Joan Maragall ens llegà el seu Elogi del viure, un far literari que, entre d’altres, ens diu: “Estima el teu ofici, la teva vocació, la teva estrella, allò pel qual serveixes, allò en el qual et sents un entre els homes. Esforça’t en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que hi poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat”.
S’acosta la Diada de Sant Jordi. Les ciutats i viles brillaran amb un abril de llibres i roses. Amb la cultura, prendran carrers i places en l’aniversari de la mort de Pla i Cervantes i del naixement de Shakespeare. Una data rica, bandera de diverses causes, com també de la de la reivindicació dels oficis. El Dia dels enamorats també celebra la feina ben feta.
Els oficis uneixen els homes i són la base dels gremis; de les corporacions d’origen medieval que, transformades pels vents de la modernitat, han arribat als nostres dies. El Gremi de Revenedors de 1447 és un símbol viu que atresorem.
L’ofici és sinònim de tècnica, de coneixement i, d’altra banda, de posar l’ànima en cada producte; en l’elaboració i la transformació de les primeres matèries en productes alimentaris, béns i serveis de qualitat. D’una ètica professional que estima el client, el propi treball i el seu fruit.
Un ofici arrela en una vocació, que és una crida a desplegar una passió; un propòsit laboral i social. Per això, és vital, per a les activitats comercials, artesanes i creatives, que cultivem els oficis. Les escoles de comerç i el repte de la formació esdevenen, més que mai, fonamentals. L’horitzó europeu en formació amb elements com ara les microcredencials o les acreditacions de competències, entre d’altres, ha de servir per recuperar el seu pols.
Els Gremis de Pastisseria, de la Carn i de Xarcuters, però també en l’equipament de la llar, de la persona i en la cultura… Els Gremis, amb les seves escoles, formen els nous aprenents i mestres, noms que ressonen passat i futur.
Els llibreters, els escriptors i els floristes, també els forners i els pastissers, amb el pa i el pastís de Sant Jordi, són estrelles de la Diada. Des de Montblanc fins als arcs de la gironina Plaça del Vi. Des del mercat medieval de Balaguer fins a l’Illa literària del cap i casal, passant pel Mercadal de Granollers, la Plaça de la Vila de Badalona o la Rambla Just Oliveres de l’Hospitalet, els llibreters, floristes, escriptors, forners i pastissers hi trobaran el lloc per interactuar, dialogar i omplir a vessar els carrers en un esclat lluminós de primavera, de comerç i de comunicació.
I tot l’any. Les floristes, un ofici que a Barcelona porta el cognom ‘de la Rambla’, sovint també les trobem als mercats. Són a la geografia quotidiana i al cicle festiu i tradicional: des de Tots Sants fins als Sants i Aniversaris, passant per la Diada del patró de Catalunya, d’Anglaterra, d’Aragó, de Geòrgia i d’Etiòpia, entre d’altres nacions i pobles europeus i del món.
Els oficis del comerç de proximitat alimentari i no alimentari són més que espais on guanyar-se la vida
Els llibreters estenen les seves receptes i recomanacions de lectura per nodrir l’ànima; per cultivar-la. Coneixen els gustos literaris de la clientela i regenten espais que són fogars culturals dels barris, on se celebren presentacions i actes que reuneixen lectors i veïnat compromès.
L’ofici dignifica la feina. Als cafès italians, hi trobem els seus baristes abillats amb corbatí, i els mateixos salumaios o xarcuters tallen amb respecte els millors embotits. Ho fan amb camisa blanca, armilla i corbatí. Sembla una reverència deguda a l’excel·lència del producte. Un senyal inequívoc del seu mestratge, i igualen el client en visitar els millors establiments amb l’espectador que visita temples de cultura i gastronomia. Botigues que són alhora àgora i temple: lloc de trobada i de treball dedicat.
Walter Benjamin, l’intel·lectual alemany d’origen jueu que es llevà la vida a Portbou perseguit per la Gestapo, havia escrit, crític amb la producció industrial, que tot ho estandarditza i havia reivindicat els oficis, l’art i l’artesania. Uns oficis en els quals cada mestre transmetia tot l’amor i la seva empremta personal a cadascuna de les seves obres.
Som en temps en què la intel·ligència artificial, la robòtica (androide) i la industrialització ampliaran la productivitat, i algunes veus parlen d’una substitució de la força de treball en les pròximes dues dècades més que significativa. Només la creativitat i les feines complexes en les quals s’ha de treballar amb moltes variables interpretables alhora resistiran aquesta nova revolució tecnològica. El canvi de valors també fa difícil el relleu generacional en oficis com els forners, amb horaris complicats –els que cuiden el pa, una matèria viva que té el seu rellotge.
La globalització i l’europeïtzació han primat una producció industrial a gran escala. Les normes dictades pels estats i per la Unió Europea, si els petits productors i comerciants no s’uneixen i els consumidors no reivindiquem el valor dels oficis, seran pensades per a la gran producció. Per això hem de reivindicar la tradició: a l’abril, un Sant Jordi propi i universal.
Prestigiar i fer valdre els oficis és una conseqüència d’un consum conscient, d’una formació excel·lent i del respecte a la nostra identitat. Si volem joves amb futur, es fa imprescindible acompanyar-los en la descoberta de cada vocació com a llavor de propòsit i de feina conscient.
Avui, els oficis del comerç de proximitat alimentari i no alimentari són més que espais on guanyar-se la vida. Són espais per millorar el món des de l’obrador, des del servei, des del taulell i des de l’aparador. Espais on contribuir a fer felices les persones i a construir comunitats verdes, amb més igualtat, cultes i pacífiques. Aquest és un gran atractiu que podem oferir als joves i al talent ple de creativitat que es mobilitza per causes justes; per construir una vida millor.
Per això, els carrers i els barris vius són espais d’oficis i de negocis revitalitzats. I per Sant Jordi, espais on la cultura, els llibres i les roses són un estendard que brandem petits i grans, amb les escoles, les AFA i el ric entramat associatiu que forma el país i que dinamitza les ciutats en el seu dia a dia i per Sant Jordi. Els oficis, seguint Joan Maragall, ens salven.
Bona Diada dels oficis, i tot l’any!
Josep Xurigué Camprubí, doctor en Ciències Polítiques (UAB) i professor col·laborador de Govern Local i Innovació (UOC)
