Luz Guilarte

Fa pocs dies es va presentar i fer públic l’informe de recollida i tractament de residus de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) corresponent a les dades de l’any 2021, segons el qual l’índex de recollida selectiva dels residus se situa en un 38,1% de mitjana i només vuit dels 36 municipis metropolitans superen el 50% que exigia la Unió Europea com a objectiu per a l’any 2020. Per tant, ara mateix estaríem molt lluny d’assolir-lo. També cal recordar que l’objectiu per a l’any 2025 és arribar a un 55%, i a un 65% l’any 2030.

Els objectius marcats per part de la Generalitat de Catalunya i per la pròpia AMB encara eren més ambiciosos i, per tant, més impossibles d’assolir. El programa de prevenció i gestió de residus de la Generalitat (Precat20) volia assolir com a objectiu el 60% de recollida selectiva bruta dels residus municipals l’any 2020. Per tant, molt allunyat de la realitat. Per la seva part, la pròpia AMB, en el seu programa homòleg d’àmbit metropolità 2019-2025, té com a objectiu superar el 55% de reciclatge l’any 2025. És a dir, avui dia també estem molt lluny d’assolir aquesta fita.

La primera conclusió d’aquestes dades és que les administracions han fracassat en aquestes polítiques, tant la Generalitat de Catalunya governada per ERC i Junts com l’AMB, amb el govern a quatre bandes format pel PSC, els comuns de Colau i Eloi Badia, ERC i Junts.

Malgrat aquestes xifres nefastes, el vicepresident d’Ecologia de l’AMB, Eloi Badia, el mateix regidor de l’Ajuntament de Barcelona del grup de Colau i conegut pels seus nyaps, continuava defensant el model que ell mateix ha impulsat a l’AMB i a la ciutat de Barcelona, segons ell basat en una individualització més gran de la recollida, assegurant que aquesta estratègia estava donant resultats, i només admetia que el ritme de millora és massa lent.

En termes de reciclatge, quatre anys després podem afirmar que pràcticament estem igual

Eloi Badia és el mateix regidor que l’any 2018 escrivia un article en un mitjà de comunicació amb el títol de La revolución del reciclaje. En aquest article, la seva fantasia arribava fins al punt d’afirmar que no seria estrany que l’any 2025 els habitants de l’AMB tinguéssim una targeta que ens permetria conèixer quantes vegades hem utilitzat el contenidor de recollida de residus orgànics, i d’aquesta manera els ciutadans que millor ho fessin pagarien menys. També afirmava que seria molt probable que els gots de plàstic d’un sol ús estiguessin en vies de desaparició i que les ampolles de begudes es tornarien als establiments on les hauríem comprat. En aquests tres pilars es basava la seva “revolució”.

Aquell any 2018, el nivell de reciclatge que es registrava als municipis metropolitans superava el 30%. És a dir, quatre anys després podem afirmar sense por de caure en la crítica fàcil, i amb les dades a la mà, que pràcticament estem igual i que la millora ha resultat insignificant.

En aquell mateix article, Badia ja defensava la implantació del sistema de recollida porta a porta. Durant aquest mandat, precisament el porta a porta ha estat un dels grans errors comesos per Colau i el PSC al districte de Sant Andreu. Més d’un any després d’imposar-lo, passant per sobre de qualsevol criteri tècnic rigorós i de qualsevol opinió dels principals afectats, els veïns, també podem afirmar que ha representat un nou fracàs, i així ho van fer saber aquests veïns en el darrer ple del districte de Sant Andreu, tant a dins com a fora. Evidentment, comuns i PSC van fer oïdes sordes a aquestes reivindicacions, en un nou exercici d’hipocresia política. Afortunadament, gràcies a la pressió veïnal, s’ha aconseguit parar la segona fase d’aquesta implantació a Sant Andreu i aturar que s’expandeixi als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris. Això sí, només de moment: tot dependrà del resultat de les eleccions municipals de l’any vinent. Podem afirmar que si el tripartit de facto de Colau, PSC i ERC segueix governant, es veuran legitimats per continuar imposant la seva voluntat, sense cap mena d’acord ni de consens amb els veïns. Per tant, en un exercici de cinisme, de moment ho parem per no perjudicar els nostres interessos electorals, però després farem el que voldrem.

El gran canvi, o més ben dit, el veritable (re)canvi, la “revolució” real, és fer fora totes aquestes formacions polítiques que governen aquestes administracions, tant a la Generalitat de Catalunya com a l’AMB i a l’Ajuntament de Barcelona. És molt simple: si governen els mateixos tindrem més del mateix, i això significa acumular nous fracassos i seguir sense poder tenir una estratègia comuna per a tots els municipis metropolitans, els 36.

Ciutadans és la garantia als municipis de l’AMB, així com a l’Ajuntament de Barcelona, que la política del més del mateix no continuï. Som la garantia del canvi, o més ben dit, del (re)canvi. Fem-ho possible.

Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit