Aquest dilluns 21 de juny, el senyor Pedro Sánchez va venir a fer un míting a Barcelona per enganyar-nos i per fer veure que els indults són per arreglar el “problema” de Catalunya. Però Catalunya no té cap problema; el problema és la falta de democràcia a Espanya.
El missatge de Sánchez i del PSOE, Podemos i comuns és molt pervers. Volen fer creure que els catalans som culpables d’alguna cosa, que ho hem fet malament. A Catalunya no hem fet res malament, simplement el que demanem és democràcia, llibertat i poder votar. Reclamem allò que és nostre: el dret democràtic a l’autodeterminació.
Al Teatre del Liceu mai ningú abans havia fet tant teatre com Sánchez i el seu govern “progre”. L’argument de l’obra: els catalans heu fet una cosa dolenta i els espanyols són tan bons que us volen perdonar. Per molt que l’estrenin amb llums de neó, és teatre del dolent! Que no us enganyin amb aquesta representació, menteix fins i tot l’apuntador.
Però anem a la trama i a les raons per les quals es concedeixen els indults. En comentaré tres. La primera: intentar tapar les vergonyes just el mateix dia que un informe del Consell d’Europa posava en evidència que Espanya ha vulnerat els drets bàsics i fonamentals dels presos/es i dels exiliats/des, i també dels catalans i les catalanes, alhora que demanava la posada en llibertat immediata dels presos/es i que s’acabi amb la persecució dels exiliats/des. Per tant, de bona voluntat i gest res de res. Espanya ha quedat ben retratada i es veu obligada a donar els indults. Casual, oi, que el mateix dia el senyor Sánchez, el “prota”, estreni la seva obra de teatre al Liceu i avanci que concediran la gràcia dels indults? Ni el millor maquillatge ho tapa, això.
La segona raó dels indults és per adormir el moviment independentista. El PSOE i els comuns estan convençuts que, sense presos, el moviment independentista perdrà força. L’objectiu és aconseguir adormir-nos, que s’acabin les reivindicacions dels nostres drets com a nació.
I la tercera, mantenir el relat de fer veure que el PSOE i els comuns són bons. Però hi ha més de 3.000 represaliats, ho recordeu?
Al Teatre del Liceu mai ningú abans havia fet tant teatre com Sánchez i el seu govern “progre”
El PSOE i els comuns seguiran impedint l’amnistia i l’autodeterminació, però continuaran escenificant la seva obra de teatre. Ells ja hauran fet el gest, perquè els indults ho tapen tot. I han arribat fins aquí a canvi de què? Que nosaltres deixem de reivindicar l’1 d’octubre i la independència?
Ni Sánchez ni el seu Gobierno reconeixeran cap error ni demanaran perdó perquè persones innocents hagin passat més de tres anys i mig a la presó. Diré més, encara voldran que els estiguem agraïts. Però la realitat és tossuda i l’Estat és culpable de la repressió violenta de l’1 d’octubre, així com d’empresonar i fer exiliar persones innocents.
El que sí que em deixen molt sorprès són les informacions aparegudes al diari El País diumenge 20 de juny, on es diu que tot això està pactat a alts nivells entre ERC i la Moncloa. Espero que no sigui veritat.
El problema d’anar al Liceu a fer teatre és que a la realitat, als carrers, s’evidencia la veritat: que la repressió d’Espanya contra l’independentisme continua. Just el mateix dia que el senyor Sánchez estava fent teatre al Liceu, a la Ciutat de la Justícia vuit persones (de les 29 investigades pel jutjat num. 13 de Barcelona) vinculades al Govern de la Generalitat del 2017 declaraven acusades de participar en l’organització de l’1 d’octubre.
I just la setmana vinent, els dies 29 i 30 de juny, 41 persones s’han de personar davant del Tribunal de Cuentas del Estado per fer front a acusacions de malversació de fons per despeses superiors a 400 M€ relacionades amb l’acció exterior del Govern de la Generalitat de Catalunya. Tots ells amenaçats que tots els seus béns siguin embargats i així deixar-los arruïnats. A ells/es i a les seves famílies. I no oblidem que el Tribunal de Cuentas del Estado està ple de membres vinculats a les oligarquies de la dictadura franquista.
Ens volen adormits amb els indults i ens volen paralitzats amb la continuació de la repressió. Amb els més de 3.000 represaliats que encara continuen en causes obertes, aposten per imposar encara més una estratègia que creuen que els funciona: la por que tot ho paralitza. I la millor manera de combatre-ho és continuar sense defallir. És amb més mobilitzacions, amb més reivindicacions. És seguir guanyant institucions i entitats amb gent independentista al capdavant. Continuar donant suport a l’estratègia de l’exili. No fer cap renúncia com a moviment. Seguir defensant l’1 d’octubre com allò que va ser: un referèndum per la independència. I és continuar sense renunciar a cap via pacífica, com és la unilateralitat.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí
