Més d’un miller de dones catalanes van anar de voluntàries al front de la Guerra Civil Espanyola, com detallen Tània Balló i Gonzalo Berger al llibre Les combatents, la història oblidada de les milicianes antifeixistes. Malgrat això, aquella guerra i les conseqüències que han marcat la història recent del país sempre les hem conegut a través d’una visió androcèntrica. Tot i que va haver-hi grans noms de dones que van ser-ne protagonistes, com Rosario la dinamitera, Lina Ódena, Mika Etchebehere, Tomasa Cuevas o Rosario Sánchez Mora, el que ens ha arribat és el reconeixement de figures masculines com Buenaventura Durruti o Manuel Girón. Per tant, és evident que s’han relegat les dones de la Guerra Civil, de la dictadura i de la Transició a un segon pla.
Amb el film Libertarias, el director Vicente Aranda va portar a les sales de cinema l’important paper del moviment Mujeres Libres, un grup anarquista i feminista que va tenir un paper clau en els compromisos polítics i les lluites col·lectives d’aquella època. Però no només va ser una pel·lícula contra l’oblit del discurs històric imposat, sinó que va recordar que les dones van tenir un paper clau, davant i darrere de les trinxeres, i que foren imprescindibles a l’hora de mantenir en peu la resistència antifranquista.
Podríem enumerar infinits episodis de la història espanyola al llarg del segle XX i dels moviments socials que s’han anat transmetent amb una clara imposició narrativa del patriarcat i que han relegat les dones al silenci. En general, a les escoles, en dècades passades, s’explicava la història centrada en els grans conflictes bèl·lics, les guerres civils, els canvis de governants… És a dir, en el combat cos a cos dels homes i les lluites de poder masculines. A les dones se les ha mencionat només com a víctimes de les repressions del front enemic –violacions, abusos sexuals, tortures o com a objectes sexuals–, només per la seva condició de gènere. No s’explica que moltes companyes no només van agafar els fusells a primera línia de la batalla, sinó que foren claus per a la supervivència de les comunitats i la lluita i materialització de molts dels drets actuals, en el marc de les lluites obreres. Malgrat aquesta imposició androcèntrica, gràcies al feminisme no només s’ha avançat enormement en la recuperació, per justícia social, del paper de les dones al llarg dels segles, sinó que s’han posat les bases per consolidar la recuperació de la genealogia feminista i de la memòria històrica de les dones.
S’han posat les bases per consolidar la recuperació de la genealogia feminista i de la memòria històrica de les dones
Des del feminisme s’està posant un necessari focus crític perquè no només sortim de l’oblit imposat, sinó que també se’ns conegui, a les dones, pels nostres compromisos polítics i per la nostra lluita col·lectiva. A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet estem treballant en aquesta línia a partir de diferents projectes en marxa des de La Ciba, Espai de Recursos per a Dones, Innovació i Economia Feminista, amb l’objectiu de retornar a les nostres àvies, mares, tietes i veïnes l’enorme esforç que, de forma silenciosa però tenaç, han fet al llarg de diferents generacions per construir els barris de la nostra ciutat, liderant la major part de les lluites col·lectives. Començant pel mateix mural que encapçala La Ciba, Temps de dones, de la reconeguda artista Irantzu Lekue i que mostra la lluita de moltes dones per conquerir espais i drets, així com la visualització de referents destacades de la genealogia feminista i de la història de la ciutat.
Un dels projectes en marxa, ubicat a La Ciba, és el Centre de Documentació i Arxiu de la Memòria de les Dones, un espai que volem que sigui de referència documental i històrica en feminisme local i comarcal, tant pel que fa a la relació de documentació existent com de noves propostes en diferents formats d’abans i d’ara –documental, visual i oral.
Una altra iniciativa és l’Espai de Creació i Recuperació de la Memòria Història de les Dones, amb un ampli ventall d’eines TIC, que a més d’impulsar actuacions per a la recuperació de la memòria històrica neix per treballar en propostes originals de creació d’una genealogia feminista. En aquest sentit, des d’aquest espai s’han impulsat experiències com Santa Coloma violeta, la força de les dones, una exposició amb motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys de la Coordinadora d’Associacions de Dones de Santa Coloma que va acompanyada de dos audiovisuals, material didàctic i tallers adreçats als centres educatius de la ciutat. També hi destaca la celebració del cicle Republicanes, la conquesta de la ciutadania, durant el qual, al llarg de l’any passat, vàrem organitzar activitats que ens van fer transitar pel llegat de les dones republicanes en els diferents àmbits de la vida social, política i cultural. A més, tot just iniciem ara el cicle Protagonistes, mitjançant el qual volem restituir el lloc que sempre s’ha negat a les dones: el de ser protagonistes tant de la seva vida individual com col·lectiva.
Volem restituir el lloc que sempre s’ha negat a les dones: el de ser protagonistes tant de la seva vida individual com col·lectiva
Un altre àmbit des del qual les ciutats i pobles han d’impulsar el coneixement de la memòria històrica de les dones és la cultura. Santa Coloma és una ciutat amb una llarga tradició en la creació cultural des de diferents disciplines artístiques. Actualment, les dones constitueixen un motor i cal oferir-los espais per a les noves oportunitats en els sectors de la música, el teatre i les arts visuals. En aquest sentit, també des de La Ciba apel·lem a la memòria a partir de projectes com el de teatralització de l’obra de Virgínia Woolf Una habitación propia i sobre el llegat de Clara Campoamor. Des d’aquest vessant, recentment hem presentat el fanzine La construcció d’un somni, una interessant proposta de recuperació de la memòria local i de les diferents conquestes de drets a partir del protagonisme de les dones.
Les dones també han estat protagonistes, malauradament silenciades, de moviments teòrics, filosòfics i polítics, que han ajudat a canviar el decurs i l’evolució de les societats cap a un model més igualitari. Des d’aquest vessant, hem posat en marxa l’Escola de pensament i política feminista, perquè la població pugui conèixer i fer seu el corpus teòric que la teoria feminista ha desenvolupat al llarg dels tres segles d’història i poder, a la vegada, aprofundir en els debats més rellevants. Un dels projectes impulsats des d’aquesta escola és el Club de lectura feminista, un espai col·laboratiu que permet conèixer els llibres que han marcat un punt d’inflexió en el debat i la pràctica de la política feminista. En definitiva, una oportunitat per aprofundir en l’obra de pensadores referents del feminisme al llarg de la història.
Són projectes que volen contribuir que la societat comenci a posar-se les ulleres morades per parlar i reflexionar de la història dels territoris trencant amb l’oblit imposat pel discurs hegemònic masculí. Perquè les dones tinguem l’espai que mereixem, tant des de la lluita individual com des de la col·lectiva. Gràcies al feminisme, estem trencant el relat de l’excepcionalitat per construir una història que farà, ben segur, que el nostre futur sigui més igualitari.
Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
