S’apropa el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, i són més necessàries que mai les vindicacions i reivindicacions dels drets de les dones per no fer cap pas enrere en la lluita contra les desigualtats que patim arreu del món. Enguany és inexcusable posar el focus en el col·lectiu de les dones més grans de seixanta-cinc anys, malauradament invisibilitzades per aquesta societat on impera cada cop més l’individualisme, l’edatisme i la idealització de la joventut. Les nostres mares, àvies, besàvies, tietes i moltes de nosaltres, amb el pas del temps i especialment quan fem seixanta-cinc anys i més, patim un doble esborrat malgrat tot el que hem aportat a la societat i a les comunitats on vivim: pel fet de ser dones i pel fet de ser grans. La tirania de la immediatesa, dels estereotips i dels estigmes associats a la vellesa d’aquesta societat individualista fa que massa sovint s’invisibilitzi les dones que ens han precedit i el seu important paper quant a drets aconseguits –i dels quals gaudim tota la societat. Gràcies a elles tenim avui dia una llei contra la violència de gènere, del divorci o a favor de l’avortament lliure i del matrimoni homosexual, entre altres fites rellevants. A més d’aquesta clara opacitat pública vers els homes, patim també les conseqüències del model patriarcal de les ciutats, que ens exclou d’una vida activa i participativa pel fet de ser dones.
Ja és hora de fer justícia i readaptar les comunitats i els territoris a un nou paradigma que trenqui amb els clixés negatius associats amb el pas del temps i l’envelliment, sobretot de les dones, i facilitar la nostra participació en la vida pública i comunitària. És una realitat que, quan envelleixen, mentre que per als homes encara hi ha un ampli espai per a la vida social, afectiva i sexual, les dones tenen menys possibilitats d’accés a totes aquestes esferes, ja sigui pels rols associats de cuidadores o simplement per aquest paradigma excloent que ens imposa el model patriarcal. Les dones de seixanta-cinc anys i més tenen molt a dir i a contribuir, i cal que les administracions públiques facilitin eines i programes per materialitzar aquesta necessària participació activa, que ha d’estar basada en el respecte per la llibertat i la dignitat de cada dona. Com defensa Anna Freixas en el seu assaig Yo, vieja, hem de caminar cap a la defensa de les canes i d’una talla més per assumir entre totes i tots una realitat física lliure, serena i tranquil·la, però sense caure en la deixadesa. En aquest sentit, des de les ciutats i els territoris cal continuar defensant el model d’envelliment actiu en totes les etapes de la vida, no només a partir dels 65 anys. Un model basat en una societat per a totes les edats, sota el paradigma de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que estableix l’optimització de les oportunitats en clau de salut, participació i seguretat, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envellim.
Actualment, a Santa Coloma de Gramenet una de cada quatre persones té seixanta anys o més, segons dades del Padró Municipal d’Habitants del 2020. La majoria d’aquestes persones són dones (57%) i tenen entre 60 i 79 anys (79%). A més, la generació que agrupa avui dia la població més nombrosa, la dels baby boomers –nascuts entre el 1957 i el 1977–, marcarà una tendència creixent quant a població gran per als anys vinents. Es tracta d’una generació que ha comportat la incorporació de les dones al mercat laboral i de les classes treballadores als estudis superiors, que mostra més interès per la seva salut i benestar i uns patrons de consum més hedonistes respecte a les generacions precedents. L’esclat d’internet i de les xarxes socials ja formen part del seu dia a dia. Per tant, també hem de tenir en compte aquest col·lectiu en el procés de planificació de polítiques relacionades amb l’envelliment actiu, que siguin atractives i adaptades a la longevitat cada vegada més gran i que ens fa estimar que l’any 2030 una de cada tres persones tindrà 60 anys o més –i en un gran percentatge seran dones, perquè tenen més esperança de vida. Com a resultat, ben segur que conviurem i ens haurem d’adaptar a dues generacions de persones grans –fins i tot tres–, cosa que comportarà el disseny de polítiques de participació sociocultural adaptades a la diversificació d’interessos i alhora l’impuls dels espais i les activitats intergeneracionals per poder complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 traçats per les Nacions Unides per garantir una vida sana i promoure el benestar de totes les persones de totes les edats i territoris.
Només podrem assolir la sostenibilitat dels territoris si afavorim la participació de les dones grans a la vida pública
A Santa Coloma de Gramenet tenim en marxa actualment un ampli i diversificat Programa d’Envelliment Actiu, elaborat a partir del treball transversal de diferents serveis i equipaments municipals, perquè tothom pugui trobar el seu espai d’interès, sigui en l’àmbit de la cultura, l’activitat física de manteniment, la participació ciutadana, el feminisme o les noves tecnologies. És un programa amb una llarga trajectòria, però que actualitzem periòdicament per adequar-nos als diferents interessos de la població més gran de 65 anys i que alhora complementem amb iniciatives i serveis intergeneracionals, com és el cas del Punt del Voluntariat. Sabem que, especialment a partir de la jubilació laboral, la ciutadania vol dedicar temps als altres, col·laborant amb entitats del tercer sector o bé amb associacions relacionades amb l’esport, la cultura, les tradicions populars i el feminisme, entre altres –a Santa Coloma de Gramenet hi ha 738 entitats socials al registre del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Un dels principals reptes als quals ens enfrontem les ciutats i els governs locals és la doble bretxa digital, que especialment pateixen les dones més grans de 65 anys i que estem trencant amb iniciatives i programes específics, impulsats des de La Ciba, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia feminista, i amb equipaments públics com el Pompeu Lab dedicats a la cocreació, la innovació i la participació ciutadana. Alhora, la pandèmia de la covid ha accentuat la vulnerabilitat de moltes persones que viuen soles, sobretot dones, i ha tingut un impacte negatiu en la participació sociocultural de les persones grans arreu del país, amb més incidència en la població femenina.
Per tant, no podem demorar-nos a l’hora de reactivar i executar polítiques locals de benestar i de participació centrades en les persones més grans de 65 anys i agrupades sota el paradigma de l’envelliment actiu, tenint especialment present el col·lectiu de les dones, i en el marc conceptual de l’OMS. Cal garantir les oportunitats a totes les persones grans, especialment a aquelles que afronten dificultats específiques com la soledat, la dependència o la pobresa, i alhora tenir identificats els diferents públics o perfils que hi van havent a les ciutats en el procés d’envelliment per adaptar l’oferta pública en funció de les capacitats, interessos i aspiracions. I tenint en compte que aquesta diversitat continuarà ampliant-se amb la incorporació de les noves generacions. Perquè només podrem assolir la sostenibilitat dels territoris si afavorim la participació de les dones grans a la vida pública i tenim en compte els seus interessos, experiència i necessitats. Per justícia social i equitat. Posem-hi fil a l’agulla!
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
