Lucía Delgado

Es protegeixen prou els infants davant les vulneracions de drets humans? I davant un desnonament?

L’altre dia ens fèiem aquesta pregunta en una taula rodona on participava amb companyes de Càritas i de la Fundació Pere Tarrés.

La resposta va ser unànime: no.

Però la pregunta que faig jo és: què estem fent per aturar-ho? Per què es permeten aquestes vulneracions?

Últimament –segur que té a veure amb la meva maternitat i la meva obsessió pel dret a l’habitatge–, poso molt el focus en aquestes temàtiques: infants i dret a l’habitatge.

Des de la PAH sempre hem partit del concepte de llar i de la seva vulneració en l’entorn familiar. Quedar-se sense casa és més que perdre quatre parets. És perdre la teva vida i la teva identitat familiar. És per això que sempre treballem amb aquesta perspectiva del problema de la pèrdua de l’habitatge en l’entorn familiar, creant espais d’ajuda mútua i acompanyant les famílies en diferents situacions.

A les nostres assemblees sempre són benvinguts els infants, i tenim diferents rols per tenir-ne cura mentre la seva mare (en la majoria dels casos) pot resoldre els seus dubtes i expressar el seu malestar. Hem tingut espais com el chiquiPAH, en època no pandèmica, on podien relacionar-se amb altres nens i nenes, oferint-los, d’aquesta manera, un espai propi semblant al de la seva mare on poder expressar els neguits i no sentir-se jutjats, així com poder-se relacionar amb altres infants que han passat per la mateixa situació que els angoixa.

En els darrers anys hem volgut aprofundir també a evidenciar dades sobre l’estat de salut dels infants o sobre quants menors són desnonats sense alternativa habitacional, entre altres. Als informes Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impacte en el dret a la salut i en els drets de la infància de la crisi hipotecària (2015) i Emergència habitacional, pobresa energètica i salut (2020) hem pogut iniciar aquesta tasca, que crec que és molt important. Poder fer una fotografia del que està passant per després actuar i exigir responsabilitats i canvis polítics.

Clarament existeix una desprotecció dels menors i de les famílies monomarentals en risc de perdre la seva llar. Al 81% de les famílies que es van apropar a la PAH durant els anys dels estudis hi ha menors d’edat. Si es mira amb més detall la composició de les llars, destaca que el 28% corresponen a famílies monoparentals, de les quals el 91% són dones amb fills o filles a càrrec seu. Per tant, les unitats familiars monomarentals i les dones estan més afectades i alhora més implicades en el moviment.

Aquest fet corrobora que són les dones les que tenen més risc de perdre la llar, les que tenen ingressos més baixos i les que estan més abocades a l’exclusió social. Segons l’estudi del 2020, el 14,8% de les famílies es quedaria amb ingressos familiars en negatiu un cop pagat el lloguer, el 23,9% amb zero ingressos, el 30,3% amb menys de 400 euros, el 19,3% amb entre 400 i 800 euros i només un 11,4% amb més de 800 euros. Si es pagués la quota hipotecària, aquests percentatges serien del 45,8% amb ingressos negatius, del 15,7% amb zero euros, del 19,2% amb menys de 400 euros, del 13,2% amb entre 400 i 800 euros i d’un 6% amb més de 800 euros. En quasi tots els casos, les famílies no tenen ingressos suficients per passar el mes, especialment si han de pagar l’habitatge.

Les dones tenen més risc de perdre la llar, tenen ingressos més baixos i estan més abocades a l’exclusió social

Lluny dels tòpics sobre les persones que ocupen, al mateix estudi es conclou que són famílies monomarentals amb menors a càrrec les que accedeixen a un habitatge de forma precària. El 74% de les persones enquestades amb problemes d’ocupació són dones i el 26% homes, cosa que posa de manifest una situació més precària per a les dones. El 64% de les persones tenen entre 31 i 50 anys. En el 61% de les famílies hi ha menors i en el 5% persones més grans de 65 anys. Concretament, el 38% són famílies monomarentals, el 30% són parelles amb fills, un 11% es troben en altres casuístiques i un 11% viuen soles.

Alhora, hem pogut analitzar des del 2015 que, amb motiu de la crisi, molts infants s’han vist obligats a canviar de casa, d’escola i a abandonar activitats extraescolars. Aquestes situacions tenen un impacte negatiu sobre els menors, tant a nivell emocional i d’integració socioeducativa com de rendiment acadèmic o en la seva salut. Els problemes per pagar l’habitatge de les llars es traspassen als menors, i poden causar el deteriorament de les relacions familiars.

Moltes de les situacions descrites vulneren compromisos assumits pel Govern de Catalunya a través del dret internacional dels Drets Humans, com el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals del 1966 i la Convenció sobre els Drets dels Infants del 1989. També infringeixen normativa europea i estatal, com la Carta Social Europea del 1961, la Constitució espanyola del 1978 i l’Estatut de Catalunya del 2006, i normes autonòmiques com la Llei pel dret a l’habitatge de Catalunya del 2007, la Llei de Salut Pública del 2009, la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència del 2010 i el Pacte Nacional per la Infància del 2013.

I és que, a l’estudi del 2020, vam aprofundir en la repercussió per a la salut dels infants dels problemes relacionats amb l’habitatge i els subministraments. Les dades són clares. Pel que fa als menors (entre 6 i 14 anys), vam poder obtenir informació de la salut percebuda, referida pel pare o la mare, de 48 nenes i 46 nens. Van referir mala salut percebuda a l’entrevista de seguiment un 22,9% de les nenes i un 13% dels nens, xifres similars a les de la primera entrevista. Tot i que s’observa que un 45,8% de les nenes i un 43,5% dels nens van empitjorar, i un 16,7% i 17,4% van millorar.

Està clar que és urgent tenir lleis i polítiques d’habitatge que prohibeixin els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, especialment amb menors, i promoure l’ampliació del parc públic de lloguer social. Però hi ha altres accions que crec que podrien ser útils per pal·liar el drama que cada dia estem vivint amb els 70 desnonaments diaris a Catalunya, com per exemple que s’inclogui al nou protocol per evitar la pèrdua de l’habitatge amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el fet de cercar amb suficient antelació una alternativa habitacional que eviti el llançament i que es fomenti una perspectiva de drets humans en les actuacions judicials amb les normes actualitzades.

O dur a terme polítiques de conciliació efectives orientades a un accés públic a les cures durant la primera infància i una cobertura més gran, així com el foment d’ajudes a la dependència i a composicions familiars en alt risc de vulnerabilitat. O promoure l’atenció especialitzada per part dels centres educatius dels menors afectats per la crisi.

El que s’ha de traslladar és que s’ha de fer efectiu l’interès superior de l’infant i proporcionar ajuda efectiva per a les famílies amb menors a càrrec que evitin situacions d’especial vulnerabilitat. El futur de la nostra societat està en joc.

Lucía Delgado, portaveu de la PAH

WhatsAppEmailXFacebookTelegram