Si agafes la línia lila del metro a Universitat, en poc més d’un quart d’hora et plantes a la parada d’Artigues-Sant Adrià. Una distància temporal ínfima, però mentalment immensa per a molta gent. “Només sortim a la premsa quan hi ha un problema de drogues a la Mina”, ens deia fa poc la nova alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete. “Els mitjans teniu un deute i un deure amb les ciutats de l’entorn de Barcelona; ens heu d’ajudar a deixar de ser definitivament el pati del darrere”, afegia la primera batllessa de la història d’aquesta ciutat.

No li faltava raó. El que probablement no tenia en compte, o inconscientment no valorava prou, és que alguns mitjans fa anys que batallem per explicar la realitat d’aquestes ciutats més enllà del titular de successos sensacionalista. Però és clar, la premsa de proximitat, sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana, encara paga el peatge d’haver estat també el pati del darrere de la premsa generalista en el passat. Malgrat la feina ingent que s’ha fet durant anys i el respecte que indubtablement s’ha guanyat, encara avui et trobes concepcions profundament arrelades en aquest sentit. L’alcaldessa valora la premsa de proximitat, per descomptat, però quan verbalitzava aquesta petició només pensava en els grans mitjans generalistes. Exactament com passa amb la metròpoli: tothom valora el potencial de ciutats com l’Hospitalet o Badalona, però elles encara se senten sovint el pati del darrere de Barcelona. Perquè, al final, tot es pensa massa en clau barcelonina.

Nosaltres no ho farem. El diari que avui s’estrena a la vostra pantalla està pensat des de i per a la metròpoli en el seu conjunt. Parlarem de la Barcelona del present i de la que s’obre pas cap al futur, és clar, però també del territori que té al seu voltant i que, com ens deia l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, vol deixar de ser definitivament el pati del darrere. Des del Baix Llobregat i l’Hospitalet fins al Baix Maresme, passant pel Barcelonès Nord, el Vallès o el Montserratí. Una ciutat de ciutats, amb centralitats escampades per tota la metròpoli.

Ha arribat l’hora dels del pati del darrere. De les seves ciutats, sí, però també del seu periodisme

I ho farem com ho hem fet sempre amb la vintena d’edicions locals Línia –que, per cert, en cap cas perdran protagonisme i són la base del nou diari–: des dels barris. Respectant les identitats locals, fomentant el compromís metropolità i potenciant una visió global del territori. Perquè el Línia no és un diari generalista més. És un diari de proximitat –un gran diari de proximitat, si ho voleu–, orgullós de ser-ho i convençut que només així podrà convertir-se en el vostre altaveu. El de tots i totes vosaltres. Sense excepció.

Com es pot fer créixer la metròpoli al mateix ritme, reduint les desigualtats entre municipis? Quin ha de ser el model industrial i turístic d’una regió que és un dels motors econòmics del sud d’Europa? Com s’avançarà cap a una mobilitat més sostenible? Com s’ha d’afrontar la greu crisi de l’habitatge? I l’emergència climàtica i el món postpandèmia? Com es pot garantir una cultura i una recerca policèntrica perquè la ciutat de Barcelona no ho acapari tot? Són preguntes que ja s’està fent el Pla Estratègic Metropolità amb la vista posada al 2030 i que el nou diari Línia vol contribuir a explicar, debatre i projectar des d’ara mateix. Perquè ha arribat l’hora dels del pati del darrere. De les seves ciutats, sí, però també del seu periodisme.

Arnau Nadeu, director editorial del diari Línia

WhatsAppEmailXFacebookTelegram