Larissa Saud i Marilda Sueiras

Per què la devolució de joves vulnera els drets humans o per què demanem la dimissió de Marlaska?

Les últimes setmanes hem vist una pluja de missatges a Twitter demanant la dimissió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. Els missatges van començar després que el ministeri de l’Interior anunciés la devolució de diversos joves que van arribar a les costes de Ceuta el maig d’aquest any. Però què es reivindica exactament amb la petició de dimissió de Marlaska? Quines són les principals demandes?

L’Estat té l’obligació de garantir la protecció de qualsevol menor que trepitgi sòl espanyol, així com garantir el dret a la vida, a la convivència familiar o la protecció davant d’abusos i violències. Tot això, respectant els drets de la infància i l’adolescència, entre els quals destaquen el dret a la no discriminació, el dret a l’assistència jurídica gratuïta, el dret al desenvolupament de les seves potencialitats personals i el dret a ser escoltat. A més, la protecció del menor es regeix pel principi fonamental pel qual tota decisió i actuació de l’administració pública “ha de tenir per objecte prioritari la defensa i salvaguarda” dels interessos del menor (punt 8.14 de la Carta Europea de Drets de l’Infant. Resolució del Parlament Europeu A 3-0172 / 1992 de 8 de juliol) “sobre qualsevol altre interès legítim que pogués concórrer-hi” (Article 2.1 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei d’enjudiciament civil).

El racisme que pateixen els nens i nenes i els adolescents migrants fa que mediàticament i institucionalment no siguin considerats ni nens, ni nenes ni joves

No obstant això, el racisme que pateixen els nens i nenes i els adolescents migrants fa que mediàticament i institucionalment no siguin considerats ni nens, ni nenes ni joves. Per començar, el primer contacte amb les institucions que han de protegir-los són els cossos de seguretat de l’Estat, per passar després a mans de la Fiscalia i, si s’acredita la impossibilitat de la seva devolució al país d’origen, finalment ser acollits pels serveis de protecció de la infància. Aquí és on comença la trama de criminalització i abandonament institucional.

La presència de menors migrants a l’Estat espanyol guanya visibilitat en els mitjans de comunicació i en els debats de la classe política. Després que la societat civil denunciés la greu irregularitat del ministeri de l’Interior, partits polítics de dreta i extrema dreta, de manera oportunista, van pujar al carro demanant la dimissió de Marlaska. Els mateixos que ahir (i demà) llançaven atacs racistes a la mateixa joventut migrant.

Com sempre, s’hipervisibilitza aquests joves, responsabilitzant-los de la seva situació d’abandonament. Quan per contra se’ls vol protegir, es fa des del paternalisme i sense abordar-ne la responsabilitat institucional, reproduint així una cadena d’abandonament i de permissivitat de la seva criminalització.

La vulneració sistemàtica dels drets de nenes, nens, nenis i joves és inadmissible, i els poders públics i el sistema judicial en són responsables. Per això, Marlaska dimissió. Cap ministre o govern que sembri la por, reprodueixi racisme i exposi menors a situacions de més risc ha de quedar impune.

Larissa Saud i Marilda Sueiras, de SOS Racisme