Els que hem defensat la necessitat d’aprovar pressupostos expansius per afrontar el context de crisi sanitària, econòmica i social, als antípodes de les retallades i l’austeritat, podem estar satisfets. Barcelona, Catalunya i Espanya van aprovar en temps i forma els seus comptes per al 2022. L’aprovació dels comptes expansius és una bona notícia, ja que permeten fer polítiques anticícliques per a una sortida més justa de la crisi i reactivar i transformar l’economia al servei de la majoria. Però també ho és la capacitat de lideratge de Barcelona i la constatació que el canvi d’agenda política iniciat a la ciutat el mandat passat s’està consolidant i és un referent a Catalunya, com demostren algunes de les partides pressupostàries que recullen els comptes de la Generalitat.
Celebrem, especialment, la sintonia en la despesa que fa referència a la salut i a les cures, com per exemples els 50 milions d’euros que el Govern destinarà al dentista públic: 35 milions per ampliar la cartera de serveis bucodentals als infants i 15 milions per atendre la població adulta vulnerable i dones embarassades. La positiva experiència, des de la tardor de 2018, d’un servei municipal d’odontologia a Barcelona, que es va ampliar l’estiu de 2020, ens permet assegurar que la mesura també millorarà l’accés a prestacions sanitàries que tenen un impacte fort en els processos d’inserció social i el benestar individual de les persones, i que no estan incloses en el sistema sanitari públic.
Una cosa similar succeeix amb els 80 milions d’euros destinats a la salut mental per part de la Generalitat, en un context on era necessari oferir una resposta a les alertes dels experts. A l’Ajuntament de Barcelona hem estat pioners al respecte. L’estiu de 2016 vam aprovar el Pla de salut mental 2016-2022, una estratègia transversal per abordar polítiques de millora de la salut mental a la ciutat. Entre altres projectes, ha desplegat el Konsulta’m, un servei de suport psicològic adreçat a adolescents i joves per detectar i atendre de forma preventiva el patiment psicològic i els problemes de salut mental. Durant el 2021 es van fer 1.500 visites i aquest mes ha entrat en funcionament el Konsulta’m+22, que amplia aquest suport psicològic als més grans de vint-i-dos anys.
Celebrem que l’agenda de canvi que hem desplegat a Barcelona inspiri algunes de les polítiques de la Generalitat
També és una bona notícia que la Generalitat destini 20 milions d’euros a un nou servei de cangur públic adreçat a famílies amb infants de fins a catorze anys. El precedent de l’Ajuntament de Barcelona, el Concilia, es va posar en funcionament fa un any i mig, en el marc del Pla de Xoc Social per la Covid-19 i desplegant-se als barris del Pla de Barris. De moment, ha atès prop de mil infants i és un projecte d’èxit, com demostra la seva creixent demanda. Entre el mes d’octubre i el 20 de desembre de 2021, el Concilia va atendre 398 infants en un total de 2.984 serveis, xifra que representa el 65% d’infants i el 38% dels serveis de tot l’any anterior. La iniciativa de la Generalitat, com el Concilia, segur que serà útil i idònia com a servei permanent en les polítiques de cures.
La influència de les polítiques innovadores desplegades a l’Ajuntament de Barcelona transcendeix l’àmbit pressupostari. El novembre de l’any passat, el Govern aprovava el Programa temporal per al disseny i la creació d’una empresa energètica pública, que comparteix els objectius de Barcelona Energia, l’elèctrica pública creada fa gairebé cinc anys. El desembre, el Parlament avalava la tramitació del projecte de llei de Barris Verds, per a la millora dels barris i contra la segregació arreu de Catalunya. Un projecte inspirat clarament en el Pla de Barris de Barcelona, que beu alhora de la Llei de Barris del Govern d’esquerres de la Generalitat.
També seria desitjable que l’actual Govern es decidís a exercir les seves competències en habitatge, un àmbit on l’alcaldessa Ada Colau ha demostrat que amb voluntat política es podien fer moltes coses, i sempre s’ha posat a disposició del Govern per treballar-hi conjuntament aportant el coneixement de la ciutat. Des de 2016, l’Ajuntament de Barcelona té una Unitat Antidesnonaments, coneguda formalment com a Servei d’Intervenció en la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO), que ofereix ajudes i solucions a les persones que no poden assumir el pagament del seu habitatge i que ha aturat 10.000 desnonaments. Paral·lelament, ha construït més habitatge públic que mai, prioritzant el lloguer social, amb fórmules innovadores gràcies als acords amb el tercer sector i el món cooperatiu o adquirint edificis sencers del mercat privat. Els pròxims mesos s’entregaran, per exemple, 64 pisos de lloguer social a la Verneda, una mostra dels més de 2.000 pisos que estan en construcció només aquest any. Necessitem que la Generalitat acompanyi aquest esforç i multipliqui exponencialment la trentena de pisos que construeix ara mateix a la ciutat.
Aquests són alguns exemples que acrediten el llarg recorregut en polítiques innovadores de Barcelona, que s’han demostrat encara més necessàries en un context de pandèmia i de la triple crisi que aquesta ha generat. Celebrem que l’agenda de canvi que hem desplegat a Barcelona inspiri algunes de les polítiques que està anunciant la Generalitat darrerament, perquè com més institucions compartim agenda, més profunda pot ser la transformació que impulsem.
Jordi Martí Grau, sisè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Panificació Estratègica a l’AMB
