El periodista Óscar Muñoz ens va deixar fa unes setmanes. Els seus companys de La Vanguardia li van fer el que potser és un dels millors homenatges que es poden dedicar a un professional de la informació com ell: aquell diumenge li van publicar, de manera pòstuma, el que havia estat el seu darrer reportatge; un complet informe en el qual enumerava els edificis emblemàtics de Barcelona que, per una raó o una altra, estan tancats i sense ús. Són aquells edificis que podem anomenar zombies, malgrat que formen part del valuós patrimoni de la ciutat. En altres moments eren plens d’activitat i avui són una mena de morts vivents que esperen una nova oportunitat.
Es tracta d’un conjunt d’immobles buits, abandonats, que en molts casos porten dècades tancats i que són una d’aquelles vergonyes de les ciutats. No és un fenomen exclusiu de Barcelona. Passa a moltes altres ciutats, però això no pot servir d’excusa. És un fracàs col·lectiu amb responsabilitats molt compartides, de les administracions però també dels privats.
Un dels casos més sagnants, i amb el qual l’Óscar iniciava el seu reportatge, és el de l’antiga duana, a l’avinguda del Marquès de l’Argentera. Havia estat Delegació del Govern a Catalunya i ara porta tancada des del 2008, esperant una rehabilitació que dorm en un calaix del ministeri. És un palau formidable, amb salons nobles i molta història. És una manca de respecte al patrimoni que aquest immoble pateixi tal deixadesa institucional.
La Casa de la Premsa, a Montjuïc, semblava que tornava a la vida com a biblioteca i centre per al barri del Poble-sec. Ara, però, el seu futur s’ha estroncat. Aquest edifici, iniciat per Domènech i Montaner i acabat pel seu fill, va ser el centre dels periodistes que van venir a Barcelona per cobrir informativament l’Exposició Internacional de 1929. Va ser dotat amb el millor material de comunicació del seu temps per poder transmetre les notícies amb comoditat i rapidesa. Tenia els últims avenços en telefonia, telègrafs, laboratori de fotografia i fins i tot dormitoris on alguns dels enviats especials podien passar la nit en cas de necessitat. Després de l’exposició va ser ocupat, entre d’altres, per la Guàrdia Urbana. Ara que estem a pocs anys de commemorar el centenari d’aquell esdeveniment, no tindrà perdó que continuï tancat i deteriorant-se.
Es tracta d’un conjunt d’immobles buits, abandonats, que en molts casos porten dècades tancats i que són una d’aquelles vergonyes de les ciutats
La Rambla pateix especialment aquest abandonament. El cas més emblemàtic és el del teatre Principal, el més antic de la ciutat. Portem anys esperant la seva reobertura. Tots els intents per tornar-lo a la vida no han prosperat o han tingut un recorregut efímer. També porta anys tancat el teatre Capitol, encara que l’Ajuntament l’ha adquirit recentment i projecta tornar a aixecar les seves persianes el 2027. On sí que s’està treballant és en l’antiga Foneria de canons, al capdavall de la Rambla. La Generalitat té la intenció de convertir l’edifici en un centre de cultura i d’art digital.
Molt a prop de la Foneria hi ha la seu històrica del port. S’hi va començar a treballar durant la Copa Amèrica de vela per fer-li un rentat de cara a la façana, però un cop acomiadada la competició ha tornat a caure en el ralentí de les rehabilitacions eternes. Diuen que l’Autoritat Portuària el vol convertir en un centre d’interpretació del port, i mantenen que es reobrirà l’any vinent.
Altres edificis tancats són l’antic cinema Rex, a la Gran Via, el Palacio del Cinema i el Casal de Previsió, tots dos a la Via Laietana a tocar de la plaça Urquinaona. Cal afegir-hi també el Metrònom, al Born, i l’edifici dels antics habitatges militars de les casernes de Jaume I, al costat de la Ciutadella, així com l’avui poc conegut auditori de Llars Mundet, que la Diputació va cedir a la Universitat de Barcelona juntament amb altres pavellons del recinte i que roman tancat a l’espera d’una futura rehabilitació que ja ni s’espera. Aquest auditori va arribar a ser el cinema més gran de Barcelona, amb una capacitat al voltant de 3.000 localitats. Al llistat d’antics cinemes hi trobem també el Palau Balañá, a prop de l’estació de Sants. Altres immobles segueixen esperant que s’executi el projecte, com els antics jutjats de Via Laietana, les Tres Xemeneies del Paral·lel i el Palau d’Esports. En una situació similar es troba el Castell dels Tres Dragons, a la Ciutadella, que va ser restaurant de l’Exposició Universal de 1888 i més tard Museu de Zoologia.
Després hi ha un conjunt d’edificis que segueixen en funcionament, però molt infrautilitzats. És el cas del Banc d’Espanya, a la plaça Catalunya, que fa anys es va especular amb reconvertir-lo en hotel. També la duana nova, davant de les Drassanes, ocupada en aquest moment per dependències de l’Agència Tributària i altres reduïts departaments del ministeri d’Hisenda.
Un cas singular seria el de la plaça de toros Monumental. Després de ser prohibides les curses a Barcelona, manté una activitat museística en la qual el públic pot visitar les antigues instal·lacions taurines.
Tots aquests, i alguns més, són els edificis zombies de Barcelona. Per sort, no mosseguen, ni encomanen el seu estat de walking deads a altres joies del patrimoni arquitectònic ni cal acabar definitivament amb ells, perquè aquests sí que tenen cura i el seu estat és reversible.
