Després d’un any d’un govern socialista en minoria, que ha estat incapaç d’ampliar-se per donar estabilitat política al consistori i solvència a l’acció del govern, l’alcalde Jaume Collboni ens anuncia, a través d’una entrevista a La Vanguardia, que mentre no sigui possible armar un altre govern tripartit amb ERC i els comuns està en condicions de continuar amb l’equip de deu regidors i d’arribar, com a segon plat, a acords puntuals amb el grup de Trias per Barcelona-Junts per Catalunya. Una declaració, per altra banda, del tot contradictòria amb les confessions que el mateix alcalde ha fet reiteradament a representants de diferents entitats empresarials, comercials, econòmiques i socials de la ciutat, en el sentit que ja ha descartat, totalment, fer govern amb Ada Colau i els comuns. I d’altra banda, pel que fa a la incorporació d’ERC al govern, tot sembla indicar que l’operació ha quedat avortada, per un temps indefinit, per les turbulències que afecten greument el projecte republicà.
Per tapar les febleses del govern socialista, Jaume Collboni s’ha llençat a una campanya de màrqueting i de promoció mediàtica sense precedents. Els anuncis, acompanyats de fotos a tot color, s’han convertit en la senya d’identitat del seu projecte. Anuncia a bombo i plateret un pla per liquidar les llicències de 10.000 habitatges d’ús turístic per col·locar-los al mercat d’habitatge quan sap perfectament que això no passarà, però s’amaga quan els tribunals li tomben, de nou, el projecte de reforma de la Via Laietana. Treu pit de la polèmica desfilada de Louis Vuitton al Park Güell i de l’exhibició de vehicles de curses al passeig de Gràcia, però ignora que aquests esdeveniments, tal com han estat dissenyats i executats, consoliden la imatge de Barcelona com a ciutat aparador que és incapaç de fer compatibles la necessària promoció internacional amb el consens veïnal i polític.
Barcelona es mereix molt més que fotos, anuncis, declaracions de bones intencions i autolloances
Més recentment, però, hi ha hagut una foto que no ha sortit gens bé a l’alcalde Collboni: la de la mort per suïcidi de dues germanes moments abans de ser desnonades del seu habitatge. La reacció de l’alcalde no va ser gens edificant, encara menys quan ell forma part del partit que ha governat la ciutat durant quaranta anys i que ha estat incapaç de prioritzar la construcció d’habitatge de lloguer a preu assequible.
L’afany de l’alcalde per promocionar la seva imatge arriba al punt de voler lluir la seva presència en actes amb la Guàrdia Urbana, quan la veritable foto dels problemes amb la inseguretat i la delinqüència se la fan els veïns i els turistes que, a milers, són víctimes de furts i robatoris amb força i intimidació.
Darrerament hem vist, però, una foto amb la qual Barcelona no es pot conformar. Una foto que descriu amb molta duresa la realitat de la pobresa i la marginació. En definitiva, la foto del fracàs de les polítiques socials dels governs d’Ada Colau i Jaume Collboni aquests últims anys: la de les 1.300 persones sense llar, que augmenten any rere any. Aquesta foto segur que no formarà part de l’àlbum mediàtic de l’alcalde del 2024, ni cap altra que simbolitzi el lideratge catalanista del govern de la capital del país. Barcelona es mereix molt més que fotos, anuncis, declaracions de bones intencions i autolloances.
Barcelona necessita un bon govern i un alcalde que no flirtegi amb la frivolitat.
Jordi Martí Galbis, regidor-portaveu del grup municipal Junts per Catalunya-Trias per Barcelona
