Núria Parlon

La violència contra les dones i els feminicidis, en la seva expressió més greu i cruenta, continua en augment amb unes xifres esfereïdores. Des de l’any 2009 fins a l’actualitat, 761 dones han estat assassinades a mans de parelles o exparelles i el masclisme és, sens dubte, l’element vertebrador d’aquests crims. Després d’un desembre tràgic, des de principis d’any ja s’han perpetrat quatre feminicidis. Més enllà de les xifres, moltes dones ens preguntem per què no s’està tractant aquesta situació d’emergència com un problema de primer ordre i actuant en conseqüència. Els darrers crims masclistes han posat sobre la taula dos aspectes realment preocupants: les víctimes no estaven prou protegides i alhora el negacionisme de certs partits polítics està donat ales als maltractadors i abusadors.

Vivim en una societat en la qual la violència vers les dones és estructural en totes les seves dimensions. És apressant una alternativa a aquest model de relacions en un context també diferent. Per aconseguir-ho, primer cal fer una anàlisi acurada del moment actual, per activar les possibles solucions efectives –la coeducació des de petits és importantíssima–, i alhora tenir clar que només posarem fi a les violències quan fem viable un model econòmic sostenible i pacífic, basat en el respecte mediambiental, més redistributiu i menys hostil per a tothom.

Des de les ciutats i el món del municipalisme podem fer molt per preservar la vida, i que això i el benestar quotidià siguin prioritats indissolubles. En aquest sentit, corrents com els de l’ecofeminisme poden ser inspiradors per al canvi de paradigma que necessitem. Les persones han de ser el centre de l’acció política –com a éssers vius en un planeta en risc d’extinció– per trencar amb la lògica imperant del capitalisme salvatge, que té només en els diners la unitat de mesura del benestar. En aquest sentit, cal un lideratge femení molt en sintonia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 impulsats per les Nacions Unides com a clau per a la prosperitat dels pobles i la lluita contra les desigualtats. Per tant, cal trencar amb la tirania del tot es compra, tot es ven, que té la seva màxima expressió en l’explotació sexual i reproductiva de les dones –tractades com a mercaderies–, fet totalment incompatible amb poder garantir la igualtat real entre els homes i les dones, la no-violència i el respecte.

Grans pensadores i activistes de l’ecofeminisme com Vandana Shiva, Maria Mies i Alicia Puleo han aportat llum quant a la necessitat d’aliances entre la lluita feminista, ecologista i pacifista per fer front a les nefastes conseqüències del capitalisme patriarcal –entre elles l’augment dels feminicidis. Aquestes pensadores defensen la necessitat de tenir ben definit el rerefons de les violències contra les dones, per activar solucions i alternatives reals a la seva extinció. La gran referent internacional Vandana Shiva –filòsofa, ecologista, feminista i autora de més de vint llibres i 300 articles en les revistes científiques més prestigioses del món– posa el focus en l’educació i en la conscienciació del greu problema que patim per poder assolir un canvi efectiu de paradigma. En aquest sentit, defensa que la violència cap a la natura, que sembla inherent al model de desenvolupament dominant, s’associa també amb la violència vers les dones, i ambdues violències formen part de la manera en què el món les percep i constitueixen la base de l’actual paradigma de desenvolupament.

Només posarem fi a les violències quan fem viable un model econòmic sostenible i pacífic

Com a alternativa, Shiva proposa la reapropiació per part de les dones dels sabers aconseguits durant segles i que han ajudat a preservar la salut i la biodiversitat de les comunitats. Les dones com a aliades de la natura i la defensa de la vida, en el centre d’aquest necessari canvi cap a un model de ciutat que cuida. És a dir, ciutats i pobles que posen en el centre la cura de les persones, en totes les etapes de la vida, per garantir el benestar i una millor qualitat de vida. I la cura de la natura com a element vinculat per a la necessària preservació de la vida i de les espècies al planeta Terra. Això no és una entelèquia, sinó que és i serà cabdal si volem assolir la sostenibilitat de la mare Terra, la supervivència de les espècies que la poblem i impedir el col·lapse dels ecosistemes. Trencar, en definitiva, amb aquesta guerra declarada contra la vida, en majúscules.

A Santa Coloma de Gramenet, des de fa anys estem posant el focus en la coeducació dels infants i el jovent, a través de tallers a les escoles i instituts (Programa d’activitats educatives complementàries al currículum, PAECC), amb l’objectiu de prevenir les violències en les primeres edats i sensibilitzar la població en els valors del respecte i la igualtat –pilars de la no-violència. D’aquesta manera, posem la llavor que ha de permetre fer brollar noves relacions entre les persones, d’igual a igual, entre homes i dones, i en perfecta harmonia amb el medi ambient.

En el marc dels ODS, amb els quals les ciutats i pobles hem d’alinear els nostres projectes i accions, cal aplicar una nova òptica centrada en la cura per la vida i, en aquest àmbit, tenir molt en compte la vida dels ecosistemes terrestres. Tornar als rius i a les muntanyes el que és seu, tornar a la terra el que ens ha donat la terra. Un dels nostres projectes plantejats des d’aquesta base ecològica i feminista és la Renaturalització del riu Besòs, a favor de la recuperació de la biodiversitat, vinculant-ho amb el dia a dia de les persones, de la ciutadania, com espai d’interrelació, d’estima i d’orgull de ciutat. Fomentar la convivència entre les persones i la natura des del respecte i el sentiment de pertinença.

Un altre exemple el tenim a la Serralada de Marina i la feina de creació dels miradors i de millora de l’accessibilitat de la ciutadania, per vincular-la amb l’entorn i el medi ambient des d’una dimensió ecològica.

També cal dotar les ciutats de projectes de natura urbana, com hem pogut fer amb el passeig de la Salzereda de Santa Coloma en connexió i convivència amb el Parc Fluvial del Besòs. Es tracta d’obrir o d’apropar la natura i el medi ambient a la ciutadania. De fet, estudis recents constaten que el contacte amb la natura impacta de manera positiva en la qualitat de vida, la salut i el benestar de les persones. Segons investigadors de la Universitat d’Illinois, el contacte amb la natura és essencial per promoure i mantenir un bon estat de salut i influeix en el caràcter de les persones, tornant-les més amables i generoses.

Com expressa Vandana Shiva, cal centrar-nos, per tant, en el benestar planetari i humà, en les economies vives, en viure bé i en valorar la cooperació per sobre de la competitivitat. Hem de tenir clar que o fem les paus amb la Terra o ens enfrontem a l’extinció dels éssers humans, entre altres milions d’espècies. És a dir, prosseguir la guerra contra la Terra i contra les dones no és una opció. Cal revertir el cicle de la violència, i les ciutats permeten fer-ho facilitant la creació d’ecosistemes sostenibles a partir de l’accés al coneixement, la creació d’oportunitats i la reducció de totes les desigualtats.

Núria Parlon Gil, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

WhatsAppEmailXFacebookTelegram