“El carrer on viuen juntes alhora les quatre estacions de l’any, l’únic carrer de la terra que jo desitjaria no s’acabés mai, ric en sons, abundant en brises, bella trobada, antiga de sang: la Rambla de Barcelona”. Així descrivia Lorca el nostre carrer més estimat.
La Rambla i el seu entorn, a Ciutat Vella, han estat històricament el cor de Barcelona. El seu dinamisme comercial va contribuir a l’expansió de la ciutat i, mitjançant el vincle entre economia i ciutadania, es va anar donant forma a la metròpoli que coneixem: una urbs vibrant que és l’epicentre d’una gran regió metropolitana al sud d’Europa.
Barcelona, a l’etapa democràtica, va dedicar amplis esforços a revalorar el seu centre amb la voluntat no només de dignificar-lo per als veïns i veïnes, sinó també de convertir-lo en referent per al conjunt de la ciutat i els seus visitants.
En són una prova intervencions destacades com l’obertura de la rambla del Raval, la instal·lació d’equipaments culturals com el CCCB o el desenvolupament d’ambiciosos plans d’habitatge. Només al Raval es van invertir més de 100 milions d’euros en millores de l’espai públic durant la primera dècada d’aquest segle.
Tot i això, la configuració socioeconòmica de la zona ha viscut canvis profunds en els últims anys. Vam anar generant noves centralitats, primer a la zona nord de la Diagonal i posteriorment al 22@. En aquest procés, una part de la centralitat econòmica es va allunyar de la centralitat física.
Paral·lelament, Ciutat Vella es va especialitzar en l’economia del visitant, dibuixant un espai dinàmic però poc diversificat. El model va garantir prosperitat però també va tenir efectes col·laterals i, si el centre fos una bicicleta, a l’última dècada els actors públics van deixar de pedalar amb la força d’abans, perdent identitat, diversitat comercial i capacitat d’atracció cap als barcelonins. El centre físic es va tornar perifèric des del punt de vista de les prioritats polítiques.
Ara cal tornar a situar Ciutat Vella al centre, en tots els sentits. Barcelona necessita un centre atractiu per als qui ens visiten (l’aturada forçosa provocada per la covid ho va posar de manifest), però alhora que redueixi la seva dependència del turisme, que diversifiqui l’oferta i que sigui capaç de generar una proposta de valor per al conjunt de la ciutadania.
Cal reequilibrar l’equació entre residents, treballadors i visitants. Per això, hem impulsat una estratègia de reeconomització del centre en base a noves aliances, reconquistant espais emblemàtics, com hem fet amb la signatura del conveni que convertirà l’edifici de Correus a Via Laietana en un hub d’innovació, cosa que suposarà la creació de 1.500 nous llocs de treball de valor afegit i donarà nova vida a la zona.
Ara cal tornar a situar Ciutat Vella al centre, en tots els sentits. Barcelona necessita un centre que diversifiqui l’oferta
Però la Rambla i el seu entorn necessiten encara més esforç per mantenir la seva vitalitat i el seu dinamisme. N’és una prova l’inici de la reforma urbanística que hem impulsat aquesta tardor. Una reforma, llargament esperada i que tinc el compromís d’accelerar els pròxims anys.
Promoció, urbanisme, comerç… són polítiques que sabem que ajudaran a dinamitzar el centre de la nostra ciutat. Però, per completar l’aposta per Ciutat Vella, han d’estar acompanyades de polítiques de seguretat.
El 2019 ens vam comprometre a incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana. El resultat ha estat la incorporació de 1.000 nous agents per arribar al màxim històric d’efectius. I per garantir una presència policial més gran a Ciutat Vella, acabem de posar en marxa la nova comissaria al carrer Tàpies, la tercera del districte, que se suma a les de la Rambla i el passeig Joan de Borbó. Més de 440 policies locals estan destinats a Ciutat Vella.
També hem actuat contra l’activitat dels bicitaxis o del top manta, hem liderat el debat que ha permès modificar el Codi Penal perquè s’apliquin penes efectives de presó contra els lladres multireincidents, i estem treballant per aconseguir que les ocupacions delictives d’habitatges es puguin desallotjar en un màxim de 48 hores.
En definitiva, en tot allò que depèn de l’Ajuntament, hi ha hagut resultats i millores palpables. Estem utilitzant totes les eines al nostre abast per aconseguir una ciutat cada dia més segura i, de fet, aquest any els delictes a Ciutat Vella han caigut en un 21% respecte abans de la pandèmia.
Però no podem oblidar que la competència de seguretat ciutadana correspon a la Generalitat. Tota Barcelona necessita una dotació més gran de Mossos d’Esquadra, i necessitem que el Govern de la Generalitat es prengui seriosament la seguretat a la ciutat, sense obviar que Ciutat Vella és el cor de Barcelona. I, com a tal, suposa un repte majúscul i especial: per la densitat urbana, per la complexitat social i per la riquesa única.
No em canso de dir-ho: Barcelona compta amb un centre magnífic. I és a partir de l’esforç continuat i del treball conjunt que hem d’aconseguir que aquell desig expressat per Lorca de fer que la Rambla no s’acabi mai es converteixi en un desig compartit per tota la gent de Barcelona.
Permeteu-me ressaltar la idea que cal tornar a posar Ciutat Vella al centre, amb tot el que això suposa a tots els nivells. Els asseguro que per mi no en quedarà.
Jaume Collboni, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona
