Fer més voltes que el 29

Soc de la generació que no només sap que vol dir l’expressió “fer més voltes que el 29”, sinó que també va arribar a viatjar en aquesta línia d’autobús, suprimida el 1985, fent la circumval·lació per una gran part de Barcelona.

També soc de la generació que sabia, entre d’altres, la història de les lluites de dissidència pacífica pel transport públic del veïnat de Torre Baró, abans del boom de la pel·lícula El 47, i que era conscient, prèviament a la celebració dels actes del seu centenari, que la primera línia de metro a Barcelona anava de Lesseps a Catalunya.

Barcelona és un cas singular per la varietat de transports públics de què disposa i ha disposat al llarg de la història (metro, tramvies, busos, troleibusos, funiculars, taxis, telefèrics, aeris, etcètera). Però és que, a més, ha estat una ciutat pionera en l’àmbit del transport: va ser el primer lloc del món on es va fer una prova d’un vaixell propulsat amb hèlix (1543) i d’un viatge en submarí (1884), i el primer a la península a disposar d’una línia ferroviària (1848) i on va tenir lloc un vol en avió (1910).

Considero que una ciutat que aposta fermament per l’ús del transport públic ha de preservar i difondre la seva història i la seva memòria, tant pel que fa a vehicles com a béns immobles, patrimoni documental o qualsevol altre material que hagi estat vinculat a les activitats relacionades amb el transport.

Seria molt enriquidor vetllar per preservar la memòria i el patrimoni vinculats al transport públic de Barcelona

No obstant això, com que no comptem amb un Museu del Transport Públic de la ciutat, moltes d’aquestes històries es poden perdre si no fem res per preservar-les i exposar-les. Actualment, aquest ric patrimoni no es conserva en un únic espai que es pugui visitar i on es reculli la història, l’evolució i l’impacte del transport públic a la ciutat i a la societat, tal com succeeix en més d’una seixantena de museus del transport que hi ha en ciutats europees com ara Londres o Praga.

I per què ens cal un museu del transport a Barcelona? Els museus ens conviden a explorar i a conèixer d’on venim, i a mirar d’entendre el món que ara ens envolta. Són part integral de la nostra societat i esdevenen una plataforma per preservar la història, la cultura, l’educació i l’aprenentatge i la participació de la comunitat, sent un recurs molt valuós per a les generacions futures. En aquest sentit, estic fermament convençut que seria molt enriquidor socialment vetllar per preservar la memòria i el patrimoni vinculats al transport públic de la ciutat. Permetria que tothom tingués la possibilitat d’entendre millor el món que l’envolta, ja que l’àmbit tractat, el transport, és d’ús quotidià per a la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes.

És per aquest motiu que, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, demanem a l’Ajuntament de la nostra ciutat que, de manera conjunta amb totes les administracions implicades i amb la col·laboració i les aportacions de la Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona, impulsi la creació del Museu del Transport Públic de la nostra ciutat. A més, considerem que el seu emplaçament hauria de ser el Palau de Comunicacions i Transports de Montjuïc, a dins del recinte de la Fira de Barcelona, un espai de 16.000 metres quadrats que a l’Exposició Internacional de l’any 1929 ja va oferir l’exposició dels diferents mitjans de transport de l’època. D’aquesta manera, el Palau de Comunicacions i Transports tornaria a tenir la funció per a la qual es va construir.

Per cert, “fer més voltes que el 29” és una parèmia inspirada en la línia de tramvia i després d’autobús que, durant dècades, va ser de les més populars, perquè circumval·lava per les rondes la Barcelona antiga. Tenia 21 parades i la número 19 era a la Ronda de Sant Pau, a tocar de l’actual seu de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Aquest aforisme es continua utilitzant per fer referència a alguna persona que no para mai quieta o que fa una activitat que l’obliga a anar amunt i avall contínuament.