El govern més car i amb més poder absolut de la història de Badalona ha reconegut el seu fracàs: només ha executat un 4% del pressupost d’inversions. Els pitjors resultats de la dècada, ben contrastat. I potser els pitjors de la història. Recentment, també hem conegut les vergonyoses dades d’execució del pressupost d’inversió estatal envers les persones catalanes, unes xifres que, en comparació amb altres zones de l’Estat, certifiquen una voluntat explícita de fer mal a Catalunya i d’afavorir Madrid. “Espanya ens roba” torna a ser un clam que surt de l’ànima. Estem a la cua del nivell d’execució: només un 20% del previst envers un 57% a la comunitat madrilenya. Les dades estatals parlen per si soles. I les escandaloses xifres de la Badalona en mans de Xavier García Albiol de què ens parlen?
Amb tota la seva prepotència política, l’equip liderat de forma personalíssima – com a ell mateix li agrada destacar– per l’alcalde més tertulià del PP ha suspès amb un molt deficient. Muntat en una campanya de titulars permanents, ben poc temps li queda per fer feina. No ha sigut capaç d’executar més d’un 4% del pressupost d’inversions, i a sobre s’ha quedat en poc més del 60% en el pressupost ordinari. L’ordinari, el que atén les necessitats del dia a dia i que, per norma general, a Badalona s’executa, com a mínim, al voltant del 90%. En la seva tàctica distractora d’inventar relats exculpatoris fent creure que suspèn perquè els d’abans no havien fet els deures, Albiol obvia sempre les dades reals, especialment les de 2015-2018. No li interessa mencionar-les perquè posen en evidència el seu fracàs de gestió ja en el seu primer període a l’alcaldia, 2011-2015, i perquè trenquen la seva línia comunicativa abocada a fer creure que tothom menys ell ho ha fet fatal fins ara, i que per això implora comprensió i paciència a tots els que es van creure les seves promeses d’heroi salvador. Penoses maniobres per amagar la seva incompetència com a governant.
El ploriqueig constant d’Albiol i del seu govern és fingiment orquestrat. Pura creació de relat. Inoculació de justificacions per obtenir conformisme compassiu. Cinisme. Ells saben com van governar devastant i descurant l’administració local, i no ompliré l’article amb el llistat i les dades de les factures impagades, irregularitats vàries i contractes que van deixar caducar sense renovar. Va ser feina feta pel govern següent (liderat per Guanyem) endreçar i remuntar la gestió, i renovar molts contractes essencials que entre 2011 i 2015 el PP no va atendre. Per exemple, el de manteniment de paviments i clavegueram, caducat des de 2010 i per un valor de 2,2 milions d’euros, renovat pel nostre govern, en vigor des de 2018. Així mateix, els de neteja del clavegueram, senyalització vertical, semàfors, enllumenat… Molts que el PP, que tant es queixa ara d’haver-ne de renovar, no va afrontar quan l’hi tocava per mandat. Un mandat, el seu, en què Albiol va fer seguidisme de les polítiques de retallades i va fer desaparèixer més de 300 llocs de treball del nostre Ajuntament. Això tampoc ho explica mai quan es queixa del funcionament.
El ploriqueig constant d’Albiol i del seu govern és fingiment orquestrat. Pura creació de relat
I no ho explica perquè, entre altres coses, pretén generar la creença que ha arribat ara de nou, pobre ignorant, i que tot són sorpreses, quan en realitat ell és l’electe badaloní amb més antiguitat al Ple municipal, a sou de l’Ajuntament des de l’any 1991, quan tenia 23 anys. Se suposa que si va treballar a l’oposició, com pertoca, i durant tant de temps, alguna cosa havia d’aprendre. A més, dels 34 anys que fa que exerceix de càrrec públic electe a Badalona, n’acumula 8 al poder, és a dir, al govern, com a alcalde. Un alcalde que per voluntat expressa, i molt d’acord amb les polítiques estatals que el PP va impulsar contra els ajuntaments amb la Llei Montoro, tant a l’oposició com al govern comanda una potent trinxadora de liquidacions. Trinxa l’execució dels pressupostos i trinxa drets i polítiques públiques. La seva negativa explícita, durant el Ple passat, a comprometre’s amb les recomanacions de la Síndica de Greuges de Catalunya per protegir el dret a l’habitatge només n’és una mostra. N’hi ha centenars més.
Desmantellaments paulatins o dràstics: Oficina Local d’Habitatge, SIAD, Can Bufi Vell… Entorpir la modernització i professionalització municipal. Privatitzar. Dificultar drets com el de l’habitatge, afavorint l’èxode de famílies i de joves a qui Badalona expulsa dels barris, i promoure efectes crida cap al negoci especulatiu que afavoreix la pujada del preu de l’habitatge. És l’estil depredador propi del PP que tants estralls ha fet en ciutats com València i Madrid. Un afany per tocar poder i extreure’n beneficis personals, deixant arrasades les poblacions. Liquidant-les.
Albiol no ha vingut a governar, sinó a desmantellar. La seva política és la de la liquidació: dels drets, dels serveis i de la dignitat de Badalona. I ho fa mentre el focus mediàtic li riu les gràcies. Però la ciutat, a la llarga, no ho oblidarà. A la llarga, passarà comptes.
