Oriol López

L’educació ha estat, al llarg del darrer segle, un dels pilars bàsics de l’estat del benestar i també serà un dels fonaments principals de la República catalana. Des del republicanisme defensem sempre una educació pública, laica i de qualitat. I no només ho fem amb discursos, sinó que també ho fem amb polítiques valentes i transformadores quan la ciutadania ens fa confiança per governar, sigui a escala municipal o en l’àmbit nacional.

Com a mostra d’això, només cal aturar-se a analitzar la tasca que els consellers Josep Bargalló i Josep González-Cambray han dut a terme els darrers anys al capdavant del Departament d’Educació. Malgrat tot el soroll i les incomoditats que puguin generar certes mesures, cal fer valdre que durant aquest període s’ha iniciat un procés d’incorporació d’escoles concertades a la xarxa de centres públics i també s’ha posat fi al concert a les escoles que segreguen l’alumnat en funció del seu sexe.

Es tracta de mesures que ens fan avançar cap a la igualtat, com també ho són l’avançament del curs escolar al 5 de setembre i la gratuïtat a partir del pròxim curs dels nens i nenes de dos anys a les escoles bressol. Són mesures que ajudaran a combatre les desigualtats en una doble línia, ja que, d’una banda, són les famílies més desafavorides i sense xarxa familiar les que tenen veritables problemes per cuidar els seus fills i filles durant unes vacances escolars tan llargues i, de l’altra, són les dones les que habitualment releguen la seva carrera professional per cuidar els infants quan les famílies no poden pagar la matriculació a una escola bressol.

Que tothom es miri al mirall i vegi quin ha estat el seu paper en tot plegat

I de noves mesures en generem contínuament. Les darreres setmanes, la Generalitat republicana ha anunciat la creació de 52 noves escoles rurals, demostrant un cop més que el nostre objectiu és garantir els mateixos serveis al conjunt de la ciutadania, independentment del lloc on visqui. I recentment també acabem de veure com, davant de la renúncia del govern espanyol, l’autoproclamat “govern més progressista de la història”, a mantenir el personal de reforç als centres educatius que pagava amb fons covid europeus, el Departament d’Educació ha acordat amb els sindicats allargar tres anys més aquest servei amb un programa de 52,2 milions d’euros.

Però si hi ha un tema que ha centrat l’interès en matèria d’educació els darrers mesos ha estat l’enèsim intent de posar fi al model d’immersió lingüística i d’escola catalana per part d’aquells que només busquen dinamitar la cohesió social. I en aquest punt, cal destacar que fa pocs dies el TSJC ja ha assumit que no pot aplicar la sentència que obligava a fer el 25% de les classes en llengua castellana a conseqüència de l’aprovació de la nova llei catalana que suprimeix els percentatges. Un nou triomf del consens al voltant de la llengua, que aquest cop ha costat de travar. Que tothom es miri al mirall i vegi quin ha estat el seu paper en tot plegat.

Per la nostra part, des del municipalisme republicà continuarem fent costat al Govern de la Generalitat en el desplegament de les transformacions ecològica, feminista, democràtica i social. Som aquí per millorar el benestar de la ciutadania, des de les grans ciutats metropolitanes fins als municipis menys poblats. Aquesta és la força que ens mou, també en l’àmbit de l’educació.

Oriol López, secretari de Coordinació Municipal i Ciutats Grans d’Esquerra Republicana