En les darreres tres dècades s’han produït, a Catalunya, canvis socials molt significatius. Principalment: cronificació de les franges de població en situació de pobresa, amb un increment de la polarització entre les posicions de classe que pren forma en la malauradament coneguda segregació urbana; debilitament de les comunitats com a espais de relació i d’autoprotecció social; augment de la diversitat social a causa de diferències etnoculturals; i acceleració del procés demogràfic d’envelliment de la població.
Sobre la base d’aquest context social, és pertinent respondre-hi amb una política pública a gran escala que posi la comunitat al centre. Això vol dir que cal centrar l’atenció i els esforços públics en l’organització comunitària al territori a favor de la cohesió social, la prosperitat del comú de la gent i, per conseqüència, el desenvolupament democràtic de la nació catalana.
El fet comunitari és molt important: delimita la fortalesa de la societat civil del país i facilita que, per una qüestió de solidaritat elemental, en grup tothom tingui més possibilitats de prosperar que no aïlladament. Per tant, l’acció comunitària es defineix per generar espais de relació social i impulsar activitat grupal, facilitar les dinàmiques associatives i la vertebració de la societat civil, promoure l’acció col·lectiva compromesa amb el territori i incentivar la participació social en la producció de polítiques i projectes d’intervenció als barris i municipis catalans. En aquest sentit, és important reprendre una mirada sobre què ens uneix. La unitat és una força social de canvi. I, en clau de país, Catalunya ha de conformar un espai de convivència democràtica en què sigui possible compartir una identitat nacional i prosperar col·lectivament.
Els ajuntaments necessiten el suport efectiu de la Generalitat per abordar la fractura social de la desigualtat
Aquest era l’objectiu de fons del projecte Barris amb Futur de la Generalitat republicana, d’intervenció comunitària en projectes de millora urbana, ambiental i social sobre el territori català, com a contribució al desplegament de la Llei de Barris i Viles de 29 de desembre de 2022. Doncs bé, el més calent és a l’aigüera. És important marcar-se la fita de produir 50.000 habitatges públics fins al 2030, la regulació dels lloguers i declarar que es crearà ocupació de qualitat, però no és suficient: convé una política integral de caràcter sociourbà capaç d’afrontar els reptes de cohesió social que ja se’ns mostren amb urgència.
I és que, en què ha quedat el desplegament de la Llei 11/2022, de 29 de desembre, de millorament urbà, ambiental i social dels barris i viles de Catalunya? Quina és la seva dotació pressupostària? En quina fase es troba el projecte Barris amb Futur? Parem compte en el fet que és imprescindible escalar una política pública que uneixi la intervenció urbana amb l’enfortiment comunitari; que combini una tríada imprescindible per progressar: intervencions sistemàtiques en les condicions de vida, la igualtat d’oportunitats i els espais de sociabilitat. Braç a braç amb els ajuntaments i el teixit associatiu i comunitari.
Catalunya mereix i necessita una política pública potent, consistent i ben dotada econòmicament que impulsi mesures d’intervenció integral als barris i a les poblacions del país que concentren més necessitats socials. El cas és que la desigualtat social que estronca la prosperitat col·lectiva s’ha anat consolidant i concentrant en cada vegada més ciutats catalanes arreu del país, localitzant-se especialment en barris que es van desvinculant del progrés. És una fractura social que veiem créixer en municipis que fins ara no s’havien significat tant per aquesta problemàtica, com ara Banyoles, Manresa, Lloret, Mataró, Premià de Mar o Tortosa, per posar uns pocs exemples. Una Catalunya fraterna no es pot permetre aquesta fractura.
Els ajuntaments catalans necessiten el suport efectiu de la Generalitat per abordar una situació que mai podran superar sols. És urgent. I en totes les ampliacions de crèdit que el Govern Illa ha acordat amb ERC i els Comuns per superar la manca de pressupostos per al 2025, jo no he vist que se’n parlés.
