Lucía Delgado

El 14 de desembre passat, al ple del Congrés dels Diputats es va tancar la porta a la proposta de Llei de garantia del dret a l’habitatge digne i adequat, redactada pels moviments socials que defensen el dret a l’habitatge i amb el suport de més de 150 entitats socials i sindicals i 9 grups parlamentaris que van registrar-la el 30 de setembre.

El PSOE va decidir no acceptar a tràmit la proposta de la gent, la del carrer, votant no al tràmit parlamentari amb PP, Ciutadans i VOX.

El 2018, el mateix Pedro Sánchez, en una proposta similar, en aquell cas la Llei d’habitatge de la PAH, va decidir votar-hi a favor. Potser perquè no governava? Que qualsevol partit polític no té credibilitat ja ho teníem clar el 15-M. Que PP i PSOE són la mateixa cosa, per descomptat. Però és que, a més, els suposats partits nous, com Podem, o no tan nous –sinó producte de canvis de nom–, com Junts per Catalunya, ens han demostrat que tampoc no s’hi pot confiar.

Podem juga a dos bàndols: quedar bé amb el PSOE per no trencar el govern i alhora amb els moviments per l’habitatge. Registrant la proposta del carrer al costat de 8 partits més i lloant el text legal, i 5 dies després traient un text amb el PSOE dient que solucionarà el problema de l’habitatge. I… sorpresa! No hi ha cap mesura per aturar els desnonaments, per exemple. Entre mil qüestions més, el text presentat és un text buit i no garanteix el dret a l’habitatge. El moviment per l’habitatge demana explicacions, ens les donen, rebaixen l’optimisme i accepten que el text s’ha de millorar, que així no serveix per a ningú. Bé, sí: per als bancs i els fons d’inversió, que continuaran desnonant i apujant els preus del lloguer impunement.

El dret a l’habitatge no va d’esquerres o de dretes: va de drets humans

Reprenem el diàleg, ja que la proposta de la ciutadania, gràcies a la CUP i Bildu, arriba al ple del 14 de desembre per decidir si es pren en consideració o no. El resultat, però –ja us he fet spoiler a l’inici–, resulta ser un gir de guió. A una hora de la votació, Podem retira la signatura de la proposta legislativa, encara que hi vota a favor. Per què? Encara estem esperant la resposta. A efectes pràctics, és veritat que no canvia el resultat de la votació, però clarament demostren que són permeables a la pressió del PSOE i que prefereixen saltar-se els acords establerts amb la ciutadania, amb el carrer, amb les persones que són desnonades cada dia. Resultat? Confiança trencada.

Amb Junts per Catalunya ha passat una cosa semblant. Registren, juntament amb el Grup promotor de la Llei 24/2015, un text el juny, es comprometen a tenir aprovada la llei a l’octubre i, en comptes d’això, presenten 11 esmenes a la seva pròpia llei que retallen el text i que ataquen el seu ADN. Resultat? Confiança trencada.

És clar que als moviments socials com la PAH no ens paralitzen les actituds dels partits polítics, sinó que això ens dona força per continuar portant, amb més motius i des de l’apartidisme, la dignitat i la paraula, les nostres reivindicacions a tots els ajuntaments, parlaments i al Congrés, governi qui governi.

Vam acabar l’any amb unes metes que aconseguirem. A nivell de Catalunya, tenir una llei vigent a principis d’aquest 2022 que obligui els grans propietaris a fer lloguers socials i que ens permeti deixar enrere el tsunami de més de 26.000 desnonaments. A nivell estatal, introduirem a les esmenes les nostres demandes històriques: stop desnonaments, lloguer social i augmentar el parc públic de lloguer amb habitatges buits propietat de bancs. Som les que fem possible l’impossible.

La PAH fa 12 anys que aconsegueix petites grans victòries i ho seguirem fent dia a dia, perquè sabem que el dret a l’habitatge no va d’esquerres o de dretes: va de drets humans.

Lucía Delgado, portaveu de la PAH

WhatsAppEmailXFacebookTelegram