Xavier Marcé

Més enllà de les percepcions que pugui tenir cadascú, encara estem vivint moments de sequera turística. Les xifres ho expliquen: l’estiu de l’any 2019 dormien als hotels de Barcelona unes 60.000 persones cada dia, mentre que aquest any amb prou feines han arribat a 20.000. Fa dos anys el 80% d’aquestes persones eren estrangeres, aquest any en són el 60%.

Atesa la situació de la pandèmia al món, la confusió en els missatges que cada país gestiona pel que fa a restriccions d’entrada i sortida, la lenta recuperació de les aerolínies i, òbviament, la prudència amb la qual moltes persones han volgut afrontar les seves vacances, no són xifres del tot dolentes. De fet, molts hotels encara estan tancats, la qual cosa ha permès als que treballen tenir xifres d’ocupació força elevades.

És necessari assumir que una part, ara per ara molt notable, de la gent que passa uns dies a Barcelona són ciutadans de proximitat (molts d’ells del mateix país), que sovint no tenen la percepció de ser turistes ni tenen aquella distància escèptica del que descobreix per primer cop una ciutat o del que és objectivament recriminable per comportar-se de manera diferent que el ciutadà local.

El turisme que ens ha visitat aquest estiu és de menys despesa disponible que el d’abans de la pandèmia. Ull! Soc conscient que utilitzo una expressió delicada perquè de cap manera voldria qualificar les persones que han vingut. Però és un fet que el visitant ha aprofitat la baixada de preus i que comparteix en bona part les percepcions que tenim tots els espanyols sobre la pandèmia. No és el visitant arquetípic que vol conèixer la ciutat, menjar molt bé i comprar al Passeig de Gràcia, i que tot plegat ho fa sense conèixer ni participar directament dels hàbits locals.

Aquests visitants s’han trobat amb una ciutat en procés de recuperació, amb força desequilibris pel que fa a la gestió de l’oci nocturn i amb certes tensions respecte de l’ús de l’espai públic. Per a molts d’aquests visitants, participar d’una botellada a la platja, anar a la Festa Major de Gràcia o, simplement, allargar la nit a qualsevol plaça no suposava res més que fer el mateix que els joves de la ciutat.

Aquesta realitat durarà més temps del previst, sigui per les incerteses pròpies de la pandèmia o perquè consolida un redescobriment del país com a destí vacacional

No seria encertat fer un diagnòstic definitiu d’aquesta realitat perquè obeeix a una conjuntura i, sobretot, perquè no hem tingut aquell equilibri tipològic de visitants que permet fer un bon balanç de qualsevol temporada turística. Malgrat tot, ens permet i ens obliga a reflexionar i a constatar algunes tendències.

La primera conclusió ens diu que, com més de proximitat siguin els visitants, més fàcilment s’adapten a les tendències i als comportaments locals. Disminueixen les barreres lingüístiques, s’incrementa el sentit de pertinença i es comparteixen imaginaris socioculturals. I a més, la capacitat de despesa és habitualment menor.

La segona reflexió ens obliga a pensar que aquesta realitat durarà més temps del previst, sigui per les incerteses pròpies de la pandèmia o perquè consolida un redescobriment del país com a destí vacacional (o com una part d’una ruta vacacional).

Certament, les polítiques previstes i en marxa de millora i transformació del model turístic barceloní s’han de mantenir amb fermesa. Impliquen més tecnificació per gestionar amb eficiència l’estada del visitant, una ràpida reconversió energètica de les empreses hoteleres i dels creuers, programes actius per generar propostes atractives que descentralitzin els fluxos de visitants i adequar-hi els sistemes de mobilitat, etc. Però l’experiència d’aquest any posa de relleu un element rellevant: la gestió dels comportaments locals com un vector determinant per preveure què faran els nostres visitants. Tot i que aquesta relació ha existit sempre, els canvis en el perfil del turista que vindrà els pròxims anys li atorguen una importància estratègica molt més gran.

Una bona gestió turística no es pot limitar a controlar el nombre d’allotjaments disponibles, a gestionar selectivament els missatges promocionals, a explotar amb seny i equilibri social les icones patrimonials de la ciutat i a posar en valor el comerç i la restauració. Ha de preveure comportaments i tendències i oferir alternatives que, de comú acord amb els interessos locals, diversifiquin la riquesa que genera, qualifiquin els llocs de treball i contribueixin a desenvolupar equilibradament la ciutat.

Barcelona ha viscut un llarg període de temps amb un turisme predominantment estranger. Ara s’inicia una etapa nova amb més visitants de proximitat. Caldrà que ho interpretem encertadament, perquè això obliga a repensar alguns programes i, molt especialment, els que afecten la corresponsabilitat ciutadana.

Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona i regidor del Districte de Nou Barris

WhatsAppEmailXFacebookTelegram