Aquest mes de març ha esclatat la notícia de la imputació de l’alcalde Xavier García Albiol per l’escàndol de la revelació de dades mèdiques d’un pacient de Badalona Serveis Assistencials (BSA) durant el ple municipal del passat mes de juliol. Això s’ha produït just dos anys després del gran robatori de dades a l’Hospital Clínic que va posar en alerta tota Catalunya. Aquell ciberatac, perpetrat pel grup criminal Ransom House, va activar una gran tasca de l’Agència de Ciberseguretat i de l’Hospital Clínic, tant per detectar els lladres com per evitar la publicació de les dades. En canvi, en el cas de Badalona, la filtració i revelació pública de dades no va escandalitzar BSA, i aquest fet insòlit obre una gran crisi de confiança amb el proveïdor de serveis de salut: com queda la nostra protecció ara que sabem que les nostres dades, les de qualsevol pacient, estan a la lliure disposició de l’alcalde?
El robatori que va patir el Clínic busca convertir en mercaderia la privacitat, que és un bé molt preuat i altament protegit en aquest segle XXI. I les dades mèdiques, especialment. Perquè cotitzen a màxims. Els lladres tenen molts camps oberts per lucrar-se, delictivament, amb la venda de dades. Però abans intenten l’extorsió a les víctimes: les sotmeten, com va ser el cas de l’Hospital Clínic, a una forta pressió, fent-los xantatge. Perquè la legislació vigent és precisa i exhaustiva a tots els nivells: autonòmic, estatal i europeu. I si es detecten falles en els sistemes de garantia de la privacitat, poden caure quantioses multes als organismes. I penes de presó a qui la vulneri i difongui, ja que és un delicte amb totes les de la llei. Per això és tan sorprenent que una autoritat formada en l’àmbit de la legalitat, com és l’alcalde de Badalona, cometi el delicte a la descarada, malgrat ser-ne alertat, i ho faci, a més, a davant de les càmeres que ho enregistren en videoacta, que és un format de document públic legal. Es creu impune?
Posar dades privades de la salut de les persones en mans d’algú aliè, sense consentiment, sigui per fer-hi negoci o per usar-les en abús de poder, és un greu delicte i és un gravíssim perill per als pacients. El sumari incoat pel jutjat d’instrucció número 3 que imputa Albiol és secret, però després d’haver estat imputat, ell mateix ha fet declaracions a Cuatro, a la tertúlia on participa fent de bufó de la cort, i ha deixat ben clar que creu que, pel fet de ser el president de Badalona Serveis Assistencials i l’alcalde de la ciutat, té tot el dret a obtenir informació mèdica privada dels pacients. Per fer-ne quin ús? Xantatge? Extorsió? Amb quina tranquil·litat podem continuar sent pacients de BSA si l’alcalde es creu en el dret d’obtenir informació privada de la història mèdica dels que hi som atesos i BSA no té mecanismes que evitin que es produeixi aquesta filtració delictiva? En quin nivell d’inseguretat ens situa a totes, això, a partir d’ara?
Com queda la nostra protecció ara que sabem que les nostres dades, les de qualsevol pacient, estan a la lliure disposició de l’alcalde?
No és la primera vegada que BSA és qüestionat per mala praxi en el control de la privacitat dels pacients, ni és tampoc el primer cop que el PP de Badalona es veu involucrat en ús fraudulent de dades mèdiques privades. L’any 2011 ja hi va haver denúncies per l’ús partidista de dades confidencials de pacients del servei de podologia municipal, on treballava el senyor Jurado, després regidor del PP, per enviar-los propaganda política. I fa poques setmanes se sabia que BSA havia estat condemnat a pagar 30.000 euros per infracció del principi de confidencialitat per 9 accessos indeguts a la història clínica d’una pacient denunciant, accessos que no estaven relacionats amb cap actuació assistencial o de diagnòstic, ja que mai havia estat atesa al centre concret ni per la facultativa que havia fet els accessos controvertits. La infracció està prevista a l’article 83.5.a en relació amb l’article 5.1.f, ambdós del reglament general de protecció de dades (RGPD).
I és que les lleis i els reglaments són contundents en l’afany de protegir la privacitat. I especialment la privacitat mèdica. Només cal donar un cop d’ull a la Guia de protecció de dades per a pacients i persones usuàries dels serveis de salut que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) va actualitzar el 2024 per fer-se una idea de la barbaritat que s’ha comès a Badalona. I sense anar més lluny, els delictes de descobriment o de revelació de secrets per als quals s’ha imputat Xavier García Albiol estan previstos i penats al Codi Penal, concretament als articles 197.2 i 198, i comporten denses penes de presó i d’inhabilitació.
Aquest és un assumpte de màxima gravetat per a la ciutat, ja que la prova del delicte és irrefutable, i les inseguretats que obre són una ona expansiva d’ampli abast. Intentar matar el missatger com s’ha posat a fer, histèricament, tot el govern i alguns lacais, només reafirma com ha sigut d’important i encertat que Guanyem Badalona s’hagi pres molt seriosament aquest atac a la privacitat que s’ha comès primer contra el difunt Virginijus, però, amb ell, contra tota la població de Badalona i contra tots els pacients de Badalona Serveis Assistencials. I que ningú s’equivoqui. Els drets dels morts minven per a ells, que ja són morts. Però no per als seus familiars. I les persones pobres també tenen família.
