En franca minoria, sense pressupost, sense full de ruta i sent alcalde gràcies als vots de Barcelona En Comú i del Partit Popular. Aquestes són les credencials de Jaume Collboni i del seu govern. Una inèrcia que haurà marcat els seus dos primers anys de mandat i que amenaça de tenyir de gris la segona part d’aquest.
Per intentar dissimular la crua realitat i fer oblidar a la ciutadania el seu pecat original, que no és altre que haver prioritzat la cadira de l’alcaldia per davant de tot, al preu que fos, el batlle Collboni i el seu equip de propagandistes s’han llençat a una cursa accelerada d’anuncis, promeses i plans d’hipotètic futur, sempre acompanyats de la corresponent pluja de milions i de l’oportú tractament mediàtic per terra, mar i aire. Qui dia passa, any empeny.
En plena campanya electoral va prometre recuperar 30 interiors d’illa de l’Eixample, amb una inversió de 171 milions. Han passat dos anys i el balanç és de zero illes recuperades. També va prometre cobrir vuit quilòmetres de la Ronda de Dalt, una promesa que, ben segur, quedarà a mitges. Va prometre un xec de 1.500 euros perquè els joves que s’emancipin puguin comprar mobles per a la seva primera llar, i ajuts de 3.000 euros per canviar un cotxe amb etiqueta groga per un d’eco; uns ajuts que es deuen estar florint en algun calaix consistorial o de la seu del PSC. També va prometre endurir l’Ordenança de Convivència en els 100 primers dies de mandat, però el més calent és a l’aigüera.
Al capítol de promeses incomplertes s’hi ha d’afegir un llarg reguitzell de compromisos, plans i programes que ha venut en els últims mesos amb una lleugeresa i una manca de credibilitat esgarrifoses. Un conjunt de projectes d’alta capacitat transformadora de la ciutat que no està en condicions d’acomplir, tant per la seva feblesa política i per la seva incapacitat d’aprovar nous pressupostos com pel calendari polític del present mandat municipal.
Un govern seriós i solvent no pot jugar amb les dades de manera frívola, com si es tractés d’una subhasta
En poques setmanes, el batlle Collboni ha tingut l’atreviment de prometre un nou Pla de Barris 2025-2028, quan encara ni s’ha executat totalment el pla vigent ni tenim una Llei de barris del Govern de Salvador Illa que el financi, encara que sigui parcialment; un Pla integral de Ciutat Vella, amb 200 milions que no sabem d’on sortiran; un Pla de remodelació urbana de Montjuïc, Fira inclosa, que inclou habitatge de protecció sense finançament; i, més recentment, el Pla Barcelona Impulsa, amb 900 milions d’inversió, que tampoc sabem d’on sortiran, i que ha de crear 180.000 llocs de treball. Algú es pot creure aquestes xifres? Un govern seriós i solvent no pot jugar amb les dades de manera frívola, com si es tractés d’una subhasta. També ha presentat un Pla de Desenvolupament Econòmic de 130 milions i altres iniciatives, com el Pla Clima Escola i el Pla estratègic de Ciència i Innovació, amb inversions milionàries de les quals difícilment en tindrem l’avaluació abans de finalitzar el mandat municipal.
El batlle Collboni va mentir quan va afirmar en campanya electoral que no pactaria amb el partit d’Ada Colau. Va tornar a mentir quan va dir que, si perdia les eleccions, aniria a l’oposició. I menteix ara amb xifres impossibles i amb promeses amb els peus de fang. És molt difícil confiar en qui fa de la mentida el seu modus operandi. Un batlle que ho ha fiat tot a un front d’esquerres que ha fracassat. Un front que no s’ha traduït en cap fórmula de governabilitat.
Guanyar l’alcaldia amb els vots dels comuns i del PP i haver fiat tot el seu capital polític a un tripartit nonat és el resum dels dos primers anys de mandat. Sense oblidar les reprovacions polítiques que han patit el mateix Jaume Collboni, la tinent d’alcaldia Laia Bonet i els regidors Lluís Franco Rabell i David Escudé.
Malgrat tot, des de Junts per Barcelona estem compromesos amb la ciutat i la seva gent, que defensarem amb el nostre programa i el nostre model clarament alternatiu al de qui ens governa.
Jordi Martí Galbis, president del Grup Municipal de Junts per Barcelona