Susana Pérez

Els americans no volen la vida que tenien abans de la pandèmia. Ara que sembla que tornem a la normalitat, després de mesos de confinament, restriccions i tocs de queda, han decidit que no volen tornar a la feina. Es calcula que, arran de la crisi sanitària, quatre milions de persones abandonen cada mes i de manera voluntària el seu lloc de treball. I és que veuen la vida de manera diferent: diuen que la societat, és a dir, els valors comunitaris, i la llibertat i la independència en lloc del treball i la família és el que dona sentit a la vida. De fet, un 14% aposta ara pel bé comú, respecte del 8% que ho feia el 2017, segons la darrera enquesta del Pew Research Center. Els valors de la llibertat i la independència creixen quatre punts, mentre que els atribuïts a la parella en cauen 11 i la carrera professional en perd 7.

Els experts asseguren que els canvis de valors després de situacions extremes són habituals i atribueixen el que passa als Estats Units a diferents causes. Un dels factors més citats serien els estalvis acumulats gràcies a la injecció d’estímuls contra la pandèmia que va fer el govern federal, però no és l’únic. L’esgotament, els treballadors cremats o l’extenuació davant d’un sistema hiperproductiu també han dinamitat la cultura del treball tradicional, és a dir, l’exercici professional com a prioritat a la vida. Els experts ho han batejat com la Gran Renúncia, així, amb majúscules, no només perquè la lletra capital es faci servir per escriure els noms en anglès, sinó perquè més enllà d’una tendència s’intueix un canvi de paradigma.

Un dels motius pels quals alguns d’aquests treballadors van acabar esgotats és per la relació 24/7 que van establir amb les pantalles per poder seguir treballant, però també per relacionar-se i evadir-se mitjançant l’oci. Durant molts mesos, les vides de molts americans, igual que les nostres, van transcórrer únicament a través de bits, modificant hàbits, horaris, relacions, consum, lleure. En definitiva, la vida. La tecnologia, que es va colar a casa nostra des del primer dia per facilitar-nos la vida a través d’un confinament hiperconnectat, ara ens satura.

Ha arribat el moment de passar de la por de perdre’s alguna cosa per estar desconnectat a la felicitat per aconseguir-ho

Ha arribat el moment de replantejar-nos la nostra relació amb la tecnologia. La digitalització associada a la pandèmia ha d’anar cedint espai a les trobades presencials. No posar límits al món digital augmenta els nivells d’estrès. Per exemple, s’ha demostrat que, si passem molt de temps davant la pantalla revisant el correu electrònic i les notificacions, les respiracions es tornen més curtes, cosa que es coneix com a apnea del correu electrònic i de les pantalles. Això afecta el sistema nerviós, que interpreta que ha d’estar alerta tot el temps i viu en estrès permanent.

Si estudiem els números de la Seguretat Social, veiem que el fenomen de la Gran Renúncia, de moment, no ha arribat a Espanya. Potser perquè aquí no ens podem permetre el luxe de deixar una feina, ja que no hi ha garanties de trobar-ne una altra. Així les coses, el que sí que podem fer és modificar l’ús que fem de la tecnologia per no caure en la síndrome del treballador cremat. No es tracta de no fer-la servir, sinó de fer-ne un ús responsable, tant a la vida professional com a la personal.

Durant els mesos de confinament, restriccions i tocs de queda, hem permès que el cap i els companys de feina, però també alguns dels nostres contactes digitals amb els quals no tenim cap relació d’amistat, es colessin al saló de casa de manera permanent. I n’hem pagat les conseqüències amb fatiga digital. Ha arribat el moment de passar de la por de perdre’s alguna cosa per estar desconnectat a la felicitat per aconseguir-ho. Això sí que és un canvi de paradigma.

WhatsAppEmailXFacebookTelegram