Luz Guilarte

Sense cap mena de dubte, una de les grans notícies d’aquest estiu la tenim en els múltiples rècords que ha marcat el preu de la llum, especialment durant el passat mes d’agost, triplicant els preus d’ara fa un any i rivalitzant amb els rècords que tenien lloc a les olimpíades de Tòquio. Evidentment, uns tenen un caràcter positiu, resultat de la superació i de l’esforç. En canvi, cada cop que es produeix un rècord del preu de la llum és una clatellada a la nostra butxaca, en un servei tan essencial.

Mentre tot això passava, el Govern d’Espanya del PSOE i Unidas Podemos s’ha mostrat incapaç de donar una resposta a aquest problema, potser perquè primer han de solucionar quina és la seva pròpia postura com a Govern. Unidas Podemos defensa la creació d’un operador públic, tal com tenim a Barcelona, amb el vistiplau de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta solució ja ha quedat demostrada que no és eficient per tal de solucionar la problemàtica de la pobresa energètica a l’estiu. I a l’hivern tampoc, perquè la pobresa energètica no és un problema exclusiu d’una estació de l’any o d’un moment determinat. Amb l’actual escalada indiscriminada del preu de la llum, la pobresa energètica afecta moltes més persones durant tot l’any.

Durant el 2018, el govern de Colau va portar a terme aquesta iniciativa populista i demagògica (un cop més) que no ha aportat cap solució al problema de la pobresa energètica, sinó tot el contrari. Ara ens trobem amb un nou “xiringuito” més a mantenir, una empresa pública que no és més que un altre nyap del regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia.

La realitat és que Barcelona Energia (BE) no arriba als 4.000 clients privats, quan la previsió era arribar als 20.000. Més del 95% de la facturació d’aquest nyap és gràcies a les contractacions per part de les administracions públiques, especialment de l’Ajuntament de Barcelona, però també per part d’altres ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona. Recordar que tots aquests diners són públics i, per tant, sempre s’ha de buscar el màxim benefici econòmic i social per a la ciutadania, amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones.

Qualsevol iniciativa sorgida de la ment d’Eloi Badia s’ha d’analitzar amb profunditat i s’ha de tenir en compte que acabarà en un absolut fracàs. Barcelona Energia no és més que un titular en els mitjans de comunicació, per a més glòria dels comuns, que governen a base del seu totalitarisme i sectarisme. Però més enllà de les apreciacions polítiques, sempre discutibles, el que no es pot discutir és la seva inutilitat. Barcelona Energia no aporta cap diferència en positiu per als seus clients respecte d’altres operadors privats: el preu és el mateix o, de vegades, fins i tot més car. Llavors, de què serveix tenir un operador públic d’energia? Per a la ciutadania no serveix de res. Per a Badia, Colau, els socialistes, que com sempre abaixen el cap, i per als independentistes, que sempre acaben donant suport a aquest desgovern, serveix de titular comunicatiu i per “endollar” afins i gent amb carnet del partit.

Barcelona Energia no és més que un titular en els mitjans de comunicació, per a més glòria dels comuns, que governen a base del seu totalitarisme i sectarisme

Si el Govern d’Espanya s’està plantejant instaurar una operadora pública d’energia, no pot, de cap manera, seguir el model de Barcelona: és i serà un fracàs, com la majoria de les iniciatives que han sorgit d’aquest desgovern i especialment del regidor Badia, que fins i tot han arribat a afectar els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, els quals també han abaixat el cap davant d’aquestes bestieses i moltes més a canvi de tenir uns bons llocs i unes bones cadires i poder “endollar” segones quines persones. Per exemple, recordem la senyora Imma Mayol, a qui Colau fa uns anys li feia boicot en els seus actes de campanya i ara l’ha acabat “endollant” a l’AMB.

Per començar a posar fil a l’agulla amb el problema del preu de la llum i la pobresa energètica, el primer que cal és abandonar les posicions dominades per la ideologia i el sectarisme. Sembla fàcil, però la realitat és que per a alguns és molt difícil. Amb segons qui, quan el treus d’aquest marc, només apareix un gran forat negre, perquè darrere de tanta demagògia no hi ha cap mena de política seriosa.

Primer de tot, cal pal·liar el problema més present, és a dir, el que tenen tots els ciutadans cada cop que han de pagar la factura, així com els nostres empresaris i pimes, el petit comerç o els emprenedors. Tots aquests col·lectius, és a dir, gairebé tothom, es veuen afectats per una factura de la llum disparada i, a conseqüència, això també afecta l’ocupació i el treball. Cal destinar diners i ajudes per pagar les factures, sigui a través d’ajudes directes o de forma indirecta, bonificant els impostos i les taxes, especialment a la ciutat de Barcelona, on en plena pandèmia tota la resta de grups polítics –amb una única excepció, la de Ciutadans– ha donat suport als pressupostos del desgovern de Colau i del PSC durant aquests dos anys de mandat.

Cada dia que passa ens aixequem amb la mateixa notícia sobre el preu de la llum. Mentre els ciutadans paguem, els nostres governants s’amaguen i no aporten cap solució.

El desgovern de Barcelona ha aconseguit que Barcelona es quedi sense energia. La ciutadania n’està farta. És per aquest motiu que xiulen Colau cada cop que apareix en públic, així com qualsevol membre del desgovern. Cal que Barcelona recuperi l’energia. Si tot va bé, la recuperarem a partir de l’any 2023.

Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit