Jordi Martí Grau

Barcelona és una ciutat d’èxit. No és casualitat que iniciatives nascudes aquí, com els recents Primavera Sound o el Sónar, tinguin repercussió mundial i que grans esdeveniments internacionals vulguin vincular-se amb la ciutat. És molt bona notícia que tants projectes triïn Barcelona, però també ho és que la ciutat esculli, només, aquells que li interessen. La idoneïtat d’un gran congrés, fira, festival, competició esportiva o inversió recau en la seva coincidència amb el model de ciutat. Això ens permet, alhora, que qualsevol esdeveniment tingui la màxima repercussió per al conjunt de la ciutadania i per al teixit i l’ecosistema local, i no només en la projecció internacional.

En aquest sentit s’explica la nostra negativa, per exemple, al projecte de l’Hermitage, perquè era clarament una proposta especulativa, tenia molt poc valor cultural i era una operació immobiliària a primera línia de mar molt allunyada de les necessitats de Barcelona. O que després que la ciutat s’hagi declarat en emergència climàtica i que els efectes del canvi climàtic siguin cada vegada més evidents no veiem amb gaire bons ulls que s’organitzin uns Jocs Olímpics d’hivern a casa nostra.

L’altra cara de la moneda són projectes atractius per a la ciutat, com l’ISEA 2022, que per primera vegada en deu anys s’ha celebrat a Europa, situant Barcelona com la capital mundial de l’art electrònic. És el darrer exemple dels esdeveniments internacionals que acull Barcelona, que també és la seu del Mobile World Congress i de l’ISE, que ha arribat a la ciutat després d’anys a Amsterdam, i que va ser Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021.

És molt bona notícia que tants projectes triïn Barcelona, però també ho és que la ciutat esculli, només, aquells que li interessen

En els pròxims anys Barcelona serà la Capital Mundial del Transport Públic (2023), i un any després se celebrarà la Biennal Manifesta, la més important d’art contemporani i que hem volgut que tingui dimensió metropolitana. El 2026 serem la Capital Mundial de l’Arquitectura, que aquest any ja ha estat la palanca per a la primera edició del Model, Festival d’Arquitectures. Com a gran capital cultural europea, referent en arquitectura i urbanisme i en la transformació de la ciutat, és evident que tots aquests projectes són estratègics per a Barcelona. En l’àmbit de l’esport, on també som referents, un esdeveniment com la Copa Amèrica de vela 2024 encaixa amb Barcelona, ja que la nàutica és un esport inherent en una ciutat de mar. Podem acollir-la sense haver de generar noves infraestructures i la nova formulació que ha fet l’organització significa apostar per la tecnologia, la innovació i per nous combustibles sostenibles. A diferència d’altres competicions internacionals, els organitzadors i els equips que hi competiran s’instal·laran a la ciutat dos anys abans i generaran una sinergia amb l’ecosistema d’economia blava, que ens és pròpia i ens interessa.

Un criteri similar serveix per a les inversions i per no cometre els mateixos errors que en el passat. Perquè la ciutat funcioni econòmicament, i els indicadors actuals són molt positius, hem de tenir model i hem de triar. Dir sí acríticament a qualsevol proposta equival a posar la ciutat en venda. Ho hem vist amb els greus problemes causats per fons voltors que adquireixen edificis i expulsen els veïns per especular amb el seu preu. Avui, en canvi, gràcies a la capacitat de decidir de Barcelona, som la millor ciutat d’Europa en captació d’inversions i estem molt ben situats en la contractació d’oficines. Barcelona té suficient talent i potencial per triar quines inversions vol i quines no, i per tenir una estratègia de diversificació econòmica que no ens faci dependre només del model turístic, que durant la pandèmia s’ha demostrat que ens feia vulnerables.

Els que no tenen model de ciutat i els que defensen un model del passat per mantenir els seus privilegis redueixen el debat a la simplicitat del sí o no. Ens titllen, matusserament, de la Barcelona del no cada vegada que rebutgem una iniciativa que topa frontalment amb el model de ciutat que estem desenvolupant, però resten muts quan anunciem acords amb projectes d’abast internacional que s’apropen a la ciutat precisament pel model barceloní. Els sembla que trauran rèdit d’apropiar-se la representació d’una suposada Barcelona del sí obviant que, sense decidir per quins projectes apostem, convertiríem la ciutat en el recipient d’iniciatives que responen més als objectius de tercers que a les nostres necessitats. Nosaltres continuarem defensant una Barcelona que no es deixa arrossegar per les dinàmiques de mercat i que continuï sent propietària del seu destí.

Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Planificació Estratègica a l’AMB

WhatsAppEmailXFacebookTelegram