Els fons de recuperació de la Unió Europea (UE) per superar la crisi derivada de la Covid, coneguts com a fons Next Generation (NG), seran aproximadament uns 140.000 milions d’euros que arribaran a l’estat espanyol. Uns 73.000 seran en ajudes/subvencions i uns 67.000 en préstecs. I d’aquest global de 140.000, es creu que aproximadament a Catalunya arribaran uns 30.000 milions d’euros durant els dos pròxims anys.
Doncs bé. Aquests 30.000 milions sembla que siguin, no només la salvació de Catalunya, sinó que fins i tot alguns independentistes els venen com si fos millor quedar-se a Espanya durant la pròxima dècada i la següent. 30.000 milions d’euros, tan màgics, que ens salvaran de tots els mals i són una bona raó per quedar-se a Espanya.
30.000 milions en dos anys són 15.000 milions l’any, i recordem que gairebé la meitat són en préstecs. Doncs bé, toca dir una xifra: la del dèficit fiscal de Catalunya versus Espanya, que és de 16.000 milions cada any, i sense préstecs. 16.000 milions que marxen i no tornen. És a dir, els famosos fons que han de salvar Catalunya de la crisi, i que per a alguns són una de les raons per enterrar la independència durant un parell de dècades, són menys que el dèficit fiscal anual que patim. Des del meu punt de vista, això és clarament un mal negoci per als catalans.
Si analitzem bé les xifres i les realitats veurem diverses coses. Els fons són d’Europa, no d’Espanya. Si Catalunya fos un país independent, els rebríem igual. De fet, en rebríem força més. Tal com el gobierno d’Espanya (el “progre”) està dissenyant el destí dels fons NG, una gran part se la quedaran les empreses de l’Ibex 35, i part dels 30.000 milions que diuen que arribaran a Catalunya ho faran via projectes d’aquestes empreses i no amb els de les nostres pimes.
Els famosos fons que han de salvar Catalunya de la crisi són menys que el dèficit fiscal anual que patim
La Generalitat, en la majoria dels casos, farà de gestora. No podrà decidir les línies estratègiques principals del destí dels fons i, per tant, aquest anirà en funció d’un model econòmic pensat per afavorir les grans empreses espanyoles. La nostra economia és la de les pimes, i no tindrem prou eines per afavorir i prioritzar aquest model econòmic. Recordem que són precisament les pimes les empreses més afectades per la crisi de la Covid.
Els fons NG, com també s’ha anunciat, requeriran diverses reformes, especialment l’increment de la pressió fiscal a Espanya, que segons algunes fonts, des de la UE volen que augmenti entre 5 i 7 punts per igualar-se a altres territoris de la UE. Aquest fet comportarà un increment dels impostos a les famílies i a les pimes catalanes.
Nota: Catalunya ja ha fet els deures, Espanya no. Som uns dels territoris amb la pressió fiscal més alta de la UE i a Espanya hi ha territoris, com Madrid, on la pressió fiscal és més baixa i poden tenir menys impostos perquè, entre altres, des de Catalunya es nodreixen les finances de l’estat.
Els fons NG suposaran 30.000 milions en dos anys, però de Catalunya en sortirà la mateixa quantitat cap a Espanya, pel dèficit fiscal. I el problema és més gran, perquè en sortiran 160.000 milions en els pròxims 10 anys i 320.000 en els pròxims 20. Però també ens hem de preguntar què ha fet Espanya amb els 160.000 milions o els 320.000 milions que han sortit de Catalunya en els 10 o 20 anys anteriors (per no anar més endarrere, que podríem). Doncs la resposta és que Espanya, per desgràcia, ha demostrat no haver fet les reformes necessàries per tenir una economia prou competitiva i per no dependre del dèficit fiscal dels catalans. Quines garanties hi ha que Espanya farà els deures amb els fons NG, si ha demostrat que no els fa amb els diners que rep cada any dels catalans? La resposta, per a mi, és cap.
Catalunya, des d’un punt de vista objectivament econòmic, no pot continuar dins de l’estat espanyol
Les xifres són molt clares, i crec que per molt benvinguts que hagin de ser els fons NG, no ens hem de deixar enganyar, ni molt menys justificar l’espera de les nostres reivindicacions i drets col·lectius de llibertat. Ni encara menys deixar de denunciar les injustícies i el perjudici econòmic que genera a la nostra economia formar part de l’estat espanyol. Catalunya, des d’un punt de vista objectivament econòmic, no pot continuar dins d’un estat que li treu cada any 16.000 milions.
En definitiva, el Govern de la Generalitat ha de centrar els seus esforços econòmics, no en gestionar uns fons NG que ja venen imposats i encotillats pel modus operandi del gobierno d’Espanya (ja se sap, el gobierno “progre” ha triat el model habitual: el centralisme), sinó a aconseguir gestionar els nostres propis recursos i acabar amb el dèficit fiscal.
Joan Ramon Casals, coordinador de Junts per Catalunya a les comarques de Barcelona, exalcalde de Molins de Rei i exdiputat al Parlament per Junts pel Sí
