reincident en l’art dels mentiders titulars de neó que embriaguen les masses és l’alcalde del Partit Popular de Badalona, Xavier García Albiol.
Ja l’any 2011 va aconseguir els bons resultats electorals que el van catapultar a l’alcaldia gràcies, principalment, a una mentida flagrant, una promesa que mai va complir: la gratuïtat dels llibres de text a tota la infància i adolescència en edat escolar. Per fer-ho creïble, Albiol va donar detalls concrets –que després van resultar ser totalment falsos– de com s’ho faria, si es convertia en alcalde, per proporcionar gratuïtament els llibres de text als prop dels llavors 22.000 escolars d’educació primària i secundària que hi havia a la ciutat, entre centres públics i concertats. Fins i tot va especificar que la mesura s’implantaria a partir del curs 2011-2012, que era perfectament assumible perquè el cost de 2,5 milions d’euros comportava només un 1% del pressupost municipal, i va concretar que ho faria mitjançant un xec que les famílies podrien bescanviar a qualsevol llibreria. En plena crisi econòmica i enmig de les retallades, aquella promesa era un incentiu molt útil per a l’economia de milers de famílies.
Un cop va obtenir els vots gràcies a la seva promesa dels llibres gratuïts, i un cop va aconseguir l’alcaldia gràcies al suport de Convergència i Unió, Albiol va començar a posar excuses de mal pagador –una de les seves grans habilitats, culpar els altres de la seva incompetència– i va esborrar aquella promesa dels seus plans de govern. De fet, va arribar a col·locar 3 milions d’euros al pressupost que va presentar al Ple a finals de l’any 2013 per fer creure que ho contemplava, i després els va fer desaparèixer en el moment de portar el pressupost a aprovació, segons va denunciar l’oposició aleshores.
Com que l’engany continuat de moment no li ha passat factura, Albiol s’ha convertit en un autèntic reincident de la mentida política
Fos com fos, el que està clar és que aquella promesa que, si era alcalde, a Badalona els llibres de text serien gratuïts va ser una mentida política electoral, creada per obtenir vots i llançada a la paperera un cop havia fet la seva funció. Perquè mentre va governar, Albiol no va fer el més mínim esforç per dur-ho a terme. Simplement ho havia utilitzat com a esquer. Aquest és l’estil d’Albiol. Generar un titular d’esperança, posar a l’imaginari de la gent la idea que farà una sèrie de coses i després donar una pila d’excuses per no fer-ho, tot aprofitant-ho per carregar la culpa a una altra banda. Un estil que està destruint la ciutat, però que lamentablement ha tingut èxit pel que fa a l’acumulació de poder del Partit Popular a Catalunya. I com que l’engany continuat de moment no li ha passat factura, Albiol s’ha convertit en un autèntic reincident de la mentida política.
La reincidència d’Albiol el porta ara a presentar uns pressupostos per al 2025 basats una altra vegada en titulars falsos. En una doble mentida. Mentida derivada del propi pressupost i dels titulars que ha generat a la roda de premsa pertinent –poca cosa més en sabem fins ara–, i mentida derivada de la impossibilitat que s’executi el que el pressupost promet. Les mentides literals del pressupost, a grans trets, se centren en els titulars sobre el no-augment d’impostos, mentre al Ple extraordinari s’aproven les pujades de l’IBI, de l’impost de vehicles, de cementiris, d’activitats en el domini públic i de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. En el contingut, moltes més mentides. Per exemple, l’impacte real d’alguns augments nuclears com el de recursos humans. Però caldrà esperar a tenir algun document a les mans més enllà de tres fotocòpies amb quatre xifres estampades per escrutar-ho.
En canvi, per parlar de la mentida derivada de la impossibilitat que s’executi el que el pressupost promet no cal esperar. Ja es pot anticipar. Només cal veure la milionada de pressupost que el govern del PP amb majoria absoluta comandat per Albiol va ser incapaç d’executar durant el 2023 (gairebé 60 milions d’euros) i passejar-se pels informes d’execució del 2024 (públics) per comprovar que aquest govern promet el que no farà. Una reincidència que s’ha convertit en un dels principals signes d’identitat d’aquest polític populista venedor de fum. Les eleccions del 2023 les va guanyar en bona part perquè va prometre que, si tenia majoria absoluta, faria funcionar l’Ajuntament a tota màquina. Un any i mig després, el que fa és el ploricó buscant culpables a qui carregar les seves excuses de mal pagador, mal gestor, mal governant i mala persona.
