Les ciutats sempre han sigut un motor de canvi i de transformació. És innegable la participació de les ciutats grans i mitjanes metropolitanes en els avenços socials i nacionals del nostre país.
Al llarg de la nostra història recent, les ciutats han demostrat tenir un paper essencial en els canvis democràtics. El van tenir al segle XX en el canvi de règim i el naixement de la República, amb lluites obreres i rabassaires davant dels poderosos, amb importants avenços en l’educació laica i per a tothom i amb les sufragistes aconseguint el dret a vot.
També van ser clau en la lluita antifranquista pels drets i les llibertats socials i nacionals, que va aconseguir fer trontollar el règim molt abans de la mort del dictador.
Durant dècades, l’esforç dels veïns i veïnes era el que construïa els barris. A les places i carrers era on la gent s’organitzava per aconseguir serveis públics de qualitat i alhora lluitava per la immersió lingüística, per tal que tots i totes tinguéssim les mateixes oportunitats. Són aquestes experiències de lluita i organització les que ens han ensenyat com s’aconsegueixen les victòries.
I avui dia, amb tota l’experiència, sabem que calen noves polítiques per encarar els nous reptes que tenim al davant. Sabem que cal innovar en les polítiques per cercar solucions. Tenim molt clar que l’austeritat no és el camí, com ens va demostrar la llarga crisi iniciada el 2008. Per superar la crisi social i econòmica necessitem recursos econòmics, pressupostos expansius amb prioritat per a les polítiques de benestar i prosperitat per a tothom. Voluntat política i convenciment que el bé comú i la defensa dels drets dels ciutadans és el primer deure dels governants. És per això que necessitarem un republicanisme renovat que doni resposta als nous temps; el republicanisme del segle XXI.
Els ajuntaments hauran d’anar més enllà de les seves competències per protegir la ciutadania
En el moment actual, en què tenim al davant reptes immensos, la capacitat de transformació i l’energia de les ciutats metropolitanes és imprescindible. Cal posar en marxa aquesta energia transformadora per afrontar les grans crisis, una ràpida sortida de l’emergència sanitària i una recuperació econòmica que ha d’arribar a tothom.
En el context actual, en què l’increment de persones en situació de vulnerabilitat a l’entorn metropolità creix a un ritme d’un 20%, és un deure de totes les institucions actuar davant d’aquesta emergència social. Serà necessari fer polítiques innovadores que garanteixin l’accés a l’habitatge, a la feina i als serveis públics d’educació i sanitat. I els ajuntaments hauran d’anar més enllà de les seves competències per protegir la ciutadania. Com ho va fer Sabadell, encarant-se amb les empreses elèctriques que deixaven sense servei persones en situació de vulnerabilitat.
Sabem que les ciutats no podran afrontar soles els reptes que tenim. Qüestions com el canvi climàtic i l’emergència global que vivim són un repte important per a les regions metropolitanes, on haurem de ser capaços de ser agosarats i transformar quotidianitats per tal de poder seguir vivint-hi, des de com són els carrers i com ens hi movem fins a com i des d’on produïm l’energia. I ho haurem de fer amb aliances més enllà dels nostres termes municipals.
En aquests nous temps, amb reptes diversos, haurem d’assumir que les institucions no sempre poden amb tot, així que ens haurem de preparar per col·laborar i cooperar amb els diversos actors i agents presents a la societat. Per una política que entengui que la cosa pública no acaba en l’àmbit institucional.
El republicanisme d’aleshores, però també el d’avui, és l’oportunitat per a grans transformacions al servei de tothom. Un republicanisme que cerca la prosperitat, que es preocupa de garantir i eixamplar drets i llibertats i que aposta per l’autodeterminació, l’amnistia i, en definitiva, per dur els consensos de carrer a les institucions.
