Els penis s’han convertit en un dels protagonistes del sector de souvenirs de Barcelona. Un té la sensació que fins i tot amenacen el lideratge dels records relacionats amb la Sagrada Família i el Barça. Hi ha penis per a tots els gustos. En forma d’obridor d’ampolles, d’imants per a la nevera, de xocolata… Hi ha diversitat. No tinc res en contra dels penis, però cal convertir-los en una de les imatges de la ciutat?
Si un passeja per la Rambla i pel barri Gòtic i s’hi fixa, comprovarà que aquest souvenir fàl·lic hi ha adquirit una gran presència. Els primers que van cridar la meva atenció van ser uns de fusta coronats per un obridor d’ampolles que vaig descobrir al carrer del Call. Estaven perfectament alineats penjant d’un display d’aquests que es pot girar. Fins i tot eren de mida real, tot i que sobre això sempre hi haurà opinions. De seguida em va venir al cap fer-ne un article algun dia. Per aquest motiu, vaig superar la timidesa i vaig fer-los una foto, sota la mirada freda i despreocupada de l’empleat de la botiga.
A partir d’aquell moment, quan camino per Ciutat Vella acostumo a fer una breu parada per examinar els aparadors de les botigues de records per a turistes. El cert és que el penis obridor és tot un món. N’hi ha de més mides, i alguns en forma d’imant, un altre objecte força diversificat. Un pot adquirir un d’aquests records que enganxem a la porta de la nevera que només mostra un penis tal qual, però n’hi ha que incorporen una noia sexy agafada a ell de diverses maneres. És clar que els imants eròtics no només són penis. N’hi ha d’altres modalitats, normalment basats en el cos més o menys nu d’una dona.
Fa uns dies, vaig descobrir una botiga de llaminadures al carrer Avinyó amb més penis, aquest cop de xocolata. N’hi ha uns de presumpta mida natural, amb els testicles inclosos i multicolors. Altres són més discrets, però destaquen perquè n’hi ha de xocolata blanca, de xocolata amb llet i de xocolata negra. I al costat, la mateixa sèrie de varietats de xocolata, però en aquest cas es tracta de pits.
Té pebrots que els turistes que venen a casa nostra s’acabin quedant amb la idea del penis barceloní
De totes maneres, el que em té més fascinat són els penis que un pot cultivar ell mateix si compra una llavor en algunes de les antigues floristeries de la Rambla. Que es dediquin a les flors en queden tres. La resta s’han especialitzat en les llavors, i entre aquestes, les eròtiques. Hi ha la penis aubergine, amb la que un pot plantar, fer créixer i fins i tot consumir albergínies en forma d’òrgan sexual masculí. També hi ha pebrots, que s’obtenen amb la llavor penis pepper. El catàleg es completa amb espècimens en forma de llavis, la kiss flower, i pebrots inspirats en un sensual cos femení. Completen el mostrari el titty melon, un meló en forma de pit, i la pussy flower, amb forma de vagina.
El món dels souvenirs ha crescut gairebé sense control a Barcelona. No és un fenomen nou –tot i que no desbocat com ara– i sempre ha estat una mica descontextualitzat. Recordeu quan el record amb més presència a la Rambla eren els barrets mexicans? Els turistes els compraven, molts d’ells convençuts que eren típics de Barcelona i de Catalunya. Avui ja no se’n veuen. Ara van triomfant els esmentats eròtics.
És un tema global. A totes les ciutats han crescut les botigues de records, però no recordo que la presència de penis sigui com a Barcelona. Sí que recordo haver vist abundància de souvenirs eròtics a Amsterdam, vinculats al Red-light district, famós perquè les prostitutes s’exhibeixen en aparadors. També n’he vist algun d’esporàdic a Londres, però a la capital britànica el que triomfa són els records vinculats als royals. Em va sorprendre la quantitat de botigues per a turistes que hi ha a Buenos Aires, on les estrelles són l’obelisc de la plaça de la República, el tango, Evita Perón i, per descomptat, Mafalda.
Té pebrots que els turistes que venen a casa nostra s’acabin quedant amb la idea del penis barceloní.
