Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs, i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per a aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.
Una notícia i l’altra subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren des de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que han sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.
Que el Govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i el 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà –amb un govern de canvi format per Guanyem, ERC i ICV-EUiA–. És en aquell moment que es comencen a desgelar confiances i a remirar des de la perspectiva de l’interès públic grans projectes com el de les Tres Xemeneies.
La transformació dels barris del Baix Besòs requereix una mirada que equilibri la feina sobre plànol i la quotidianitat a peu de carrer
I, precisament, un Consorci enfortit és clau per poder acabar d’empènyer el gran projecte del Hub Audiovisual a les Tres Xemeneies, potser un dels projectes més rellevants quant a poder transformador per a la comarca (i fins i tot per al país sencer). Però malament si el Consorci oblida l’agenda social (i cultural!) per centrar-se només en les operacions urbanístiques, per importants que siguin (que ho són).
La transformació dels barris del Baix Besòs requereix una mirada que equilibri la feina sobre plànol i la quotidianitat a peu de carrer; la planificació i la tasca del dia a dia. L’anunci recent –vet aquí una altra bona notícia, ja en van tres– que l’Àrea Metropolitana ha posat en marxa un pla de barris en aquesta zona s’ha de veure complementat amb una ambició política més gran i més enllà de la inversió ‘en pedra’. I, al capdavall, posar el focus també en una reflexió més global al voltant de la governança metropolitana i la redistribució de la riquesa. D’altra manera, acabarem posant, només, pedaços.
I per ajudar a empènyer en tot plegat cal destacar igualment l’aposta de diferents federacions veïnals del territori de treballar plegades en una agenda compartida; una bona notícia de la qual va prendre bona nota el president Aragonès fa unes setmanes en una visita a Badalona que va reservar, significativament, una part important del temps a conèixer, de la mà dels nous lideratges veïnals, els reptes dels barris de l’eix Besòs. És molta encara la feina a fer en àmbits com el de l’emergència habitacional, la segregació escolar, la qualitat de l’aire o la reactivació econòmica.
La implicació i coordinació institucional al més alt nivell i de totes les capes de l’administració i la revigorització del teixit social són imprescindibles.
