Diumenge 27 d’abril, Barcelona, i especialment Gràcia, celebràvem eufòrics l’ascens del CE Europa a 1a RFEF, amb el qual l’equip escapulat torna al futbol professional 30 anys després. L’alegria encara pot ser més gran, però, si la UE Sant Andreu també aconsegueix l’ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol si supera els play-offs que haurà de disputar aquestes pròximes setmanes.
Ara bé, aquesta alegria torna a posar de manifest una mancança a la ciutat que altres equips també estan intentant afrontar: no hi ha equipaments esportius que s’adaptin a les normatives exigides per part de les federacions per poder assumir competicions professionals i d’elit. Cal tenir en compte que no parlem de grans clubs amb recursos suficients per poder abordar grans inversions, sinó que són equips arrelats als barris, amb pressupostos ajustats, de base popular i amb un impacte social incalculable per la seva gran tasca en l’esport base i en el foment de l’esport femení.
En els casos de l’Europa i del Sant Andreu, tant el Nou Sardenya com el Narcís Sala són estadis municipals de gespa artificial, i la normativa de la Federació Espanyola de Futbol per a 1a RFEF obliga que els camps siguin de gespa natural.
A més, cal afegir-hi una altra consideració. L’estadi propi és un element d’identitat directament associat a un club i la seva afició, i també té implicacions directes en els resultats esportius. Per tant, la solució ha de passar per poder remodelar els estadis de tal manera que puguin complir la normativa de la competició. De fet, és una qüestió de sentit comú, totalment lògica i que s’hauria de tenir en compte a l’hora de programar la planificació d’equipaments esportius a la ciutat per part de l’Ajuntament de Barcelona, que és qui en té la competència.
Des d’aquesta perspectiva, ERC Barcelona preguntarem al govern municipal quins plans té per poder garantir que l’Ajuntament de Barcelona està a l’altura de la bona feina feta pels clubs esportius de la ciutat i que l’Europa pugui jugar la temporada que ve amb normalitat al seu estadi, en un curs que serà històric per a l’equip, per a Gràcia i per a tota Barcelona. I preguntarem el mateix en el cas del Sant Andreu.
Perquè Barcelona segueixi sent sinònim d’esport, la prioritat és garantir que els clubs de barri tenen present i futur a la ciutat
Ara bé, aquesta qüestió no se circumscriu només a aquests dos clubs. Hi ha altres casos, com el del Lima Horta de bàsquet, un club històric que té el primer equip femení a la segona divisió estatal, la Liga Femenina Challenge, que no compta amb instal·lacions adequades i que ha de moure’s constantment per les pistes de la ciutat, tant pels partits com pels entrenaments.
En la mateixa situació es troba l’UBAE Les Corts, que enguany ha consolidat la seva plaça a la Primera Divisió estatal, però sense pista on poder entrenar ni jugar sempre els partits de casa.
Aquests exemples es podrien ampliar amb casos de clubs de rugbi sense camps disponibles on poder practicar el seu esport, equips de bàsquet com el JAC Sants, que ha hagut de buscar-se solucions a l’Hospitalet per intentar reduir la gran llista d’espera que tenen en edat de formació, el Barcelona Pagesos de futbol americà, que també ha hagut de moure’s per diversos camps de la ciutat, etcètera.
Barcelona és sinònim d’esport, però l’aposta de la ciutat per l’esport base, en edats de formació i també en l’adultesa, i per l’esport femení s’ha de basar en una acció decidida per complir els Plans d’Equipaments Esportius dissenyats i, sobretot, per adaptar-los a les realitats canviants. El govern del PSC sembla que cregui que amb el gruix d’instal·lacions esportives construïdes per als Jocs Olímpics del 1992, fa gairebé 35 anys, ja n’hi ha prou. I ha quedat demostrat que són clarament insuficients.
I per acabar, perquè Barcelona segueixi sent sinònim d’esport, la prioritat és garantir que aquests clubs tenen present i futur a la ciutat, i això té ben poc o res a veure amb els grans esdeveniments esportius internacionals que tant agraden al govern del PSC.
Jordi Castellana, portaveu del Grup Municipal d’ERC a Barcelona i regidor metropolità
