Sovint no apreciem el valor del que donem per descomptat. El que donem per descomptat és obra de la història. Ho podem dir d’una ciutat que funciona, d’una democràcia sempre perfectible i d’un format econòmic que crea vincles humans i que distribueix les mercaderies i les converses que ens fan feliços.
Les ciutats, la democràcia i el comerç (de proximitat) arrelen profundament a l’Europa de les ciutats. Tenen en la plaça, en l’àgora, el seu bressol. Pasqual Maragall va encunyar aquests conceptes i, entre d’altres, va impulsar la creació d’Eurocities, la gran associació de ciutats europees. Seguint Shakespeare, li agradava dir que la ciutat és la gent.
La ciutat és la gent. I els seus cafès, les seves pastisseries, els seus mercats, les seves botigues artesanes… I Europa és també els seus carrers amb noms de músics, d’escultors i de poetes, com George Steiner reconeix. Una Europa de matriu hel·lènica forjada en la paraula i l’assemblea: a l’àgora ens trobem i intercanviem.
El dia 9 de maig és el Dia d’Europa. I a Barcelona, des del 2019 i per iniciativa de Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe, amb la col·laboració de les Oficines de Representació a Barcelona de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, celebrem el Dia Europeu del Comerç de Proximitat.
Un Dia Europeu que reivindica aquest patrimoni viu i alhora infraestructura econòmica dels barris i dels municipis del país, des de Badalona fins a Puigcerdà i des de Palamós fins a Tàrrega. Ara fa dos anys, la Generalitat de Catalunya també el va celebrar com un dia destacat del comerç català.
Catalunya és país de comerç per les seves arrels mediterrànies. La creació del Consolat de Mar, el seu caràcter emprenedor i la dedicació de generacions de catalans i catalanes als oficis, a la representació comercial, ho testimonien. En la història moderna després que el 1714 ens arrabassessin les institucions nacionals, historiadors econòmics ens recorden que generacions senceres dels nostres avantpassats van centrar el seu talent en el comerç per sobreposar-se al declivi nacional.
De la història al futur. Som en una cruïlla decisiva que en els pròxims anys i dècades explicarà com és i com seran les nostres ciutats, el nostre petit país amb forma de retícula de ciutats i la nostra Europa, xarxa d’urbs i de regions. La irrupció de la intel·ligència artificial, la robotització i l’escomesa global que rep la democràcia necessiten proximitat i humanitat, reimpulsar el projecte europeu des de la seva base i una economia més humana, amb una digitalització regulada que ha de posar el focus en les persones i les comunitats. La humanitat, Europa i les ciutats les construïm des de baix. I des de les perifèries als centres, com el Sant Pare Francesc recordava.
Per aquests motius, des de Barcelona, a partir del 2019 vam proposar la creació de la Capital Europea del Comerç de Proximitat. Un projecte nascut del teixit comercial barceloní, aprovat per unanimitat al Parlament Europeu el gener del 2023, cofinançat entre el Parlament Europeu i l’executiu de Brussel·les i que començarà a caminar el 2026.
Gestionar un petit negoci és una forma d’activisme social. I consumir en una petita botiga també ho és
Barcelona té tots els atributs com a Capital del Comerç i un sentiment europeista, mediterrani i obert. Aquest 9 de maig, diferents actes en eixos comercials i a la Sagrada Família celebraran el Dia d’Europa, el Dia Europeu del Comerç de Proximitat, amb el desig de la ciutat d’esdevenir Capital Europea del Comerç de Proximitat.
La ciutadania conscient també és moviment de persones consumidores responsables per modelar la ciutat i la seva mobilitat. Per reivindicar la fortalesa dels nostres pagesos i dels productes agrícoles i alimentaris del país. Perquè ensenyem als nostres fills i filles hàbits de consum i d’alimentació responsables. Perquè construir democràcia social i econòmica és també donar força als petits negocis familiars que serven l’ànima dels nostres barris.
El comerç és pau, escolta i acord. Convivència i integració laboral de les persones nouvingudes i dels joves. És cabdal en la resiliència urbana davant de pandèmies, apagades de llum i desastres naturals. Ho vam tornar a viure el passat 28 d’abril i durant el confinament: quan tot era tancat, les farmàcies, les terrasses i altres comerços essencials com l’alimentari romanien oberts.
En l’Europa convulsa d’una Ucraïna agredida i d’una Mediterrània esquitxada per la guerra al Pròxim Orient, l’economia de proximitat esdevindrà una de les primeres infraestructures a restaurar a les urbs en reconstrucció. En una Europa que té en la Mediterrània el seu bressol. Franco Cassano, un sociòleg de Bari (Puglia, Itàlia), escriu a Il Pensiero Meridiano que Europa, a diferència d’Àsia, s’ha forjat en les polis gregues, on les àgores, les places per al debat, eren el lloc on entraven en diàleg veus plurals i, alhora, els espais del mercat i del comerç, així com de la democràcia, a diferència de les ciutats d’Àsia, on els palaus reials presidien les places.
Enmig de la crisi aranzelària, reprenem com a europeus la construcció des de baix de la democràcia davant l’extremisme. Reforcem l’autonomia estratègica. Assegurem les cadenes de subministrament de les mercaderies, curtes i àgils. Prioritzem la indústria i una distribució arrelada als llocs on vivim per a la qualitat de vida als barris i per construir un dia a dia segur.
Tornar a posar les polítiques de comerç i de consum de proximitat al centre de l’agenda (urbana) europea ens ajudarà a escometre amb garanties reptes com ara el canvi climàtic, la lluita contra l’extremisme, la construcció d’hàbitats amables, nets i de qualitat, la prosperitat i la creació de llocs de treball, la cohesió social i la sostenibilitat de les hisendes públiques, entre d’altres.
En aquesta Europa de micropimes i d’oficis, consumidors i municipis petits com ara Putignano, a Puglia (Itàlia), amb 27.000 habitants, ens mostren la força del moviment ciutadà de comerciants i de consumidors conscients a través d’un manifest on s’afirma que gestionar un petit negoci és una forma d’activisme social. I consumir en una petita botiga també ho és.
El dret a la ciutat que volem no només es materialitza amb l’escola, l’ambulatori, la biblioteca o la xarxa de transport públic, sinó també mitjançant el dret a gaudir d’una xarxa de comerç atractiva, arrelada i compromesa. Aquesta és l’Europa humana i pròspera que reivindiquem el 9 de maig i tot l’any.
Josep Xurigué Camprubí, doctor en Ciències Polítiques (UAB) i professor col·laborador de Govern Local i Innovació (UOC)
