Es diu Anna, té 16 anys i des del retorn a la normalitat no ha trepitjat el carrer. Durant el confinament va tenir dos intents de suïcidi i quan van arribar les primeres sortides van començar les autolesions com a resposta a una situació que la superava. Els seus pares no entenen, no saben del cert què està passant, però l’Anna se sent superada per la situació.
I com l’Anna, tantíssims altres joves i adolescents. Almenys 166.433 a tot Espanya, que són les trucades que va atendre la Fundació ANAR durant el 2020. D’aquestes, 11.761 eren casos molt greus que van precisar la intervenció immediata de la policia i dels serveis socials. Durant el confinament, les ideacions i temptatives de suïcidi dels joves i adolescents van créixer un 244% respecte de l’any anterior, mentre que les autolesions van augmentar durant la tornada a l’escola com una manera de frenar el patiment d’una “nova normalitat” de mascaretes, distància social i gel hidroalcohòlic que no té gens de normal i molt de sèrie apocalíptica a l’estil de Black Mirror.
Els nostres fills estan pagant amb escreix aquesta pandèmia. Les seqüeles psicològiques del virus, que fa temps que intuïm a casa, a l’escola i a la universitat, ara han estat quantificades: es disparen l’ansietat (+280,6%), la baixa autoestima (+212,3%), l’agressivitat (+124,5%) i la tristesa (+87,7%), i despunten els trastorns alimentaris durant les primeres sortides (+826,3%).
El confinament del nucli familiar en un espai petit, la pressió de les famílies pels problemes econòmics derivats de la manca de feina, l’absència d’espais protectors com l’escola, la por d’infectar-se o el dol per la pèrdua o la malaltia d’éssers estimats són algunes de les causes que expliquen l’augment d’aquests trastorns psicològics. Però també un desmesurat i inapropiat ús de la tecnologia.
Les pantalles, que ens van facilitar un confinament hiperconnectat, ara han esdevingut un problema
Les pantalles, que es van colar a les nostres cases des del primer dia de l’estat d’alarma per facilitar-nos un confinament hiperconnectat, ara han esdevingut un problema. ANAR ha detectat un increment de les conductes abusives associades als canals digitals, sent-ne el grooming, que és com es coneixen les accions d’un adult que vol guanyar-se la confiança d’un nen a través de les xarxes socials per abusar sexualment d’ell, el més greu i el que més creix respecte de l’any anterior.
Els pares de l’Anna no entenen, no saben del cert què està passant, però presten més atenció a l’ús que la seva filla fa de la tecnologia. Limiten el nombre d’hores que passa davant de la pantalla i en prohibeixen el seu ús durant les primeres hores del matí i abans d’anar a dormir; pregunten quines pàgines consulta i l’acompanyen mentre hi navega; li demanen amb qui es relaciona en l’entorn digital i com se sent en aquestes relacions.
Durant els mesos de confinament, restriccions i tocs de queda, els pares de l’Anna van permetre que passés massa hores en l’entorn digital gairebé sense cap control. Ara vetllen perquè faci un ús responsable de la tecnologia per evitar que sigui víctima d’un dels abusadors que hi ha darrere de les pantalles de les quals abusem.
