Luz Guilarte

Diumenge passat va tenir lloc una manifestació en defensa dels drets de tots els alumnes de Catalunya per poder tenir accés a una escolarització en les dues llengües de la nostra comunitat, el català i l’espanyol.

Actualment, de les vint-i-set hores lectives de la setmana, un total de vint-i-quatre són en català i tres en espanyol. La reivindicació que un bon grapat de pares fan és molt simple: que aquestes tres hores passin a ser sis, simplement augmentant una única assignatura en aquesta llengua. Per tant, el català passaria de les vint-i-quatre hores lectives a la setmana a vint-i-una. Aquesta petita modificació és el que alguns argumenten que pot posar en perill el català al nostre territori, fins i tot desembocant en la seva desaparició.

La realitat és que darrere de tot això hi ha un procés d’imposició per part de la Generalitat de Catalunya que va començar els anys vuitanta, en època del Pujolisme, i que s’ha vist agreujat de manera molt preocupant amb el context polític de Catalunya iniciat, especialment, a partir de l’any 2010.

Per a nosaltres, es tracta d’un tema de drets, en aquest cas, a més avalats per les diverses sentències dels tribunals corresponents, que el Departament d’Educació dirigit pel conseller Gonzàlez-Cambray es nega a aplicar. El pitjor del cas és que tenim un govern d’Espanya, format pels socialistes i Podemos, que podria assegurar el compliment d’aquestes sentències, encara que és evident que no ho farà pels seus interessos electorals, ja que són els mateixos partits independentistes els que donen suport al govern de Sánchez. Un cop més, els socialistes han venut tota la gent que va confiar en ells en les eleccions i que ara es troben amb un PSC que prefereix pactar un tema tan important com aquest amb els que precisament el que volen és tot el contrari.

Només demanem per a tots els ciutadans de Catalunya el mateix que fan els polítics independentistes amb els seus fills

Quan parlem de drets no parlem només d’un terme jurídic. Cal tenir en compte també els efectes emocionals que moltes persones pateixen per aquest tema. Les societats plurals i diverses ho són en tots els seus àmbits, i l’educatiu és un d’ells. Les societats avançades són les que tenen la capacitat de sumar i no de restar. A Catalunya tenim la sort de poder gaudir d’una societat amb la presència d’aquestes dues llengües i, en canvi, en l’àmbit educatiu es produeix un procés a la inversa i de progressiva privació lingüística que, al final, a qui perjudica és als alumnes, que en una societat cada cop més globalitzada requeriran coneixements cada vegada més amplis en moltes matèries per poder desenvolupar una etapa laboral amb la màxima plenitud. Només demanem per a tots els ciutadans de Catalunya el mateix que fan els polítics independentistes amb els seus fills, perquè tinguin tots les mateixes oportunitats de futur.

A banda d’això, però, la realitat de l’educació a Catalunya demostra que hi ha molts aspectes a millorar. Aquest curs s’ha implementat la gratuïtat de l’escolarització de P2, derivada d’una cessió del conseller davant les queixes reiterades i les manifestacions per part de la comunitat educativa en contra de les seves polítiques. A Ciutadans continuarem defensant que aquesta mesura és millor que res, però resulta del tot insuficient i, per tant, seguirem reivindicant que aquesta gratuïtat sigui ampliada a tots els alumnes dels zero als tres anys.

Continuarem defensant que es reverteixin les retallades en educació que es van iniciar amb el Govern convergent d’Artur Mas i que han tingut efectes tan negatius com que no es compleixin les ràtios d’alumnes per aula. Continuarem defensant que una educació de qualitat no es pot fer en barracots i que tot plegat només es pot solucionar amb una aposta real acompanyada d’inversió en els pressupostos.

El nostre model educatiu aposta pel bilingüisme, però també aposta per revertir tots els problemes estructurals que fan que l’actual model estigui basat en la privació lingüística i educativa, que sempre perjudica els mateixos alumnes. El nostre model representa tot el contrari: un model obert, plural i que vagi en contra de les privacions.

A Ciutadans sempre ens trobaran en la defensa dels drets i mai a favor de les privacions.

Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit