Les darreres setmanes són una clara evidència que els poders de l’Estat, especialment el judicial i el policial, segueixen aplicant la repressió contra els catalans, els nostres drets i les nostres llibertats.
Els casos són flagrants: l’ultimàtum de la JEC pel cas Juvillà contra el Parlament i la seva presidenta, Laura Borràs; la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per retornar la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona a l’exministre Martin Villa; la decisió de l’Audiència Nacional (antic Tribunal d’Ordre Públic del règim franquista) de no investigar si està mort l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats del 17A i col·laborador del CNI…
Són fets molt greus de clara voluntat de repressió, d’ocultisme de l’activitat de l’Estat o d’atacar clarament els representats democràtics escollits per la gent. I han estat aplaudits i emparats pels partits unionistes espanyols, especialment el PSOE i el PP.
Especialment greu és la falta d’investigació dels atemptats del 17A, un fet que els fa còmplices d’ocultar la veritat. Si no tinguessin res a amagar o por que se sàpiguen les vinculacions de l’imam de Ripoll amb els poders de l’Estat, no vetarien les investigacions. Tots sabem que el senyor Villarejo va dir el que va dir sobre el 17A. Si realment volen posar llum a la foscor, que no vetin les investigacions.
Les amenaces de la JEC al Parlament són clares mostres que la democràcia a Catalunya està atacada
Queden també molts altres aspectes foscos, com els abusos de poder totalment il·legals en les actuacions dels poders espanyols, que han estat tapats i no investigats. Especialment durant l’any 2017, però avui encara existeixen. Actuacions que no només poden haver estat delictives, sinó que també han generat despeses de diners públics de forma clarament incorrecta i que poden haver estat malversació. I tots aquests fets han estat per raons purament polítiques i per perseguir, reprimir i acabar amb l’independentisme. Algú ha investigat les actuacions de les policies espanyoles a Catalunya des del 2017 fins avui dia contra persones vinculades a l’independentisme? I de la resta de poders judicials? Quants abusos o fets incorrectes han dut a terme per seguir reprimint i perseguint l’independentisme? El propi Estat, amb el 155 (PSOE i PP), va dissoldre il·legalment el Parlament escollit democràticament. Entre la JEC i el TSJC van inhabilitar il·legalment el president Torra. Però res de tot això ha generat cap defensa de cap mena per part de cap ens que ha de vetllar per la democràcia a l’Estat. Una repressió d’Estat en tota regla que és ben viva.
Estem parlant de detencions il·legals i abusives i de registres il·legals majoritàriament fets per les forces policials de l’Estat, i fins i tot de manaments i ordres de la fiscalia clarament il·legals que eren clares amenaces a funcionaris públics, ordenant-los i responsabilitzant-los d’accions que no podien fer. Fets públics i notoris, que van ser denunciats i que han quedat en la foscor i impunes.
Però el pitjor de tot han estat les detencions, les condemnes als presos polítics i les persecucions als exiliats, fets esperonats pel cap de l’Estat. En tot aquest procés, la policia espanyola ha mentit i ha falsificat informes. La fiscalia i els jutges van manipular el judici, impedint l’aportació de proves de les defenses, i van condemnar membres del Govern de l’1 d’octubre sabent que eren innocents. Això són fets que demostren que la repressió de l’Estat no té cap límit, cap. I que no formem part d’un estat de dret, perquè l’Estat espanyol no ho és.
Amb tot això, i sabent la falta d’imparcialitat dels poders públics i dels partits espanyols, el que ha passat en les últimes setmanes, especialment la voluntat de deixar en la foscor els atemptats dels 17A, és clarament una complicitat amb fets molts greus. Les noves formes de repressió, com són les amenaces de la JEC al Parlament, són clares mostres que la democràcia a Catalunya està atacada i perseguida pels poders de l’Estat.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí
