La foto que il·lustra aquest article té tot just una setmana. Mostra el panell informatiu que hi ha a l’entrada de la biblioteca de Lloreda, a Badalona, i en el qual, sota el títol de Les biblioteques de la zona, es mostren les dades bàsiques dels centres de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Són equipaments de diferents municipis que operen en el gran continu urbà –dens, complex i sovint oblidat– al nord de Barcelona i que darrerament hem batejat com a Baix Besòs.
La imatge subratlla la lògica territorial dels equipaments metropolitans que, com es veu a la imatge, conformen un conjunt de nodes que desborden els límits municipals. En aquests dies de precampanya electoral en què la mirada urbana es perd entre promeses efímeres, el llistat de biblioteques interpel·la a revisar el nostre paisatge quotidià. És, aquesta, una invitació oportuna a reivindicar una realitat urbana en forma de xarxa i que és plena d’oportunitats.
I, tanmateix, la foto mostra un potencial més que no pas una realitat.
Per començar, hi ha una omissió flagrant: per què no hi ha cap biblioteca de Barcelona en aquest panell? De fet, si hi ha una frontera administrativa que costa especialment de superar és la que separa la realitat dels municipis metropolitans de la capital, una Barcelona que té xarxa pròpia i un pressupost que no admet comparacions amb el dels municipis amb qui conforma una frontera (mai més ben dit!) de persistent (i en alguns casos de creixent) desigualtat.
Les biblioteques han de reforçar-se més com els nodes irradiadors de cultura i civilitat a peu de barri
Fotografia cedida per l’autor.
Iniciatives com les del Cabal Musical (que promou el Consorci del Besòs amb el Taller de Músics) o la Quinzena de la Dansa Metropolitana, des de fa uns anys, treballen amb encert per centrar una programació en clau territorial. Però queda molt per fer. El món cooperatiu de la comarca ha engegat un procés de debat a través de la Perifèrica, i al cor del projecte –emmarcat dins de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord– hi ha precisament aquesta mirada que va més enllà del municipi. Fa unes setmanes, dins dels Diàlegs a la Riba del Besòs, també es parlava del tema, i d’aquella sessió manllevo una reflexió del poeta Jordi Valls: “Hem de parlar dels conceptes de perifèria i centralitat. Si assumim (el Baix Besòs) que tenim el potencial cultural, també hem d’assumir que el que produïm surt d’una centralitat i no d’una perifèria”.
En el camí cap a aquesta centralitat, cal que el panell informatiu amb les targetes de visita de les diferents biblioteques del territori esdevingui alguna cosa més que el resum pràctic d’unes adreces postals i d’uns horaris. Per exemple, cal que reflecteixi una programació d’activitats i una carta de serveis que, en part, es pensi conjuntament i de forma coordinada. Les biblioteques han de reforçar-se més com els nodes irradiadors de cultura i civilitat a peu de barri. Una tasca importantíssima, que ha de sumar amb la d’altres actors i equipaments culturals (per cert, un dels quals, els centres cívics, que almenys a Badalona han de despertar de la letargia actual).
L’objectiu? Fer més espessa –i diversa, i interessant– la malla de la cultura al Besòs. És una qüestió de pressupost i de planificació (poc sentit té una cosa sense l’altra!), però també de mirada. Perquè quan mirem la ciutat no veiem els límits administratius, sinó els reptes majúsculs de la ciutadania. I aquesta mirada s’ha de transformar en voluntat política.
