El 28 de desembre del 2022, mitjançant el decret llei 20/2022, el govern central va prorrogar les mesures en matèria d’habitatge que s’havien aprovat el març del 2020 en plena pandèmia de la covid i que posteriorment havien sigut ampliades progressivament. Aquesta és una bona notícia. De fet, des del 2020 s’han implantat mesures, com la moratòria dels desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat, que han evitat milers de pèrdues de llar.
A l’informe Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta, elaborat per la PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), l’Observatori DESC, Enginyeria sense fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, s’analitza l’impacte de la moratòria dels desnonaments mitjançant una sol·licitud de dades al Ministeri de Drets Socials. Tot i que les dades disponibles en l’àmbit estatal són només parcials, es desprèn que l’any 2021 hi va haver, pel cap baix, 15.311 declaracions de vulnerabilitat residencial emeses pels serveis socials als jutjats per tal que s’apliqués la moratòria dels desnonaments. A Catalunya, on les dades són completes, s’han tramitat 4.018 declaracions. Conseqüentment, es va demanar la suspensió del 42,8% dels 9.398 procediments de desnonament iniciats a Catalunya l’any 2021 mitjançant la moratòria dels desnonaments.
Aquestes dades, tot i no ser sistemàtiques, demostren que una moratòria dels desnonaments, que sempre ha estat una de les reivindicacions de la PAH i dels moviments pel dret a l’habitatge, no només és possible, sinó també necessària per estalviar a milers de persones vulnerables el drama de perdre el seu habitatge.
Tanmateix, no és or tot el que llueix. Efectivament, aquesta moratòria, així com la resta de mesures aprovades en els darrers anys, són només temporals i molt parcials. Els requisits per accedir-hi són restrictius i això fa que moltes persones i famílies no se’n puguin beneficiar. En aquest sentit, les dades sobre desnonaments que tramita el Consell General del Poder Judicial són clares. Des del març del 2020 fins al tercer trimestre del 2022, malgrat la moratòria decretada a Espanya, es van dur a terme 90.385 desnonaments. L’únic trimestre en el qual es va experimentar una reducció dràstica, fins a arribar gairebé als zero desnonaments, va ser el segon trimestre del 2020. El motiu cal buscar-lo en el confinament: la major part del temps entre abril i juny del 2020 les oficines judicials van estar tancades, cosa que va paralitzar l’activitat judicial, inclosa l’emissió d’ordres de desnonaments.
Cap propietari ha col·lapsat per no poder apujar el lloguer de manera abusiva, ni tampoc han fet implosió els bancs per no poder desnonar famílies
Així doncs, la moratòria no és capaç d’aturar tots els desnonaments i deixa sense protecció persones amb molt pocs ingressos que es troben en diverses situacions d’inseguretat residencial. Mentrestant, el procés per aprovar definitivament l’anhelada llei d’habitatge promesa pel govern central s’allarga des de fa tres anys. L’elaboració d’aquesta llei ha estat un dels punts centrals del programa de govern de coalició entre PSOE i Unidas Podemos des de l’inici de la legislatura, l’any 2019. No obstant això, les negociacions per a l’aprovació d’aquesta llei estan estancades per diferències en temes com ara les mesures antidesnonaments i la regulació del lloguer.
Simultàniament, des de l’inici de la pandèmia de la covid el març del 2020, els moviments pel dret a l’habitatge han treballat conjuntament amb més de 120 organitzacions socials i sindicats per redactar un nou projecte de llei estatal sobre el dret a l’habitatge. La proposta final, anomenada Iniciativa ley vivienda, recuperava les peticions històriques dels diferents moviments socials i es va registrar al Congrés dels diputats la tardor del 2021. Tanmateix, el desembre del mateix any, Unidas Podemos es va abstenir i el PSOE va votar conjuntament amb la dreta en contra d’aquesta proposta, bloquejant així el procés parlamentari.
Les mesures aprovades fins ara pel govern central, encara que insuficients, han estat fonamentals per evitar una allau de desnonaments similar a la que es va produir arran de la crisi hipotecària del 2008. A més, s’ha demostrat que la implementació d’una moratòria dels desnonaments no és impossible, com sovint ha pretès la banca, el sector immobiliari i les forces polítiques afins a aquests interessos. La seva aprovació i aplicació és purament una qüestió de voluntat política. Cap propietari ha col·lapsat per no poder apujar el lloguer de manera abusiva, ni tampoc han fet implosió els bancs per no poder desnonar famílies. Això demostra que els catastrofismes anunciats no són més que cortines de fum alimentades per banquers, fons voltor i altres especuladors. Aquestes mesures s’han revelat esparadraps vitals per contenir les ferides provocades per la crisi de la covid. Ara, però, cal deixar enrere la temporalitat i aprovar una bona Llei d’Habitatge ja. Els moviments socials que lluiten diàriament pel dret a l’habitatge des del 2009 han desenvolupat propostes concretes i factibles. L’únic que cal és el coratge polític per aprovar-les i aplicar-les.
Gabriele D’Adda i Montserrat Emperador, activistes de la PAH de Barcelona
