Actualment, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està integrada per un total de 36 municipis que representen gairebé 3,3 milions de persones. La realitat és que fa dècades que aquest organisme manté un debat constant sobre la seva utilitat i quin podria ser el seu potencial real si tingués tot el reconeixement institucional i polític. Estem parlant que podria abraçar un total de 160 municipis, amb una població de més de 5 milions de persones.
Els municipis de la comarca del Maresme, del Garraf, de l’Alt Penedès, del Vallès Occidental, del Vallès Oriental o, fins i tot, una part dels municipis del nord del Baix Llobregat no formen part de l’AMB.
Aquest fet comporta diverses conseqüències. La primera és la pèrdua de capital humà i de recursos i, per tant, de potencialitat. La segona és l’aparició de moviments de rebuig a aquesta entitat en algunes d’aquestes zones, com per exemple al Baix Llobregat Nord. Aquests municipis tenen com a referent supramunicipal el Consell Comarcal del Baix Llobregat, consideren l’AMB una entitat que no els és propera i tot plegat provoca que prefereixin reclamar la formació d’una nova comarca, com la del Montserratí, abans que defensar una integració a l’AMB. També hi ha un sentiment de pèrdua d’identitat i d’autonomia local per part d’aquests municipis i d’aquestes zones.
Durant els anys del Pujolisme convergent, avui representat en Junts per Catalunya, es va fer tot el possible per limitar al màxim aquesta entitat. Primer es va liquidar la Corporació Metropolitana, i el naixement de l’AMB ha tingut sempre una manca de competències efectives, convertint-se en una autèntica agència de col·locació on hi han participat tots els partits clàssics. El Pujolisme sempre va tenir por de l’existència d’un contrapoder fort al seu Govern de la Generalitat de Catalunya, que creia que duraria per sempre.
És evident que governs municipals com l’actual difuminen i perjudiquen el lideratge metropolità de Barcelona
Cal que posem sobre la taula aquest debat: cap a on ha d’anar l’AMB i què volem que sigui de gran. En aquest context, és evident que gran part de la resposta a aquesta pregunta depèn de les intencions de la ciutat de Barcelona. Si volem concebre l’AMB com una veritable xarxa efectiva dels diferents municipis i nuclis urbans, és evident que ha de girar entorn de la capital.
Cal també analitzar el context actual de la ciutat de Barcelona, que en els darrers anys, especialment en els sis últims, a poc a poc ha anat perdent pes com a motor econòmic de Catalunya i s’ha anat allunyant més d’aquella ciutat que era un dels principals referents del sud d’Europa i del Mediterrani. Les polítiques ideològiques imposades per Colau, amb el suport del PSC, i també per part d’ERC, especialment en els darrers dos anys, han fet minvar la marca Barcelona arreu del món. Les negatives a grans projectes internacionals, turístics i culturals com l’Hermitage representen un bon exemple d’aquesta imposició ideològica i de l’aïllament de la ciutat en relació amb la resta d’Europa. De fet, el desgovern municipal de Colau i el PSC ha donat aire a grups que clarament promouen la turismofòbia. Aquestes són actituds que no ajuden a mantenir i ampliar la importància de la ciutat com a referent i motor econòmic tant de Catalunya com d’Europa. La fortalesa de la ciutat de Barcelona fa que, malgrat els governs maldestres que pugui tenir, el seu lideratge mai no estigui en discussió. La pregunta és si Barcelona està capacitada o vol exercir aquest lideratge, i és evident que governs municipals com l’actual difuminen i perjudiquen el lideratge metropolità de la ciutat.
A Europa tenim diversos exemples. En els darrers temps, al Regne Unit s’ha recuperat la importància i el reconeixement polític i institucional del Greater London, mentre que l’actual model competencial de l’AMB es limita a una simple entitat supramunicipal amb una sèrie de serveis mancomunats i sense competències efectives. També tenim altres exemples a ciutats europees com París, Hannover, Manchester o Liverpool.
El desgovern municipal de Colau i el PSC ha donat aire a grups que clarament promouen la turismofòbia
Les problemàtiques actuals cada cop són més globals i necessiten solucions globals. Habitatge, sostenibilitat, seguretat o turisme, entre d’altres, necessiten un referent respecte de les altres administracions, tant de l’Estat com autonòmiques i locals. Cal establir un poder supramunicipal real i efectiu capaç de coordinar respostes i polítiques estratègiques globals als reptes que ens imposa el segle XXI –n’hem tingut un bon exemple amb la pandèmia de la Covid-19– i d’exercir de motor econòmic de Catalunya, tornant a ser referent a Europa.
Per aquest motiu, aquesta és l’assignatura pendent que cal resoldre com més aviat millor. Si no som capaços de superar les desconfiances polítiques i la competència entre els municipis, si Barcelona no és capaç de posar-se al capdavant del lideratge d’aquest projecte i no som capaços d’entendre que l’AMB pot ser una entitat que vagi més enllà d’una simple agència de col·locació partidista, potser ens hem de plantejar quin és el sentit de la seva existència.
Cal reflexionar i veure quin és el futur que volem. No fer res i deixar les coses tal com estan ara no representa una solució. Apostar per l’AMB significa dotar-la de competències efectives i ampliar-la a 160 municipis. Si ni els seus propis membres es creuen aquesta entitat, és difícil que la resta ho facin. En cas de no poder complir amb aquests criteris i superar aquestes dificultats, la millor opció és eliminar-la.
Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona i membre de l’executiva nacional del partit
