Oriol López

El passat 9 de setembre una “incidència tècnica” deixava sense servei ferroviari un país sencer. Van ser més de tres hores d’aturada generalitzada, en les quals no hi va haver circulació de trens a cap línia de Rodalies, ni de Regionals ni de trens de Llarga Distància que circulen per via convencional a Catalunya. Només es va mantenir operatiu el servei en els trens d’Alta Velocitat (AVE). Curiosament, doncs, només no van deixar de funcionar els trens que menys fan servir les classes populars per arribar als seus llocs de feina.

Malgrat els intents de relativitzar el problema i de treure ferro a l’assumpte per part del govern espanyol, cal posar de manifest que en cap cas ningú pot parlar d’una incidència fortuïta sense tenir en compte el greu problema que suposa la manca d’inversió per part de l’Estat en les estructures ferroviàries a Catalunya. No, almenys, sense batre el rècord mundial de cinisme. Només cal anar a les xifres per constatar que les coses no passen sense cap motiu. L’any 2021 el pressupost de l’Estat per a obres ferroviàries a Catalunya era d’uns 1.300 milions (707 milions, Adif; 492, Adif Alta Velocitat; 262, Renfe). A l’hora de la veritat, el grau d’execució va ser del 23,9% a Adif, del 4,6% en l’Alta Velocitat i del 34,6% en el cas de Renfe. Si ho comparem amb la Comunitat de Madrid, els percentatges parlen per si sols: Adif ha fet el 69% de la inversió prevista; Adif Alta Velocitat, el 105%; i Renfe s’enfila fins al 229%. Unes dades que va obviar expressament la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que valorava la greu incidència com un problema puntual.

Les persones que cada dia es desplacen a través de la xarxa de Rodalies són tractades permanentment com a ciutadans de segona

Les deficiències en la xarxa de Rodalies són especialment greus en un moment en el qual les institucions han de procurar a la ciutadania les eines bàsiques per poder-se desplaçar en transport públic en detriment del vehicle privat per fer front al gran repte que planteja el canvi climàtic. I aquest tema, que ve de molt lluny, també serveix per constatar, un cop més, l’abandonament de l’Estat cap a les classes populars catalanes. Les persones que cada dia es desplacen a través de la xarxa de Rodalies són tractades permanentment com a ciutadans de segona per part del govern espanyol de torn, sigui del color que sigui.

Davant d’aquesta injustícia crònica, des d’Esquerra Republicana insistim, com fem des de fa moltes dècades, que la millor eina per defensar els interessos de totes les persones que viuen i treballen al nostre país, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin, és la independència. Només podrem ajudar de forma efectiva la nostra gent si disposem de les eines d’un Estat i, per això, avançar cap a la República catalana, fent créixer l’independentisme especialment a les grans àrees metropolitanes, és més necessari que mai. Només assolirem la majoria social necessària per guanyar la independència si aconseguim ser hegemònics al conjunt del país, també allà on tradicionalment ens ha costat més fer arribar el nostre missatge: a les zones més poblades del país. En comptes de buscar traïdors entre aquells que fa gairebé cent anys d’història que defensem la República catalana, el que cal és posar de manifest com la pertinença a l’Estat espanyol perjudica la nostra vida diària. Un Estat que és massa poderós i té prou eines a l’abast per encara ajudar-lo equivocant-nos d’adversari. Ningú hauria de perdre de vista aquesta realitat.

Oriol López, secretari de Coordinació Municipal i Ciutats Grans d’Esquerra Republicana