Durant aquests mesos de pandèmia, el nombre de vols que han aterrat o sortit de l’aeroport de Barcelona s’ha reduït de manera considerable. Tanmateix, aquesta és una situació conjuntural que de mica en mica tornarà a recuperar-se i, per tant, tornarem a tenir el debat sobre el futur de l’aeroport damunt la taula.
I és que, mentre que AENA vol ampliar-ne la capacitat i, per tant, el nombre d’operacions per hora, són moltes les veus al territori que demanen fer una reflexió sobre què esperem d’aquesta infraestructura els pròxims anys.
Ciutats com Castelldefels o Gavà ja fa molts anys que pateixen les conseqüències de la darrera ampliació que va fer l’aeroport amb la tercera pista, que va provocar un considerable ascens dels avions que sobrevolen aquests municipis, augmentant el soroll i la contaminació.
És per això que s’hauria de plantejar el debat sobre el model aeronàutic que volem per a Catalunya i com podem treure més partit a infraestructures com els aeroports de Girona i Reus, que estan infrautilitzats.
Podem treure més partit a infraestructures com els aeroports de Girona i Reus, que estan infrautilitzats
Hem de fer valdre que som la primera comunitat autònoma d’Espanya amb totes les capitals de província connectades amb l’alta velocitat (AVE), cosa que ens permet desenvolupar un model intermodal que aprofiti els enllaços entre aeroports i l’AVE per poder aterrar a qualsevol aeroport de Catalunya i, en menys d’una hora, arribar a Barcelona amb un tren d’alta velocitat.
De fet, aquest model és similar al que fa servir Londres des de fa molts anys, el qual permet als viatgers arribar en avió a 50 o 60 kms de la capital i després agafar un tren ràpid que els porta a la metròpoli.
Lamentablement, sembla que els interessos d’AENA, que són els interessos del PSC i de Pedro Sánchez, no van en aquest sentit. Sense consens i solucions, es perdran noves oportunitats… i no estem pas per això.
Manuel Reyes, exalcalde de Castelldefels, exdiputat al Parlament i president del PP a la demarcació de Barcelona
