Luz Guilarte

La majoria de la gent és conscient que Barcelona hauria de ser un dels motors de la recuperació econòmica a Espanya i un referent per als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, aplicant en molts d’ells les iniciatives que sorgeixen de la gran ciutat.

Ada Colau ostenta la presidència de l’AMB, encara que realment qui la governen són els socialistes de Balmón i Poveda, i això vol dir que algunes decisions dels darrers temps no només afecten Barcelona, sinó també la resta de municipis metropolitans i, per tant i en conseqüència, Catalunya i Espanya.

Amb el desgovern de Colau i del PSC a la ciutat de Barcelona s’han deixat escapar un munt d’oportunitats per posar la ciutat en primera línia i fer que la resta de municipis metropolitans en sortissin beneficiats.

Recentment hem conegut que finalment el Museu de l’Hermitage no s’instal·larà a Barcelona. A banda de posar en dubte la política cultural que s’està fomentant per part de Colau i del PSC, ningú pot qüestionar els beneficis que aquesta iniciativa portava, no només per a Barcelona, sinó també per a la resta dels municipis metropolitans. Parlem d’un bon nombre de llocs de feina perduts i de diners invertits a la ciutat, que repercuteixen directament en els comerciants, en els autònoms, en els hotels i en molts altres sectors econòmics i turístics. A més, cal destacar que aquesta marxa pot acabar als tribunals i amb una indemnització als promotors de l’Hermitage de 150 milions d’euros que acabaran pagant tots els barcelonins.

No és l’única oportunitat que ha perdut Barcelona en els darrers temps. Primer va ser la negativa davant la possibilitat d’acollir l’hotel Four Seasons a la ciutat, en una nova mostra de la turismofòbia de Colau i del PSC. Un establiment que pretenia representar un pol d’atracció per a un turisme de qualitat i amb més capacitat econòmica per deixar riquesa a la ciutat i als diferents sectors. Finalment, aquest projecte va fugir de Barcelona, com l’Hermitage, i entre altres es va instal·lar a Madrid, donant un impuls turístic i econòmic a aquesta ciutat. Aviat hi ha previst que obri també a l’illa de Mallorca.

Barcelona és una ciutat clarament en decadència i sotmesa a una degradació imparable

En aquesta línia, cal destacar la situació expressada per la cadena d’hotels AC, que també ha decidit fer les maletes de Barcelona, mai més ben dit, a causa de la frenada econòmica imposada per part del desgovern de Colau i del PSC, qualificant la seva gestió de “dantesca”. Val a dir que, malgrat les paraules buides de Jaume Collboni, la realitat és que la ciutat no ha recuperat ni la meitat de l’impuls que tenia abans de la pandèmia.

Un altre fracàs de gestió per a la ciutat ha estat l’ampliació de l’aeroport del Prat. En primer lloc, representa un fracàs del conjunt de les administracions: govern d’Espanya de socialistes i Podemos, Govern de la Generalitat de Catalunya dels independentistes d’ERC i Junts i govern de l’Ajuntament de Barcelona de comuns i PSC. La realitat és que aquesta inversió tan necessària per a Barcelona i per a la seva àrea metropolitana ha quedat ajornada un mínim de 5 anys. Cal recordar, també, la participació activa i el suport dels comuns i d’ERC a les manifestacions contràries a aquesta ampliació.

Altres oportunitats també s’han perdut a nivell europeu. Aquests anys d’inestabilitat política i social provocada pel Procés han fet que Barcelona hagi perdut la cursa davant d’altres ciutats europees, i que ni l’Agència Europea de Meteorologia ni la del medicament finalment hagin escollit Barcelona com a seu. Això significa que Barcelona no és un referent a nivell europeu i que cada cop està més desdibuixada a nivell internacional. La imatge i la marca BCN no passen pel seu millor moment, i aquesta és l’única realitat contrastable.

Barcelona sempre havia estat un referent pel que fa a la celebració de grans esdeveniments, que a més aportaven valor positiu a altres ciutats. Recordo que amb els Jocs Olímpics del 92 la competició de bàsquet va tenir el seu epicentre a Badalona, amb la presència del Dream Team nord-americà. Aquells Jocs van ser possibles, entre altres coses, per la unanimitat de les administracions per tirar endavant aquella candidatura. Avui dia, aquesta unanimitat no existeix. Els comuns de Colau són clarament contraris a la candidatura dels Jocs d’Hivern, i el govern independentista de la Generalitat només vol aprofitar aquest esdeveniment per fer campanya pròpia dels seus objectius polítics que mai seran possibles.

També cal destacar la fòbia del govern de Colau i del PSC a esdeveniments com el Mobile World Congress o el Primavera Sound, que sempre estan en perill per la falta d’iniciativa i de suport explícit per part de les autoritats municipals.

Els municipis de l’àrea metropolitana necessiten que Barcelona sigui un referent, un mirall, i poder aprofitar les oportunitats de tota mena que puguin aparèixer. Si Barcelona s’impulsa, la resta també; si Barcelona s’estanca, la resta també. Actualment, Barcelona és una ciutat clarament en decadència i sotmesa a una degradació imparable. Una ciutat que no deixa de perdre oportunitats i que perjudica molts altres municipis que podrien beneficiar-se’n. Ara Barcelona representa una rèmora per a l’economia, per a la justícia social i per al conjunt dels municipis. No podem perdre més oportunitats.

Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit

WhatsAppEmailXFacebookTelegram