Les ciutats contemporànies han superat el municipi esdevenint àrees urbanes de límits difosos que s’imposen més enllà dels debats polítics. Geògrafs, urbanistes o economistes ens diuen que la realitat urbana té estructura de regió metropolitana, ja que la ciutadania utilitza tot aquest territori en la seva vida quotidiana. I ho constatem diàriament, amb la quantitat de fluxos, relacions i iniciatives de tota mena que s’hi donen. No ens hauria d’estranyar, per tant, que el Grup Comunicació 21, que ja ens apropa la informació dels barris de la ciutat, l’altra escala de la metròpoli, ara emprengui l’aventura d’iniciar amb el Línia un nou mitjà de comunicació que tingui, precisament, mirada metropolitana. Segur que tampoc és casualitat que ho faci en un moment d’efervescència del debat sobre el futur de la regió.
Aquest any se celebra el desè aniversari de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i, per primera vegada des del 1988, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona planteja un salt d’escala obrint un procés de reflexió compartit per elaborar l’estratègia de la Barcelona metropolitana per a la pròxima dècada, entenent que la ciutat real va més enllà del metro i és la regió metropolitana: la Barcelona dels 5 milions.
Ens trobem en una cruïlla complexa davant tres emergències accentuades per l’epidèmia: una emergència climàtica que amenaça la pervivència del planeta, una emergència social que incrementa la desigualtat i provoca pobresa i vulnerabilitat i una emergència econòmica amb una crisi de la qual encara és difícil percebre’n l’abast. Les ciutats hi juguen un paper central, en part perquè les conseqüències de les tres crisis s’hi manifesten amb més cruesa, però alhora perquè són les grans metròpolis les que disposen de l’energia i el potencial per donar-hi resposta. Així doncs, el projecte per a la Barcelona d’aquest segle només es pot dibuixar repensant polítiques en urbanisme, educació, promoció econòmica, cultura, gestió de residus, zones verdes o habitatge a escala metropolitana.
La Barcelona d’aquest segle només es pot dibuixar repensant polítiques a escala metropolitana
Un exemple del canvi d’escala que necessitem és la proposta que hem adreçat a l’AMB per desenvolupar un Pla de Barris metropolità, similar al de Barcelona, com un instrument efectiu de transferència de rendes entre territoris que es dediquin a la inversió i a l’enriquiment dels serveis públics als barris més vulnerables. Conscients del nostre paper com a capital, hem posat a disposició del seu finançament una dotació de 85 milions d’euros. El projecte també pot tenir la virtut d’empènyer la Generalitat a obrir una nova convocatòria de Llei de Barris per a tot el país, una exigència que hem mantingut tots aquests anys.
La qualitat de l’aire no respecta les fronteres municipals, la segregació territorial té dimensió metropolitana, el sòl residencial o industrial està escampat pel territori i un model econòmic més equilibrat només es pot definir a partir del potencial del Penedès, la vitalitat del Llobregat i les seves plataformes econòmiques, la reindustrialització al Besòs, el continu urbà al voltant del municipi barceloní, la qualitat de vida del Maresme o el motor industrial dels dos Vallesos. Una ciutat que no l’hem d’entendre amb una estructura centralitzada, sinó com una ciutat de ciutats, amb centralitats potents escampades per la regió.
Per construir aquest futur no comencem de zero. Hi ha moltes iniciatives territorials singulars que compleixen ja amb els requisits de ser útils per a la sostenibilitat, la cohesió i la reorientació de l’economia que caldrà fer valdre: els centres de recerca de tota la regió, projectes com les Tres Xemeneies, la millora de les connexions ferroviàries, l’impuls de la indústria 4.0, de l’economia circular o la rehabilitació.
Segur que l’aparició de Línia, el diari metropolità ajudarà molt a crear un nou sentiment de pertinença
El fons de recuperació i resiliència de la Unió Europea és una oportunitat única per impulsar els canvis estructurals necessaris que requereixen, ineludiblement, la participació de les ciutats.
Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030 és el procés transversal i participatiu que necessitem per definir un futur sense permetre que ens arrossegui la inèrcia d’un món en estat d’emergència. Serà necessari el compromís d’una gran multitud d’agents que treballin en la mateixa direcció per aconseguir els objectius que ens proposem. I un d’aquests agents són els mitjans de comunicació. Segur que l’aparició de Línia, el diari metropolità ajudarà molt a donar a conèixer i enriquir el debat metropolità entre la ciutadania, contribuint a crear un nou sentiment de pertinença.
Jordi Martí, regidor de Presidència a l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Panificació Estratègica a l’AMB
