Joan Ramon Casals

Aquests dies, un dels temes de més actualitat política és el dels Pressupostos Generals de l’Estat espanyol (PGE), i si s’aprovaran o no.

Cal dir, i s’ha de donar ja per fet, que tot i el teatre que viurem per part d’ERC, és evident que ja tenen tancat amb el PSOE i Podemos un acord per donar-los suport i votaran que sí. De fet, fins i tot tenen pactada l’escenificació de l’obra de teatre fins al moment final de donar el ‘Sí’. Ja ho veurem, però no crec que vagi gaire errat.

Per tant, s’aprovaran uns pressupostos que ja coneixem (perquè es repeteixen any rere any), només amb alguns petits canvis que formaran part del teatre del qual parlava abans.

L’unionisme (sigui PP o PSOE) fa temps que repeteix els mateixos greuges cap a Catalunya. El més clar de tots és el dèficit fiscal, i un any més no només no es redueix sinó que s’accentua. Els catalans i catalanes seguirem patint un espoli de 18.000 milions d’euros. A més de saber que no s’executaran les inversions que s’aprovin (ja estem acostumats que l’execució no arribi ni al 66%), els pressupostos per al 2022 seguiran sense atendre la petició de Catalunya que els diners que l’Estat no executi els traspassi a la Generalitat perquè sí que ho pugui fer el nostre Govern.

Aquesta falta d’inversió endèmica i recurrent afecta directament la competitivitat de Catalunya, i si a més és reiterativa, només té una explicació: es fa volent.

L’Estat espanyol està invertint molt menys del que tocaria, amb una clara intenció que Catalunya sigui cada any menys competitiva, cosa que afecta les nostres empreses i els llocs de treball. I això és un fet molt greu. Podem posar exemples clars en l’àmbit metropolità: per fer 2 km de carretera per unir l’AP-7 i l’A-2 han trigat 15 anys, i per fer els túnels de la variant de Vallirana, també de 2 km, 15 anys més. La connexió del litoral a Sant Boi de Llobregat, també de 2 km, ja ha superat la xifra de 15 anys i encara no està acabada. Això ja no és només incapacitat: és clara voluntat de fer que un territori no pugui avançar. O encara diria més: intenció que en surti perjudicat.

Tot i el teatre que viurem per part d’ERC, és evident que ja tenen tancat amb el PSOE i Podemos un acord per votar ‘Sí’ als pressupostos

A més, els pressupostos de l’Estat tampoc preveuen el traspàs a la Generalitat de Rodalies, tan necessari per poder prestar el servei que els catalans ens mereixem. Rodalies funciona malament atesa la falta d’inversió endèmica de l’Estat i per la mala gestió que en duen a terme. A Catalunya ens cal un bon servei de Rodalies, i això només ho aconseguirem si ho gestionem des de la Generalitat, com fem amb els FGC.

Tampoc preveuen inversions per connectar amb AVE els aeroports de Girona, Reus i Barcelona. Inversions imprescindibles i necessàries per al futur aeroportuari de Catalunya, tant si es fa l’ampliació de la tercera pista del Prat com si no. És més que evident que Aena no tenia cap voluntat d’invertir a Catalunya i que tot va ser teatre (sí, més teatre).

Els pressupostos de l’Estat també són un clar atac a l’estat del benestar a Catalunya. Respecte a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital, només hi ha previst per a Catalunya el 6% del fons, quan som el 16,5% de la població, fet que comporta que Catalunya serà el territori de l’Estat on menys ajudes rebran les famílies que més ho necessiten.

Aquests PGE per al 2022 són uns pressupostos allunyats de la realitat social i econòmica. Semblen triomfalistes, com si haguéssim superat la crisi de la Covid, quan hi ha moltes famílies i sectors econòmics que encara estan patint els efectes i les conseqüències de la pandèmia. Una mostra d’aquesta falta de consciència de la realitat és que no preveuen fons extraordinaris per a la Covid per transferir a la conselleria de Salut o a les residències de gent gran, on encara s’aboquen molts esforços, personals i econòmics, en prevenció, vacunació o cura de la malaltia.

També són uns pressupostos regressius socialment. Estem davant d’un increment de preus desmesurat de les energies que afecta totes les famílies, especialment les més vulnerables i les persones grans. Només hi ha la promesa –jo li dic propaganda– de 100 milions d’euros per a ajudes, quan l’Estat recapta més de 4.000 milions d’euros en impostos relacionats amb l’energia. Cal un increment decidit de les pensions o ajudes extraordinàries i reals (no simbòliques) per a les persones jubilades i, especialment, per a la gent gran que viu sola o amb pensions baixes. Els pressupostos de l’Estat espanyol afavoreixen les grans multinacionals de l’energia i empobreixen la nostra gent gran, les persones vulnerables i la ciutadania en general.

Podria afegir-hi més greuges, com l’incompliment de la Disposició addicional tercera, la manca de finançament de la Llei de la Dependència, les beques i un llarg etcètera, però ja m’enteneu, oi?

Així no es pot votar a favor d’uns pressupostos.

Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí

WhatsAppEmailXFacebookTelegram