Jordi Martí Grau

En qualsevol altre context, parlar del març de 2020 seria recordar una data relativament propera, però la pandèmia, que ho ha capgirat tot, també ha trastocat la noció del temps. Han estat uns mesos de molt patiment i amb la paradoxa de viure’ls amb moltes restriccions però amb gran intensitat emocional. Avui, només vint mesos després, Barcelona pot liderar la recuperació econòmica gràcies a una agenda política de canvi de model iniciada fa sis anys.

La crisi sanitària ha induït una crisi econòmica i social que se suma a la situació d’emergència climàtica i que ha forçat un canvi de paradigma en la resposta política, despullant la injusta gestió de la crisi de 2008. Les administracions, aquesta vegada sí, estem aprovant pressupostos expansius per desenvolupar polítiques públiques anticícliques i d’estímul econòmic que han ajudat a reactivar l’economia i han salvat milers de llocs de treball. Així ho constaten els indicadors macroeconòmics del segon trimestre de 2021, amb una creixent recuperació de l’activitat econòmica interanual a la Unió Europea (13,6%), a Espanya (+17,5%), a Catalunya (18,9%) i a Barcelona (16,2%), o els nou mesos consecutius de davallada de l’atur.

A Barcelona, la gestió de l’emergència s’ha teixit amb grans consensos, com el Pacte per Barcelona o la modificació del pressupost de 2020 per a la creació d’un fons covid de 90 milions d’euros. Però com ja vaig expressar en aquells primers mesos de pandèmia, més enllà d’atendre l’emergència calia redoblar els esforços per fer créixer l’economia verda i digital, del coneixement i la innovació. Per fer-ho sabíem que l’esforç inversor dels pressupostos de 2021, que ampliarem el 2022, seria fonamental.

El canvi de model econòmic que proposem està en plena sintonia amb els objectius que persegueixen els Fons Next Generation de la UE. Gràcies a aquests fons, per exemple, les polítiques de transició ecològica disposaran, a Barcelona, de 150 milions d’euros addicionals, perquè aquests objectius ens agafen amb molts projectes definits. En la lluita contra el canvi climàtic, per exemple, el projecte SuperillaBarcelona és referent al món i és un model per a moltes ciutats que també necessiten prioritzar el transport públic per garantir una mobilitat més sostenible. Hi ha moltes iniciatives que conjuguen el progrés econòmic i social amb la lluita contra el canvi climàtic, com la reindustrialització dels polígons per oferir noves oportunitats laborals, la indústria 4.0, els centres de recerca o les polítiques de rehabilitació d’habitatge, que impulsen el sector de la construcció alhora que generen beneficis ambientals per a la ciutat.

Barcelona pot liderar la recuperació econòmica gràcies a una agenda política de canvi de model iniciada fa sis anys

L’aposta per la investigació, el coneixement i la innovació arriba en un moment en què Barcelona és referent internacional i es posiciona com un centre d’atracció de sectors d’alt valor afegit. La Ciutadella del Coneixement o el centre de recerca CaixaReserarch són exemples de projectes en aquest àmbit. També és simptomàtic que diverses empreses multinacionals hagin escollit Barcelona per situar-hi els seus hubs de coneixement, que som la cinquena ciutat europea captant inversió tecnològica i que ben aviat acollirem el primer ordinador quàntic del sud d’Europa.

Nombrosos rànquings internacionals fets públics darrerament situen Barcelona com una ciutat competitiva, atractiva per viure-hi, treballar-hi, investigar-hi i visitar-la, com a hub d’empreses emergents i com una de les millors ciutats del món en estratègia d’atracció del sector TECH. Alhora, el novembre es va oficialitzar el paper de Barcelona com a capital cultural i científica de l’Estat, i a escala internacional ha estat designada Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021, Capital Mundial de l’Arquitectura 2026 i el 2024 acollirà la Biennal d’Art Manifesta, que establirà un diàleg entre creació i societat i que hem volgut que tingui abast metropolità.

Barcelona, doncs, té tots els ingredients i la voluntat d’entomar el repte de liderar una recuperació econòmica que diversifiqui la seva activitat i, alhora, que tingui el compromís que aquesta sigui ambientalment i socialment justa, sense deixar ningú enrere, mantenint-nos com la capital de l’Estat que més part del seu pressupost destina a inversió social.

Totes aquestes mesures, però, necessiten obligatòriament una mirada més enllà de l’estrictament municipal. Els reptes de l’emergència climàtica, social i econòmica ens obliguen a desenvolupar polítiques en urbanisme, mobilitat, educació, promoció econòmica, cultura, gestió de residus, zones verdes o habitatge a escala metropolitana. En aquest sentit, també tenim molta feina feta, gràcies als mesos de treball del Pla Estratègic Barcelona Demà, que està repensant la regió metropolitana de la dècada vinent.

Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Panificació Estratègica a l’AMB

WhatsAppEmailXFacebookTelegram