Els partits clàssics i de la vella política, no només els del bipartidisme, acostumen a utilitzar les administracions supramunicipals com a banc de proves per a posteriors pactes que puguin fer en altres administracions com la Generalitat de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona, entre d’altres.
El govern de l’AMB el formen quatre formacions polítiques: PSC, comuns, ERC i Junts. Malgrat que alguns hagin pogut canviar de nom, en realitat estem parlant de l’antiga Iniciativa per Catalunya, en el cas dels comuns, i de l’antiga Convergència, en el cas de Junts. Per tant, si hi sumem el PSC i ERC, tenim una gran coalició dels partits que han estat governant les administracions de Catalunya des de l’inici de la restauració de la democràcia.
Més enllà de fer servir aquesta institució per acumular una bona colla de càrrecs col·locats, generalment dels mateixos partits, tot plegat representa un banc de proves per al que podem tenir a les pròximes eleccions municipals, especialment a la ciutat de Barcelona. Per una banda, s’està configurant un eix entre els comuns i ERC, que no a totes les poblacions del territori tenen possibilitats de sumar per ells sols, excepte a Barcelona, i per tant necessitaran la presència d’un tercer partit, sigui el PSC o Junts. De la mateixa manera, s’està configurant un eix format pel PSC i Junts, que ja funciona a diversos municipis del territori, i que en el cas de Barcelona arriba avalat pels lobbies de poder, que aposten clarament per la sociovergència.
En qualsevol cas, tots dos models representen una regressió a fórmules que ja s’han demostrat fallides i que el que fan és mantenir el poder i les administracions per a aquestes quatre formacions. Arribat el cas, i com ja hem vist, fins i tot són capaços de pactar tots quatre per tenir aquestes quotes de poder i càrrecs que no busquen el benestar i la millora de la vida dels ciutadans: busquen mantenir la pau interna de les seves pròpies formacions a base de tenir persones en nòmina.
La ciutadania dels municipis de l’àrea metropolitana necessita nous models en contraposició amb els actuals, i noves alternatives. Molts dels seus municipis mantenen el mateix color polític en les seves alcaldies des de l’inici de la democràcia. No han conegut res més. No coneixen altres formes de governar. I això no és bo ni per a la ciutadania d’aquests municipis ni per a la pròpia democràcia. Calen noves alternatives i nous models, basats en els projectes i no pas en els personalismes, en una marca guanyadora o en la tradició històrica.
Ens cal una veritable política metropolitana encapçalada per Barcelona i no una suma de petits i diferents interessos partidistes
Les institucions mereixen un respecte i no ser el banc de proves de les batalles internes dels propis partits. L’àrea metropolitana i la ciutat de Barcelona necessiten un impuls, aire fresc, noves sinergies diferents de les de sempre. Una veritable política metropolitana encapçalada per la ciutat de Barcelona i no una suma de petits i diferents interessos partidistes. I això només serà possible canviant molts dels interlocutors actuals. És a dir, canviant moltes de les actuals alcaldies i equips de govern. Com menys estiguin en mans de les quatre formacions clàssiques de l’espectre municipal, millor ens anirà a tots plegats.
L’alternança en el poder és vital per a la democràcia. El bipartidisme i els partits clàssics fa segles que funcionen. Amb la restauració borbònica de la part final del segle XIX, amb Cánovas i Sagasta ja en vam tenir un bon exemple: un bipartidisme basat en el repartiment del poder i dels càrrecs en un context de falta de democràcia i que finalment va acabar implosionant i originant una dictadura com la de Primo de Rivera. Avui dia, aquesta implosió són els populismes i els radicalismes que amenacen les estructures de poder i ocupen llocs a les administracions. Aquest és un fenomen comú a Espanya, a Catalunya i als nostres municipis. Correm el perill de fer-los forts si no som capaços d’oferir projectes sòlids, centrats, moderats i de sentit comú a la nostra ciutadania.
Humilment, la nostra formació, Ciutadans, volem representar tot això. Tenim una trajectòria als ajuntaments que ens avala, a diferència d’altres formacions que avui dia són pràcticament inexistents als consistoris. Però també representem una alternativa a aquelles formacions clàssiques, a aquelles polítiques antigues i a aquells models caducats que encara avui són vigents a molts municipis.
Nosaltres no volem utilitzar les institucions com a banc de proves o com a conillets d’índies per a altres interessos que no siguin millorar la qualitat de vida i el benestar de la nostra ciutadania. Per això, sense deixar de defensar la nostra ideologia, som capaços d’arribar a acords de ciutat, de municipi, com ho hem demostrat durant la pandèmia.
Les formacions clàssiques posen sempre els seus interessos partidistes i electoralistes per damunt dels interessos de la ciutadania, en canvi nosaltres no. Moltes vegades fem coses que ens perjudiquen des d’un punt de vista electoral, però preferim que sigui així, sempre que sigui la ciutadania qui en treu un benefici.
Amb les eleccions municipals de l’any vinent el que volem és que es produeixi una autèntica regeneració i revolució democràtica, a les urnes, canviant models, polítiques i interlocutors. Aquesta és la raó que ens motiva a continuar lluitant i defensant els nostres postulats. Volem canviar els bancs de proves per autèntiques polítiques de progrés i justícia social.
Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit
