Hi va haver un temps en què els joves sortien cada cap de setmana, s’emborratxaven, fumaven i socialitzaven a través del ritu iniciàtic de les drogues. Cada generació posterior afirmava que començava amb tot això més aviat. Fins avui. Els joves ja no són el que eren: surten menys, s’emborratxen i fumen menys i no necessiten les drogues per sentir-se integrats dins d’un grup.
Segons la professora nord-americana en psicologia Jean Twenge, el telèfon mòbil és la principal causa d’aquest canvi. Els joves nascuts a partir de 1995, és a dir, aquells que han explicat tota la seva adolescència a través d’Instagram, se senten més còmodes enviant missatges de text des de la seva habitació que en una festa. La professora els ha batejat com a iGen i ha escrit un llibre amb un subtítol interminable: Per què els nens hiperconnectats d’avui dia creixen menys rebels, més tolerants, menys feliços i completament no preparats per a l’edat adulta, i el que això significa per a la resta de nosaltres.
Potser molts pares són feliços perquè la seguretat, aquesta vegada, va guanyant la partida a la llibertat. Ja s’imaginen, aquests pares, els maldecaps que s’estalviaran arran de la caiguda dels hàbits nocturns i psicotròpics. Tot i això, Twenge alerta que, psicològicament, els joves d’avui són més vulnerables i infeliços: les taxes de depressió i de suïcidi entre els adolescents nord-americans s’han disparat des del 2011. “No és una exageració descriure l’iGen a la vora de la pitjor crisi de salut mental en dècades. Gran part d’aquest deteriorament es pot atribuir als telèfons”, assegura en un article publicat a The Atlantic i titulat “Els mòbils han destruït una generació?”.
Els joves surten menys i s’exposen a menys comportaments de risc, però se senten més vulnerables, tristos i sols
Com a no-mare els diré, d’entrada, que a mi em produeix una profunda tristesa que els nostres joves no se sentin estimulats per la rebel·lia i la independència, tan poderoses per a les generacions anteriors. Els teòrics d’Internet han profetitzat massa sobre les bombolles filtre, aquelles que ens aïllen en comunitats amb què compartim pensaments i creences i que polaritzen les societats, però han parlat poc sobre les bombolles digitals on es tanquen els adolescents per no enfrontar-se a la realitat.
Comparteixo amb alguns experts que el mòbil no és l’únic factor que explica aquest canvi d’hàbits. Els pares sobreprotectors tampoc hi ajuden gens, com bé apunta el psicòleg Jonathan Haidt. I és evident que la pandèmia ha passat factura a tothom, especialment als més joves. També hi ha altres canvis culturals, econòmics i polítics que podrien afectar el seu benestar: des de les retallades en sanitat arran de la crisi de 2008 fins als canvis socials en la comprensió de la salut mental, extrem que resulta en un augment dels diagnòstics d’aquest tipus de trastorns.
Més enllà de les causes, el que ningú nega és el canvi d’hàbits: els joves surten menys i s’exposen a menys comportaments de risc, però se senten més vulnerables, tristos i sols, cosa que a països com els Estats Units es tradueix en un augment de les taxes de suïcidi, tal com recull recentment un article publicat a The New York Times. Fem un complot perquè la llibertat torni a guanyar la pugna eterna contra la seguretat. I punxem les bombolles digitals on es refugien els adolescents. Per això, caldrà començar a ensenyar-los com utilitzar i gestionar el temps que passen amb els telèfons mòbils. I empènyer-los a sortir de festa.
