Quatre mesos després de la mort sota custòdia policial de Jina Amini, una jove kurda de 22 anys, les manifestacions i la repressió continuen d’una manera acarnissada a l’Iran. Jina –tot i que mediàticament se la coneix com a Mahsa– havia estat detinguda i fortament colpejada per la Policia de la Moral per no portar de manera correcta el vel. Volien obligar-la a fer un curs de reeducació de conducta perquè aprengués a ser una noia pudorosa.
Immediatament després del seu assassinat, les protestes liderades per milers de dones van estendre’s per tot el país sota el crit de “Jin, Jiyan, Azadi” (dona, vida i llibertat). Aquest lema, que té origen en el projecte revolucionari kurd, té un significat polític que va més enllà d’un eslògan i es fonamenta en la idea que l’alliberament de la societat i la destrucció del capitalisme i de l’Estat passen per l’inexorable alliberament de la dona a tot el món.
Les diverses interseccions que travessaven la seva identitat han fet esclatar i mantenen unes protestes sense precedents al país persa, liderades per les dones i a les quals s’han sumat altres col·lectius i pobles que pateixen una doble o triple opressió i discriminació, com és el cas de kurds i balutxis a l’Iran. I també tenen el suport de nombrosos homes, als quals el pes d’aplicar i seguir normes conservadores també els cau com una llosa.
Cap país està absent de discriminació ni de violències cap a les dones, però n’hi ha alguns en els quals la institucionalització social i política de la violència es converteix en una vulneració de drets humans flagrant i en una persecució específica per la senzilla raó de ser dona.
Aquest fet et converteix en una diana en l’àmbit públic per l’Estat, pels cossos policials, pels líders religiosos i pels homes del teu entorn social, alhora que també ho ets en l’àmbit familiar, on pares, germans i cosins es converteixen en els garants de la teva honra. La discriminació, la violència i les vulneracions de drets fonamentals en tots els àmbits posen en greu risc la vida de les dones, entesa com una vida lliure, autònoma i amb dignitat.
El sistema hegemònic patriarcal es manifesta de forma diversa segons on es visqui, però es fonamenta sobre la mateixa base
La violència, la persecució i la discriminació cap a les dones no se circumscriuen a l’àmbit legal quan se’ns atorguen menys drets. També es manifesten en aquells casos en els quals, encara que existeixin marcs normatius garants o amb certes garanties, el desplegament efectiu d’aquests drets és inexistent. També és important parlar de la violència que pateixen les dones quan transgredeixen normes socials que no necessàriament han de ser lleis, però que a les seves comunitats, barris o països tothom acata i segueix. Això és d’absoluta rellevància, ja que és difícil de provar i, per tant, també es posa en dubte amb facilitat. I és important tenir-ho en compte tant allà com aquí, en el marc de les societats occidentals.
El sistema hegemònic patriarcal es manifesta de forma diversa segons on es visqui, però es fonamenta sobre la mateixa base: dominació i explotació de les dones i de la natura.
Podem parlar de l’Iran o de l’Afganistan, però en altres latituds i sota contextos socioculturals diferents trobem milers de dones que surten al carrer per protestar, per exemple, contra la penalització de l’avortament.
El debat és present aquests dies a l’Estat espanyol i hem vist el retrocés als Estats Units i a Hongria, igual que a Nicaragua, Hondures, el Salvador o Guatemala. L’Església catòlica i evangèlica, així com el conservadorisme polític, han segrestat en nom de la vida els drets reproductius de les dones, entre molts altres. De la mateixa manera que l’islam polític a l’Orient Mitjà, al nord d’Àfrica i en alguns països africans o asiàtics exerceix un control social i de classe a través del cos, dels atributs i del desig de les dones.
Per aquestes raons és fonamental tenir en compte les persecucions específiques que pateixen les dones, per donar-hi una resposta adequada a través del dret d’asil quan fugen d’aquestes situacions i arriben a les portes d’Europa.
Dilara Ekmen, responsable d’incidència política i participació social de la CCAR, politòloga i Màster en Governança Global i Drets Humans
